Ballesta, després de deixar l'alcadia de Girona: “He vist de prop la cara de la demagògia”

“He vist de prop la cara de la demagògia i el populisme”. Així s'ha acomiadat Albert Ballesta (CiU) dels seus 46 dies a l'alcaldia de la Girona en una compareixença de premsa sense preguntes. Ballesta ha lamentat que ERC, el primer grup de l'oposició, no hagi volgut un acord de governabilitat, motiu pel qual CiU ha tancat un pacte amb el PSC.

La sortida de Ballesta ve acompanyada d'un pacte d'estabilitat entre CiU i el PSC, del que es donaran detalls aquesta tarda però pel qual els socialistes entrarien al govern municipal amb una tinença d'alcaldia. D'aquesta manera, el PSC retorna al govern de la ciutat després de 5 anys. També es reserven llocs de visibilitat per Demòcrates de Catalunya (l'escissió independentista d'Unió Democràtica), en concret la regidora Isabel Muradàs, que va anar a la llista de CiU com a número dos de Puigdemont

Ballesta ha valorat que els seus dies a l'alcaldia, i en especial la negociació del cartipàs municipal, “es van convertir per alguns -que no ha citat- en una oportunitat d'erosionar l'equip de govern i a mi com a alcalde”. A judici del ja exalcalde, que també ha dit que deixarà la seva acta de regidor, hi ha hagut una “campanya d'erosió descarnada i sense matisos” contra la seva persona, de la que ha dit que espera tenir oportunitat de “rescabalar-se”.

Ballesta va ser triat a dit per Carles Puigdemont per ocupar la primera cadira de l'ajuntament gironí. Disset persones (els nou regidors de CiU i els vuit que el precedien a la llista) van haver de renunciar perquè Ballesta, que va anar de número 19 a la candidatura de CiU, fos alcalde. Va haver de prometre dues vegades el càrrec perquè es va equivocar i no va trobar socis que li aprovessin el sou. La nominació de Ballesta va ser una aposta del president de la Generalitat que ara surt derrotada. Ballesta serà substituït per Marta Madrenas, actual segona tinenta d'alcalde.

Ballesta, durant els seus escassos 46 dies en el càrrec, havia intentat pactar amb PP i Ciutadans, una decisió que va causar un fort enrenou en incloure una pujada de sou per a l'alcalde. Finalment el pacte amb PP i Ciutadans no es va tancar, però el capítol va constituir la més important de les polèmiques en què s'ha vist immers Ballesta en el seu curt mandat. L'intent d'acord de dretes evidenciava la incapacitat del de Convergència per buscar aliances amb forces d'esquerres, com sí que trobava Puigdemont.

D'altra banda, Ballesta va considerar “absurd” renunciar a la Fundació Princesa de Girona, que porta el nom en honor a l'hereva de la corona espanyola, Leonor de Borbó, princesa d'Astúries i de Girona. El plenari municipal havia aprovat una iniciativa d'ERC i la CUP que instava a no col·laborar amb la Fundació fins que no canviés de nom. La mateixa moció també demanava a la Fundació i a la Casa Reial que canviessin el nom de l'entitat i que s'anomenés Carles Rahola, periodista i polític gironí assassinat per la repressió franquista.