El matí de dimarts al Forat de la Vergonya va començar d'una forma poc habitual. Carlos Delclós, professor associat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, impartia una classe sobre urbanisme i exclusió social a un grup d'estudiants molt abrigats. Era part de la segona jornada de la Uni al Carrer, una iniciativa de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) per a la setmana d'accions que precedia la vaga universitària d'aquest dijous, una jornada de protesta que treurà al carrer a estudiants i professors en una manifestació convocada a les 12,30 h al centre de Barcelona i a les principals ciutats catalanes.
Dimarts, Delclós assegurava que un dels objectius de la vaga, així com de les classes al carrer, era el de denunciar “el desmantellament i banalització de l'educació pública universitària que s'està duent a terme a Catalunya, a Espanya ia Europa”, però va més enllà. Considera que el lloc per a una classe sobre la gentrificació, “aquest fenomen que uneix l'urbanisme i les desigualtats socials”, és l'entorn, l'espai públic, “no n'hi ha prou amb limitar-nos a l'espai tancat i estèril de l'aula”. “Els espais que compartim, ja sigui un parc, una ciutat o una universitat, o es viuen i es defensen o es perden, perquè el capital financer no perdona la vida”, conclou aquest professor.
En aquest sentit, el manifest que convoca a la vaga critica “unes polítiques que han estat imposades públicament pels governs català i espanyol”, però assegura que “la comunitat universitària sap que no són més que els titelles de les altes esferes financeres”. En canvi, reivindica “un sistema educatiu al servei de les classes populars, al qual puguin accedir totes les persones, un sistema educatiu amb l’objectiu de combatre la inferiorització de la majoria popular i de construir una societat basada en la igualtat, la llibertat, la democràcia i la justícia social”.
Dos cursos sumant reivindicacions
A la primera vaga de la comunitat universitària convocada per la PUDUP, el 17 de novembre de 2011, l'han seguit moltes. Lluny de trobar resposta a les seves reivindicacions, han hagut d'afegir-ne d'altres. “En dos anys m'han reduït el sou un 67%”, lamentava llavors un professor associat de la UPF en una assemblea. Aquesta mateixa xifra (un 67%) és la que correspon a l'augment que han patit aquest curs els preus dels estudis de grau.
En aquella mateixa assemblea, celebrada a plaça Universitat, un doctorand de la UPC denunciava que “volen posar fi a la democràcia universitària”. Des de llavors, han tingut motius per augmentar la seva preocupació per aquesta qüestió. El mateix secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, afirmava en un debat televisiu que no creu en el sufragi a les universitats i tant el govern de la Generalitat com l'estatal han presentat ja els seus plans per al govern dels centres.
Ambdues administracions coincideixen en la figura d'un rector designat (no elegit) que al seu torn designaria els altres càrrecs de la universitat, així com en eliminar les funcions del Claustre universitari, òrgan de representació de la comunitat universitària. Segons explica Albert Corominas, catedràtic de la UPC, en un article publicat en aquest mitjà, “el que s'ha plantejat no és la transformació del sistema actual per millorar-lo, sinó, sense diagnòstic i sense argumentació, la seva revocació i substitució per un sistema jeràrquic de tall empresarial”.
Com ha de ser una Universitat que es vol democràtica va ser precisament el tema de la classe que va impartir dimarts el professor Jordi Mir, del departament d'Humanitats de la UPF, a la plaça Catalunya. “Una universitat que es vol al servei de la seva societat, i no de la SA o la SL, ho ha de demostrar, i ho demostrem poc”, assegurava. Per això explica que “si sortim al carrer és perquè entenem que cal defensar la universitat i compartir amb la ciutadania allò al que ens dediquem”. “Si penséssim que no té cap rellevància per a la societat, molts de nosaltres ja ens estaríem dedicant a altres coses”, afegeix Mir.
Aquest professor explica que “des dels anys seixanta, en el franquisme, hem tingut un moviment universitari preocupat per la seva democratització”. Ho demostra una de les lectures recomanades per a la seva sessió: un relat de Francisco Fernández Buey de la fundació, el 1966, del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la UB (SDEUB), que aspirava a defensar “una universitat i una societat democràtiques en què se superessin les barreres de tot tipus (autoritàries i classistes) llavors existents”, escrivia Fernández Buey.
Aquest esperit es va voler recuperar fa unes setmanes amb la celebració d'una assemblea de professorat a l'església dels Caputxins de Sarrià, on es va fundar el SDEUB. Va ser allà on el professorat va decidir sumar-se a la vaga convocada pels estudiants. “Es vol fer que l'estudiant passi de ser algú que treballa per millorar la societat a que sigui un simple usuari d'un servei”, criticava llavors Ramon Franquesa, professor d'economia de la UB. Com a resposta, la professora Eva Fernández assegurava que “si Bolonya forma professionals per a l'empresa, nosaltres hem de buscar alternatives per formar per a la transformació”.
Un canvi de model
Tots van coincidir en que la universitat es troba, més enllà de les retallades, o amb aquestes com a pretext, davant un canvi de model. “Una ofensiva ideològica”, deia Josep Ferrer, exrector de la UPC. Alejandro Andreassi, professor jubilat de la UB, tenia clar que “el model que ens volen imposar és el de la Barcelona Graduate School of Economics” i criticava la presència de cinc grans grups empresarials a la direcció del centre: AGBAR, l'asseguradora AXA, Banc Sabadell, Catalunya Caixa i La Caixa. La PUDUP denunciava ahir en un comunicat el fet que en tres anys aquest centre privat vinculat a la UPF i al conseller Andreu Mas-Colell hagi rebut 8.943.500 d'euros mentre es retallen fons a les universitats públiques.
“És clar que la universitat pública està sent saquejada, com totes aquelles institucions que hem construït com a societat i que serveixen per millorar la vida i no simplement per sotmetre-la a l'àmbit de la producció econòmica o reprimir”, assegura Carlos Delclós. Ahir va treure la seva classe al carrer i demà espera que la comunitat es planti: “Cal paralitzar les universitats amb una vaga que desbordi els especifismes del món universitari per incidir en la vida quotidiana, per deixar clar que es tracta d'una lluita pel bé de totes i tots i no simplement per reduir les matrícules o defensar uns llocs de treball”.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
