Puigcerdà, 127: a l'espera d'aigua corrent i una vida digna

Els veïns del Poblenou van organitzar aquest diumenge una festa per demanar a l'Ajuntament que faci arribar aigua corrent a la nau industrial del carrer Puigcerdà. /Maria Alzamora

"La situació dels immigrants a les naus del Poblenou és abominable". Aquesta frase la va pronunciar Mutuma Ruteere, relator de l'ONU sobre racisme i xenofòbia, durant la seva visita recent a Barcelona. "Aquest lloc és un desastre, la gent pateix aquí, i ningú no ho sap". Qui parla ara és Cissé, de 29 anys i un dels centenars de persones que malviuen a la nau industrial que ocupa el número 127 del carrer Puigcerdà. "Si almenys tinguéssim aigua...", diu, mentre accepta un got de xocolata desfeta.

A l'innegociable ritme de reggae transcorre la festa que organitza l'Assemblea de Suport contra els Desallotjaments al Poblenou, la 'Festa de l'aigua', una trobada que a més d'omplir els estómacs de xocolata un diumenge al matí ha de servir perquè l'Ajuntament de Barcelona doni resposta a la petició veïnal que arribi l'aigua corrent a aquesta fàbrica abandonada del carrer Puigcerdà, el major assentament de la ciutat, on hi dormen cada dia unes 120 persones, la majoria de procedència subsahariana, segons els comptes de la Creu Roja. De moment, el consistori barceloní es nega a facilitar-los l'aigua adduint que la nau ocupada és d'una propietat privada.

Des de l'assemblea de suport als ocupants ho veuen com una qüestió de "dignitat" i de "salubritat", i alhora com l'única solució per evitar les queixes d'alguns veïns de la zona, molestos perquè fins ara els habitants de la nau es veuen obligats a recórrer a les fonts públiques dels voltants. "Ens fa vergonya anar a la font: entenem que la gent que paga les factures es molesti perquè jo els agafi l'aigua", raona Cissé, "però aquí estem i tenim unes necessitats", conclou.

A Barcelona hi ha un total 62 assentaments com el del carrer Puigcerdà, segons les xifres de la Administració, i en ells hi malviuen més de 700 persones. Bona part d'aquests infrahabitatges es troben al barri del Poblenou, antiga zona industrial amb nombroses naus abandonades i buides, i els que s'hi allotgen es dediquen majoritàriament a recollir i vendre ferralla. De fet, un dels principals enclavaments del negoci és precisament el número 127 del carrer Puigcerdà, per on es calcula que passen cada dia unes 300 persones. La 'Festa de l'aigua' es desenvolupa davant l'incessant tràfec de ferralla i altres materials i objectes d'allò més variats.

"No podem vendre una Barcelona guapa amagant i perseguint els més vulnerables", s'exclama Manel Andreu, membre de la xarxa de suport contra els desallotjaments del Poblenou. Aquesta assemblea es va constituir al gener, arran de dos desallotjaments que es van produir al barri, l'últim dels quals es va saldar amb vuit detinguts pels Mossos d'Esquadra i el tancament temporal del jove Yussif al CIE de la Zona Franca. "Als immigrants que viuen al nostre barri se'ls persegueix i se'ls violenta constantment", diu el manifest que ha redactat l'assemblea. "Mentre no tinguin un habitatge digne, exigim que se'ls permeti disposar d'un sostre en els molts espais abandonats del barri", sentencien els veïns.

Recel davant en el pla municipal d'assentaments irregulars

L'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa al gener la segona fase del pla municipal per acabar amb els assentaments irregulars -la primera fase va ser de diagnosi-, però els veïns encara es mostren "tan expectants com recelosos", segons Andreu, perquè de moment no hi ha hagut massa concreció en les actuacions del consistori. L'actual fase del pla consisteix principalment en l'entrada en acció de la Creu Roja, que durant sis mesos durà a terme tasques de reinserció social i d'ajuda humanitària. Fins ara l'organització ha convençut a algunes desenes dels habitants que s'acullin al pla d'inserció -inclou allotjament temporal d'urgència i itineraris laborals-, però són molts també els que desconfien. "La gent ha patit tant que està molt tensa", tracta d'explicar Cissé, "i sobretot el que no volem és pidolar, volem suar i treballar per poder viure", rasa.

