eldiario.es

Menú

100 dies de l'alcaldessa Colau: amb la bandera dels drets socials i en minoria

Amb una oposició forta, que obliga el nou consistori a buscar consensos amplis, el govern d'Ada Colau ha prioritzat les seves propostes en drets socials, però en té moltes pendents a l'espera de celebrar el primer ple ordinari

- PUBLICIDAD -
Ada Colau aquest diumenge al balcó de l'Ajuntament durant la Festa Castellera / Ajuntament de Barcelona

Ada Colau aquest diumenge al balcó de l'Ajuntament durant la Festa Castellera / Ajuntament de Barcelona

Ada Colau ja ha superat la barrera simbòlica dels 100 dies des que  la plaça Sant Jaume es va omplir per donar-li la benvinguda com a alcaldessa. L'endemà Colau es dirigia  a Nou Barris a vetllar per l'aturada de desnonaments, al cap de pocs dies retirava l'acusació de l'Ajuntament  contra els vaguistes Isma i Dani –i posteriorment d'altres casos similars– i acabava el curs polític amb  la retirada del bust de Joan Carles I del saló de plens. Més enllà de mesures com aquestes, especialment simbòliques, el govern de Colau ha hagut també d'endinsar-se en la gestió de la ciutat i el desplegament del seu programa.

L'oposició ha acusat constantment la nova alcaldessa d'improvisar i de no tenir programa. "És un govern que bàsicament es fa selfies, més preocupats pels tuits, els post de Facebook i el que es diu d'ells a la xarxa, que de fer la feina", deia la setmana passada el líder de l'oposició, Xavier Trias. La veritat, però, és que la majoria de mesures impulsades pel consistori de Colau es trobaven recollides al programa i, sobretot, en  el pla de xoc per als primers mesos de govern. El nou govern es va posar de seguida amb les mesures relacionades amb drets socials, amb habitatge i alimentació al capdavant. En altres àmbits, com les polítiques de creació d'ocupació, tot just es van anunciar la setmana passada, amb mesures per contractar, a través de l'Ajuntament i el SOC, 1.113 persones aturades –dels 2.500 llocs de treball que es compromet a crear el pla de xoc–. Altres mesures pendents hauran de passar pel ple i aconseguir el suport de l'oposició.

Fonts municipals destaquen que fins el proper 2 d'octubre no tindrà lloc el primer ple ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, que permetrà iniciar el debat de mesures com, per exemple, una ampliació pressupostària que  pretén dedicar 96 milions d'euros a fins socials abans de final d'any. L'oposició, en canvi, s'ha dedicat a marcar-li l'agenda amb plens i comissions extraordinàries a l'alcaldessa que governa amb la minoria més petita que ha tingut mai la ciutat, 11 de 41 regidors. La ciutadania, ha dit en diverses ocasions Colau, va expressar el 24-M una voluntat clara de canvi, però també de pluralitat.

Habitatge i malnutrició infantil

La primera comissió de govern de l'Ajuntament  va posar sobre la taula dues prioritats que ja venien assenyalades en campanya: els desnonaments i la malnutrició infantil. El govern municipal va anunciar  un increment de 2,8 milions d'euros en beques menjador per permetre que 6.000 famílies puguin rebre cobertura per al cost total. També ha aturat l'externalització de dues escoles bressol, tot i que reconeix la dificultat que suposa la limitació del govern espanyol a contractar treballadors públics. En matèria d'habitatge, que és a on es va formar Colau com a activista, era conscient que Barcelona no podria aturar els desnonaments, però va insistir en què podia fer més del que s'havia fet fins ara.

L'alcaldessa va començar per reunir-se amb les principals entitats bancàries, per tractar la qüestió. Va anunciar que hi havia voluntat d'acord però, de moment, aquesta no s'ha concretat en noves mesures. Al contrari, Colau ja ha començat a aplicar la llei per a  multar les entitats financeres que tenen pisos buits. Per altra banda, va convocar la taula sobre desnonaments, amb el consistori i les entitats socials i bancàries, que no es reunia des del febrer del 2014, i va plantejar  mesures per dedicar habitatges buits al lloguer social. En els darrers dies ha anunciat que accelerarà el ritme de construcció de pisos de lloguer social,  cosa que li ha valgut alguna crítica de la PAH, que no considera que aquesta sigui la millor solució.

Altres punts de l'àmbit de drets socials del seu pla de xoc, encara esperen concreció. És el cas del fons de 5 milions d'euros per respondre a la pobresa energètica, que ha d'anar vinculat a una auditoria dels costos dels subministraments bàsics i l'estudi de la remunicipalització de l'aigua, dels quals no es té notícia. També es plantejava una inversió de 5 milions en reforçar les polítiques de salut que haurien d'estar cobertes per la Generalitat.

En matèria de transport s'ha anunciat un procés participatiu per redissenyar l'ampliació de la nova xarxa d'autobusos impulsada pel govern Trias i s'han encarregat –el divendres, en el límit dels 100 dies a que s'havien compromès– els estudis previs a la connexió de les dues xarxes de tramvia per la Diagonal, un projecte  àmpliament criticat per Xavier Trias, tot i que històricament hi havia donat suport. Les mesures pendents en matèria de mobilitat són les més socials, però des del consistori expliquen que algunes d'elles, com la rebaixa de les tarifes o els descomptes per a aturats, es discutiran en el si de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de cara a l'any 2016.

