Rosa Cañadell es jubila després de set anys com a cara visible del principal sindicat de professors de l'ensenyament públic a Catalunya, USTEC-STEs, i conclou una carrera professional vinculada al món de la formació professional. La setmana en què passa el relleu sindical a Ana Elvira Sánchez, ens rep a casa seva per passar revista de la situació que viu el professorat en concret i, més en general, l'educació a Catalunya.
El conjunt del sistema educatiu ha millorat o ha empitjorat, des que es va posar al capdavant d'USTEC?
Estem pitjor. Que vaig entrar a la professió, als anys vuitanta, hi havia moltes mancances, però en oc temps es van anar implementant recursos, infraestructures, salaris, es va millorar el nombre d'alumnes per aula, la possibilitat de fer petits projectes... Però aquesta evolució troba un punt d'inflexió ideològic, abans de les retallades, que és la LEC. És el primer intent de transformar el paradigma d'escola pública, democràtica, participativa, laica i catalana -la carta de presentació del nostre sistema- en un model de privatització i mercantilització. La LEC inaugura el neoliberalisme a l'educació.
Privatització en quin sentit? Posi exemples.
L'elecció de centres concertats. Elegir-los implica que tens més diners i que vols una escola d'elit. Si pagues, la tens. Això és el mercat. La llibertat de comprar el que vulguis. En funció dels diners que tens, evidentment.
Però abans que s'aprovés la LEC també es concertaven centres.
Sí, però els concerts eren subsidiaris als centres públics; és a dir, que allà on no arribaven els centres públics, es podia concertar, encara que a vegades es feia. Amb la LEC queda clar que el sistema educatiu el formen les escoles públiques i les privades-concertades, com si estiguessin a la mateixa categoria. El departament té l'obligació de garantir-te una plaça, però no té per què ser pública.
Malgrat tot, la LEC és una normativa aprovada per una majoria parlamentària, un consens sense massa precedents i que es molta gent considera fonamental a l'hora de legislar en matèria educativa. Vostè optaria per replantejar-la?
A veure, és curiós perquè ara, per exemple, s'està atacant la LOMCE. En això hi ha un gran consens: tots els partits catalans, els Moviments de Renovació Pedagògica, CCOO... Però resulta que el 90% de la LOMCE és exactament el mateix que la LEC, excepte pel que fa al català i la religió evaluable. Tota la concepció del que és l'educació, de la gestió, del paper de la direcció, de l'evaluació... tot és a la LEC. Si es fa des de Madrid tothom s'estira els cabells, però aquí la van pactar CiU i PSC i el tripartit li va donar suport. Crec que molts polítics no sabien de què parlaven. Quan es parlava d'autonomia de centres, tothom hi estava d'acord, però si miraves la lletra petita veies que no es parlava d'això, sinó de dotar d'autoritat els directors.
Ara està partant del decret de plantilles elaborat pel departament d'Ensenyament, que donarà més marge al director per contractar en funció de les necessitats del seu centre, segons diu la consellera Irene Rigau. Vostè en més d'una ocasió ha dit que això no té res a veure amb la tan reivindicada autonomia de centres. Per què?
El director podrà escollir perfils, guardar places per perfils específics, escollir interins i fer el mateix directament amb els substituts. L'autonomia de centres havia estat sempre que l'equip de professorat, amb plaça fixa a l'escola, pogués constuir projectes, adaptar-se a l'alumnat, al barri, a les famílies... Sovint es feien projectes sense el permís de la Generalitat, innovacions que després el propi departament reconeixia. Eren iniciatives que sortien del professorat, del claustre, de l'equip pedagògic, no del director. Ara amb el decret el professorat es posarà en competència. No se m'escolliran en funció dels punts que tinc i dels anys que porto -un criteri més o menys bonic, però objectiu-, sinó de si convenço el director o si he anat a l'última vaga.
O de si ets el més adequat o el millor.
El millor segons qui? Segons el director? Com ho sabrà? Per no parlar de la diversitat i heterogeneïtat del professorat i de les metodologies. En tot cas, no pot quedar en mans d'una sola persona, per bé que ho facu.
Entenc que el canvi en el model de contractació li semblaria bé si hi hagués més control sobre la direcció? Si fos el claustre, per exemple, qui hi donés el vistiplau?
Aquí, a Catalunya, tenim un sistema de funcionariat que assegura els drets laborals, fet que dóna estabilitat al sistema educatiu. Per tant, no veig cap raó per la qual això s'hagi de canviar. Parlem d'estadístiques: els alumnes dels centres privats concertats, que fa anys que elegeixen plantilla a dit i que acomiaden quan volen, no obtenen millors resultats que els dels públics. Per tant, és fals afirmar que si el director pot triar els millors l'educació funcionarà més bé.
Amb l'inici del curs publicàvem un reportatge en el qual explicàvem com els mestres estan tirant de vocació per garantir la qualitat a les aules. Ho comparteix?
Sí. Qui fa possible que la qualitat de l'educació segueixi sent bona és el professorat, malgrat l'empitjorament de les seves condicions, igual com l'esfoç de les famílies, que també fan més del que toca. Posen pedaços allà on l'Administració treu els diners.
Quina ha estat la retallada que ha perjudicat més la tasca docent?
No n'hi ha una. El que afecta és la suma: si fas una hora lectiva més no passa res; si en fas dos, encara... Un alumne més a classe es pot permetre, però portem un augment del 20%. Per un mestre menys en un centre no passa res, però hi ha escoles que n'han perdut sis o set. Això fa que no puguis atendre bé la diversitat o els petits grups, o que no puguis programar o corregir bé. Treballes més i cobres menys.
Aquest curs s'han cobert totes les jubilacions. La consellera sosté que és un punt d'inflexió en les polítiques d'ajust pressupostari. Hi confia?
Desitjo que sigui veritat, com allò dels brots verds. Però no veig cap mesura, des de la perspectiva socioeconòmica global, que apunti cap aquí. Si no es persegueix el frau fiscal o si no es deixa de rescatar els bancs no hi haurà diners públics i, per tant, no es remuntarà.
Imaginem, tanmateix, que la consellera té raó i que tornem a l'escenari pressupostari dels anys 2007 o 2008. Caldria fer reformes de tota manera? Llavors ja hi havia fracàs escolar.
L'educació no estava tan malament com s'ha anat dient. No hem estat mai al capdavant del rànquing però tampoc a la cua. Amb els PISA tampoc, i mira que no són la paraula de déu. Sí que estàvem, en canvi, al capdavant de la quantitat de diners invertits en educació per persona. Si volem estar al nivell europeu, ho hem d'estar en finançament. Inclús Catalunya està per sota la mitjana de l'Estat en aquesta qüestió. Quan arribem a aquest nivell, llavors pensem en què invertir els diners. Es poden millorar moltes coses, però sense recursos tot són paraules al vent. Està arxidemostrada la relació entre les mancances econòmiques i els resultats escolars. Destinem més recursos a les escoles d'entorns desfavorits!
Hem de confiar en l'escola perquè equilibri les desigualtats socials?
L'escola pública té l'obligació de compensar en l'àmbit escolar les desigualtats sociales. Ha de donar a tots la mateixes oportunitats, i això vol dir compensar. Si garanteixes les mateixes oportunitats a la franja social baixa, les seves generacions futures podran accedir a la mobilitat social. És el que va passar amb els fills de l'immigració dels 60 i 70. Difícilment es podria tornar a repetir ara.
Quan es parla d'equitat sovint surten al debat les beques menjador, i ara la maluntrició infantil. ¿És una realitat o és alarmisme?
És una realitat. Hi ha centres que detecten infants que no estan ben nodrits, que passen gana, que no esmorzen, que mengen poc. Això no s'havia donat mai. És un grau elevat de pobresa que es vol tapar.
El menjador representa menys d'un 10% dels àpats anuals d'un infant. Altre cop apareix la mateixa pregunta: és capaç l'escola d'equilibrar les desigualtats?
La mateixa resposta. Encara que no solucionem la pobresa, hem de ganatir que l'escolarització sigui en condicions per a tots, i no ho és si no tenen accés a un àpat com cal al dia.
L'accés als menjadors s'ha vist perjudicat també per la jornada continuada, perquè molts instituts no fan classe a la tarda i per tant no dina al centre. Què li sembla?
La jornada continuada no és ni millor ni pitjor des d'una perspectiva pedagògica. Però per fer-la adequadament es necessiten moltes condicions: activitats extraescolars per les nenes i nens que no s'ho poden pagar, menjadors... Si no s'agreugen les diferències socials i, per tant, les escolars. De tota manera, la jornada continuada tampoc no ha estat una de les demandes bàsiques del professorat. Jo crec que el departament la va concedir com a compensació per les retallades que estava aplicant, i també perquè s'estalvia diners.
Ha passat 7 anys al capdavant d'un sindicat. Sempre ha percebut que la societat defensés l'escola pública o anem tard com a ciutadans?
En positiu, amb la crisi s'ha aconseguit col·locar l'educació com una demanda social. Abans semblava que només era cosa dels mestres, i ara s'hi impliquen les famílies i la societat en general, perquè veuen que és important per a tots. Però sí, arribem tard. La LEC ja va ser una mala notícia perquè permet les coses que s'estan fent ara, com el tancament d'escoles públiques. Això no s'hagués pogut fer si les concertades seguissin sent subsidiàries. La LEC no s'hauria d'haver aprovat des de l'esquerra.
En una roda de premsa posterior a una de les cimeres en defensa de la immersió lingüística, el secretari general del PSC, Pere Navarro, va dir que si fos per ell la LEC no hauria de permetre els concerts a les escoles que segreguen per sexe. Ara mateix, la societat permetria que s'aprovés una llei permissiva en aquest aspecte?
Seria molt difícil. És que la LEC és com una llei de CiU que la va fer el tripartit, i alguns dels partits del Govern no s'hi van barallar. Si ara la LEC la presentés CiU tindria moltíssima més oposició. Perquè era una llei neoliberal maquillada d'esquerres.
Per acabar. L'Onze de Setembre molts independentistes van aprofitar la Via Catalana per lluir la samarreta groga en defensa de l'educació pública. Una part de la Via, de fet, va encerclar l'escola Progrés de Badalona també en defensa de l'escola pública. Cal introduir el debat de quina escola volem en el procés sobiranista?
Primer hem de tenir clar cap on va el procés, per parlar de quina escola volem. Però no cal que ens donin la independència per fer-ho. Ja es pot parlar malgrat l'autonomia que tenim. És ara que hem de construir l'escola que Catalunya vol i necessita. Deixar-ho tot pel dia D és una falàcia. L'hem de millorar aquí i ara.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