Cissé, natural de Guinea Conakry, tracta amb orgull de "crear entesa i pau" entre els seus companys. Sap que "la convivència no és fàcil", i menys amb tanta gent "sola" i de tan diferents nacionalitats -més de vint, segons les entitats veïnals. A diferència de la majoria dels ocupants, Cissé no és ferroveller, sinó que es dedica a "la venda de quadres". El seu amic Eddy és l'artista, ell és el marxant, i junts recorren a l'estiu els passejos marítims del litoral català a la recerca dels diners dels turistes per poder sobreviure.

Ja buida l'olla de la xocolata -el reggae segueix sonant-, l'artista Eddy ha aprofitat la taula al voltant de la qual s'ha ajuntat la trentena de veïns que ha vingut a la festa per desplegar la seva obra. Tot el que està disposat a dir és que l'elabora amb sorra de la platja de la Barceloneta; la resta és "secret professional". Són deu euros la peça. "Del que guanyo n'estalvio una part, per poder un dia tenir una parada legal", assegura Eddy. "Tots tenim els nostres somnis i esperances", diu Cissé.

"Cada dia he d'anar a la font amb una galleda i tornar i pujar dos pisos per tenir aigua per les meves necessitats". Als seus 32 anys, Ali va anar a parar a la nau del carrer Puigcerdà quan el van fer fora de la feina i, al poc temps, del pis que va tenir llogat durant gairebé una dècada al barri del Clot. Eren 975 euros de lloguer al mes, que podia pagar mentre s'emprava en treballs temporals de construcció o de jardineria. "Però un dia va arribar el seu cap i va dir: 'Ali, no hi ha feina'". Va ser fa poc més d'un any.

Des de llavors s'ha plantejat tornar al seu país, Mali, però tampoc no hi ha feina, el que hi ha "és la guerra". "No em vull quedar però no puc tornar", es lamenta. Té a tota la seva família al seu país, pares i germans, però fa temps que no parla amb ells. Com la majoria, es dedica a buscar ferralla per la ciutat, tot i que diu que hi ha massa que es dediquen a aquesta tasca com perquè quedi ferralla per a tots. "Només misèria", diu.

El juliol passat, va haver-hi una temptativa de desallotjament de la nau per part dels Mossos d'Esquadra, però es va quedar només en un avís que la jutge va acabar anul.lant. Van ser dies de molta tensió, i els moviments veïnals volen creure que va ser la pressió ciutadana la que va fer recapacitar a la titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona. Els ocupants de les naus industrials del Poblenou temen a la policia sobretot perquè la seva actuació els pot portar a ser enviats al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la ciutat i, en el pitjor dels casos, deportats al seu país. Per evitar aquesta incertesa, els veïns s'afanyen a proclamar que "cap persona és il.legal, independentment de si té papers o no", i argumenten que "als immigrants que van ser la mà d'obra barata per a moltes de les infraestructures que ara gaudim no podem fer-los fora en aquests moments difícils", tot això recollit en el manifest que demanaran que signin les entitats i col.lectius locals.

"Qui ha de venir no és la policia, és la gent de la ciutat", demana Cissé, després de vendre un dels quadres del seu company Eddy a una veïna del barri. "Necessitem suport i sobretot organització, perquè d'aquí no ens n'anirem", afirma. Molts dels residents al carrer Puigcerdà tenen la seva confiança dipositada en els veïns compromesos del districte, vistos els resultats fins ara, i per això esperen que una major pressió veïnal servirà perquè l'Administració atengui les seves peticions. "Han d'entendre que mai havíem pensat que acabaríem aquí, se'ns cauen les llàgrimes!", s'exclama el guineà.

Etiquetas
Publicado el
4 de marzo de 2013 - 09:21 h

Descubre nuestras apps

stats