Els universitaris porten l'augment de les matrícules als tribunals

“Qui paga taxes per treballar?” Davant la pregunta de Ricardo Graña, investigador en formació a la UAB, aixecaven la mà una cinquantena de doctorands d'aquesta universitat que el passat dimarts van anar a matricular-se simultàniament per protestar contra l'augment de les taxes dels estudis de doctorat. També han dut la seva indignació als tribunals i fa prop d'un mes van presentar un contenciós administratiu per impugnar el decret de preus de la Generalitat.

Graña, membre de l'associació D-Recerca i de l' Assemblea de Joves Investigadores i Investigadors de la UAB, explica que la situació dels doctorands és especialment complicada, perquè les retallades els afecta com a treballadors i com a estudiants. “Ens han reduït un 5% el sou i ens retallen la paga de nadal, però a més ens apliquen una pujada abusiva de les taxes”, diu.

L'any 2009 els doctorands pagaven al voltant de 176 euros per la seva matrícula, però el 2010 el preu es va multiplicar per tres sense cap explicació. Avui segueix en els mateixos nivells, amb l'afegit que, amb la suspensió del conveni col.lectiu, els investigadors en formació contractats per les universitats catalanes també han de pagar per fer la seva recerca.

“Els preus que s'imputen per calcular el preu actual no s'ajusten a la realitat”, diu Graña. Aquest jove investigador assegura que, mentre els càlculs dels col.lectius de doctorands situen el cost d’un de doctorat al voltant dels 700 euros, la Generalitat l’eleva a més de 10.000 euros, perquè, sempre segons l’investigador, carreguen sobre els doctorands els sous de tècnics de recerca que donen servei a tots els investigadors d’un centre i un cost de directors de tesi que no es correspon amb els pressupostos de les universitats.

Per tot això, tenen un obert un procés judicial per impugnar el decret de preus, amb l’objectiu de “forçar les universitats a fer un càlcul realista per acabar amb uns preus que considerem injustos per la feina que fem”, explica Graña. Des de la Secretaria d’Universitats i Recerca reconeixen que tothom pot recórrer les decisions del Govern, però no han volgut valorar la iniciativa dels doctorands.

Molt més que els investigadors, els principals afectats per l’augment dels preus de les matrícules són els estudiants de grau, que han patit una pujada del 66%, i els de màsters, els preus mínims dels quals han pujat un 61% en relació a l’any passat, i els màxims un 90%.

En defensa dels drets dels estudiants

Jordi Palomar, estudiant de dret i secretari de l’associació Estudiants UAB, assegura que, amb els preus actuals, “els drets dels estudiants de les universitats públiques catalanes es veuen afectats per l’acumulació d’augments i perquè el decret no contempla bonificacions com les de les famílies monoparentals”.

Estudiants UAB ha pres una iniciativa semblant a la dels doctorands i van presentar un escrit d’interposició de demanda, en el seu cas, no tant per una qüestió de càlcul, sinó perquè consideren que el decret vulnera drets fonamentals. A diferència dels investigadors, encara no han interposat la demanda perquè van demanar acollir-se al servei de suport jurídic gratuït i encara no han tingut resposta. Els doctorands, per la seva banda, estan recollint diners per poder assumir els 3.000 euros de despeses del procés.

“La norma legal crea inseguretat jurídica”

Des de l’Observatori del Sistema Universitari, consideren que el mateix Reial Decret amb el que el govern de l’estat va establir el nou sistema de preus obre la porta a aquest tipus d’actuacions legals. El text estableix que el preu de les matrícules es defineix en funció dels “costos de prestació del servei”, però Antoni Ras i Albert Corominas, professors de la UPC i membres de l’Observatori, asseguren que “la pega és que, com reconeix palesament el mateix decret-llei, ningú no sap a hores d’ara quin cost té un ensenyament universitari”. Per això conclouen que “la norma legal crea inseguretat jurídica, en basar els preus en un valor indeterminat”.