El pla de xoc contemplava també una Renda Municipal complementària per a totes les famílies sota el llindar de la pobresa que garantís uns ingressos de mínims de 600 euros, però per a totes les mesures amb important inversió, Colau dependrà del suport del ple als pressupostos del proper any o a la modificació pressupostària que posa ara sobre la taula fins al desembre.

Una oposició forta

La pluralitat del plenari no li posa les coses fàcils al nou govern. El seu programa contemplava retirar la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern, i només arribar a l'Ajuntament van cessar el director de la candidatura. No obstant, CiU, ERC i PSC van forçar un ple extraordinari per debatre la qüestió, del qual va sortir la creació d'una comissió per estudiar la conveniència de la candidatura. Més tard, CiU, ERC i CUP van convocar un altre ple extraordinari per debatre l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), una qüestió que Colau havia proposat resoldre en una consulta a la ciutadania. El resultat de la votació va ser una majoria simple, insuficient per a l'ingrés a l'AMI, donat que Barcelona en Comú i la regidora d'UDC es van abstenir. La setmana passada, la CUP va ser l'única força que va fer costat al govern de BComú, que no va poder impedir l'aprovació de mocions amb el suport de CiU, C's, ERC, PSC i PP que criticaven  la "inacció" de l'Ajuntament davant la venda ambulant, per una banda, i que forçaven Colau a plantejar  una obertura parcial en la moratòria a noves llicències d'allotjaments turístics, per l'altre.

Aquestes dues qüestions, relacionats amb  el turisme, un dels grans temes de la campanya de BComú, han estat les més polèmiques per al nou consistori. En línia amb el seu programa, l'Ajuntament va anunciar  una moratòria d'un any a la concessió de noves llicències d'allotjaments turístics amb l'objectiu de replantejar el model. L'oposició denuncia que això pot generar pèrdues i costos elevats per a la ciutat, però els de Colau insisteixen en que es tracta de buscar un model sostenible per a negocis i veïns. Mentrestant, un dels projectes de més envergadura, el de l'hotel de luxe de la Torre Agbar, treballa en vies per saltar-se la moratòria, portant més maldecaps al govern municipal. Una altra de les prioritats, sobretot al districte de Ciutat Vella, és la lluita contra la proliferació de pisos turístics il·legals. Per això la regidora del districte, Gala Pin, va anunciar mesures per  fomentar la seva reconversió en pisos de lloguer social i per pressionar les plataformes que els lloguen a través d'internet.

A Ciutat Vella també se centra l'altre gran tema que ha protagonitzat l'agenda:  la venda ambulant. Des de l'inici del mandat de Colau, tan els principals partits de l'oposició com els mitjans conservadors van acusar el consistori d'actuar amb debilitat davant la presència de venedors ambulants. La tinenta d'alcaldia Laia Ortiz assegura que busquen treballar el tema des d'una perspectiva de drets socials i no d'ordre públic, però la situació va esclatar a principis de setembre amb enfrontaments en una batuda policial contra els manters. Mentre la CUP i  diversos col·lectius socials criticaven l'ajuntament per evitar la presència de venedors amb els antiavalots de la Guàrdia Urbana –una unitat que BComú es va comprometre a suprimir progressivament–, CiU, C's, ERC, PSC i PP aprovaven una moció en què acusaven el govern de menystenir el cos policial.

Barcelona en Comú també es va comprometre a "aixecar catifes i obrir calaixos", auditant els ens públics dels que forma part l'Ajuntament. De moment, han anunciat col·laboració amb la Fiscalia en  la investigació de la gestió convergent de l'empresa pública Barcelona Regional, però asseguren que estan treballant en un mapa d'externalitzacions i que tenen en marxa dues auditories de les quals només podran donar detalls quan estiguin finalitzades, asseguren fonts municipals.

Els reptes de la nova política

El govern de Barcelona s'ha erigit en molts aspectes com punta de llança i  punt de trobada del que han vingut a anomenar els "ajuntaments del canvi". Algunes mesures es repeteixen, doncs, en ajuntaments de tot l'Estat. Una d'elles és la limitació de sous que, sense majoria, Barcelona en Comú no va poder aprovar al ple. Tot i això, l'alcaldessa, els regidors i els comissionats de l'Ajuntament de Barcelona – a diferència dels càrrecs gerencials– s'apliquen una limitació de sou de 2.200 euros mensuals. Un aspecte en què el nou govern de Barcelona porta retràs en relació a altres governs amics és el de la participació. Encara s'esperen mesures a l'estil del projecte de govern obert presentat a inicis de setembre per l'Ajuntament de Madrid.

Tot i l'oposició que es vol fer forta, a on Ada Colau ha trobat consens entre tots els colors polítics del consistori i també amb les "ciutats del canvi" és en la seva proposta de  fer de Barcelona una ciutat refugi i crear una xarxa d'asil per a les persones que fugen de la guerra, que ha engrescat a municipis catalans, espanyols i d'altres països europeus. És per això que el primer viatge oficial previst per la nova alcaldessa de Barcelona, que ha proposat dedicar 10 milions d'euros a polítiques d'asil abans del desembre, serà per visitar els refugiats sobre el terreny i preparar la seva acollida a Barcelona.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha