Colau presenta el seu full de ruta per recosir la Barcelona “fracturada” per la desigualtat
Barcelona en Comú va guanyar les eleccions municipals amb la lluita contra la desigualtat com a bandera. Les primeres mesures que va prendre el govern d'Ada Colau, com l'ampliació pressupostària, han buscat reduir la bretxa social, amb les limitacions que té un Ajuntament encara que sigui el de Barcelona. I el Programa d'Actuació Municipal (PAM), el full de ruta pels quatre anys de mandat de BComú, no ha estat una excepció. “Davant el perill d'una Barcelona fracturada, tenim un pla”, ha afirmat el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello.
Al PAM, cada govern presenta les accions d'activitat municipal que té previst dur a terme en els seus anys de mandat, incloent-hi certa planificació econòmica. Se solen tardar mesos a aprovar-se de forma definitiva -en aquest cas, a més, es dóna per descomptat, ja que BComú governa en minoria amb 11 regidors de 41. Amb tot, el PAM d'Ada Colau contempla una capacitat inversora de 1.660 milions d'euros i 321 actuacions.
El PAM de Xavier Trias no va arribar a complir-se del tot, especialment el que feia referència a participació ciutadana (no es va fer cap consulta) i a la cessió d'edificis propietat de l'Estat. Estava estructurat en tres eixos: reactivació econòmica, atenció a les persones i regeneració urbana. El PAM de Colau versarà sobre cinc grans línies de treball.
El primer macrobjetiu passa per aconseguir una Barcelona “que asseguri el bon viure” mitjançant el desplegament de Pla de Barris i la creació d'una renda infantil municipal i un salari mínim metropolità. També es volen construir 4.000 habitatges públics, comprar 300 pisos als bancs per sota del preu de mercat i que les entitats financeres cedeixin voluntàriament 450 pisos buits.
El segon objectiu és aconseguir una “economia plural”, que segons Pisarello es caracteritza per un sector públic “fort i eficient”, un sector privat amb “retorn social i ambiental” i un major desenvolupament de les cooperatives. Dins d'aquest capítol s'inclou una de les mesures que amenaça amb aixecar més polseguera entre l'empresariat i els grups conservadors de la ciutat: la modificació de la fiscalitat per compensar els costos i l'impacte del turisme. “En principi s'utilitzarien taxes”, ha dit Pisarello sense més concreció.
Uns altres dos eixos del PAM són aconseguir una “transició ecològica” de Barcelona -consolidant el parc dels Tres Turons com a pulmó verd de la ciutat, entre altres mesures- i que la ciutat sigui “oberta i compromesa amb el món”. En aquest sentit, es proposa que Barcelona destini el 0,7% dels seus ingressos a cooperació internacional.
L'últim objectiu és el d'aconseguir una Barcelona “participativa i que garanteixi el bon govern”. Aquí es vol “implantar un codi ètic per a càrrecs electes i personal directiu”, cosa que BComú va incomplir només arribar a l'Ajuntament.
L'oposició no ha trigat a respondre a la presentació del PAM. El president del grup municipal del PSC, Jaume Collboni, ha considerat que tant el PAM com els pressupostos haurien de canalitzar-se abans de Setmana Santa. Per part de la CUP, Josep Garganté s'ha mostrat escèptic respecte al procés participatiu del PAM ja que “els veïns i veïnes no tenen vinculació real amb el que es decideixi”.
Els anticapitalistes han instat BComú a que desplegui les remunicipalizaciones que portava en el programa que li va fer guanyar les eleccions del 24-M. En aquest sentit, la regidora de la CUP, Maria Rovira, ha posat sobre la taula que BTV, Parcs i Jardins i el servei d'atenció domiciliària tornin a mans 100% públiques. En una entrevista amb aquest diari durant la precampanya, Pisarello va afirmar: “Municipalitzar l'aigua és imprescindible per recuperar el control públic sobre l'economia”.
