eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Gerardo Pisarello: "Municipalitzar l'aigua és imprescindible per recuperar el control públic sobre l'economia"

El número dos de l'equip d'Ada Colau a les primàries de Barcelona En Comú, Gerardo Pisarello, considera fonamentals mesures com la municipalització de l'aigua, la relocalització energètica o els models de gestió público-cooperativa

"Barcelona ha pogut fer canvis en polítiques socials pel seu marc competencial propi. El nostre plantejament és fer servir aquestes capacitats al màxim, de la forma més eficient i més justa, i mai esgrimir l'absència de competències quan hi ha drets humans en joc", assegura

"No es tracta d'una lògica de quotes", afirma sobre la candidatura que encapçala Colau. "Hi ha gent vinculada a partits però que va estar des d'un inici en la proposta d'aquesta candidatura ciutadana, i és gent nova en tots els casos".

- PUBLICIDAD -
Gerardo Pisarello, profesor de Derecho Constitucional de la Universidad de Barcelona y vicepresidente del Observatori DESC. / Marta Jara

Gerardo Pisarello és el número dos de l'equip d'Ada Colau a les primàries de Barcelona A Comú. / Marta Jara

El professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona, Gerardo Pisarello, és el número dos de la candidatura encapçalada per Ada Colau a les primàries de Barcelona En comú, l'únic equip que s'ha presentat fins al moment. Pisarello és un dels noms de consens que sonava des de feia setmanes i aquest dimarts va presentar la bateria de propostes del "pla de xoc" que la formació pretén posar en pràctica si es fa amb el govern municipal a Barcelona. Després d'anys a la universitat i amb una nodrida activitat en el camp de l'activisme a l'esquena, amb tota probabilitat Gerardo Pisarello serà regidor de l'Ajuntament de Barcelona en la pròxima legislatura.

Després d'una llarga carrera a l'acadèmia, ara fa el pas i es postula per a un càrrec públic. Sembla aquesta una tendència generalitzada en l'últim temps, a què creu que es deu?

Som una generació que portàvem molt de temps, a més d'ensenyant i investigant, lluitant pels drets humans i participant en moviments socials. De sobte ens topem amb una situació d'excepcionalitat, de bloqueig institucional, on l'agressió a la democràcia i als drets és tremenda, i on al mateix temps els anhels de canvi de la ciutadania són enormes. Per això vam decidir que és el moment d'intentar-ho, tenint consciència dels nostres límits però sabent que és un oportunitat única perquè hi ha una onada de canvi que s'estén per tot Europa.

Va com a número dos de l'equip que encapçala Ada Colau a les primàries de Barcelona en Comú. Com s'ha triat aquest equip?

És una proposta que fa l'Ada a partir de moltes reunions en barris, en eixos i a partir de trobades amb les forces confluents, intentant sempre prioritzar, d'una banda els coneixements tècnics, l'experiència social i veïnal i en les institucions, i d'altra banda amb un esperit de renovació on el protagonista sigui el ciutadà. Creiem que amb tots aquests elements, el resultat, al nostre modest entendre, és inèdit. És un tipus de proposta que mai s'havia vist a la nostra ciutat.

A part d'alguns noms de consens, la candidatura sembla la llista cremallera d'una coalició, amb membres de les diverses forces confluents. Hi ha hagut quotes de partits a l'hora de formar-la?

No, no es tracta de quotes. Hi ha molta gent en aquesta llista que té identitats múltiples. Hi ha diversos noms de persones que participaven en diferents espais i que eren de consens. Jo crec que no es tracta d'una lògica de quotes, hi ha gent vinculada a partits però que va estar des d'un inici en la proposta d'aquesta candidatura ciutadana, i és gent nova en tots els casos. És una generació que entra a fer política a demostrar que les coses es poden fer diferent i això no pot ser pensat amb un esperit de quotes.

És casualitat llavors que a l'equip hagi quatre persones d'ICV, un d'EUiA, dues de Podem, una de Procés Constituent, una cosa molt semblant a com quedaria una llista feta per quotes?

L'interès ha estat que moltes persones amb orígens diversos s'hi pogués sentir reconeguda. Que la gent que venia d'organitzacions polítiques s'hi pogués sentir reconeguda però que hi hagués un reconeixement ciutadà. I de fet, era important que les persones que venien de formacions complissin uns criteris de competència tècnica, de diversitat de gènere, perquè aquesta és una llista de presència femenina molt important, i que fos gent que renovés la política. Crec que això respon a una lògica totalment nova i que trenca amb els acords tradicionals de les formacions polítiques.

Barcelona en Comú ha presentat un pla de xoc amb les primeres mesures. Entre elles per exemple està estudiar la municipalització de la gestió de l'aigua. En què consisteix aquesta proposta?

Aquesta és una de les mesures que estem proposant. El que diem és que en els últims anys a Agbar s'han produït enormes beneficis i augments de les tarifes molt desproporcionats. Per tant plantegem fer una auditoria per saber quin és l'origen d'aquests beneficis, quin és el cost que té el servei i aconseguir seure a aquestes empreses perquè garanteixin el subministrament a tota la ciutadania. A partir d'aquí cal començar a explorar una mesura que per a nosaltres és important, que és la de la municipalització de l'aigua. No és una ocurrència de Barcelona en Comú, és una mesura que s'ha tirat endavant en ciutats com Berlín o París, i també en experiències municipals a Catalunya i a Espanya. Municipalitzar l'aigua és una mesura imprescindible per recuperar el control públic sobre l'economia, que cal estudiar jurídicament però que és factible.

Quines altres mesures proposeu en aquesta mateixa línia?

Hi ha altres propostes com la relocalització de l'energia o la possibilitat d'una banca cooperativa municipal o amb certa participació municipal. Barcelona té un sector cooperatiu molt fort, més important que altres ciutats, i per a nosaltres és fonamental passar dels partenariats públic-privats que tenim ara a formes de gestió públic-cooperatives.

Parlen també de paralitzar projectes "contraris al bé comú". Un d'ells és la marina de luxe del Port Vell. Però paralitzar aquestes obres comportaria grans indemnitzacions als inversors. És viable fer marxa enrere en aquests projectes?

En el cas de la marina del Port Vell hi ha una concessió que ja s'ha fet però també ens sembla important investigar en quines condicions es va produir aquesta concessió. No tots els casos són iguals, hi ha projectes on ja hi ha drets adquirits, i per tant s'han de revisar les condicions en què s'han produït, i hi ha altres casos on revertir la privatització és més senzill, per exemple en l'externalització de la gestió d'escoles bressol o la xarxa de pàrquings. Cal distingir entre projectes: en alguns la revisió és possible, altres han de ser auditats i en aquells on hi hagi situacions consolidades s'han de rediscutir les clàusules.

Proposen també una renda municipal garantida. Barcelona en comú dóna suport a la renda bàsica universal?

Jo sóc membre de la Xarxa Renda Bàsica i em sembla que a llarg termini és una mesura interessant. El que passa que en cada escala es poden fer passos dins de les competències que es tenen. En el cas de Barcelona creiem que una renda complementària pot ser el que permeti a les persones en situació de pobresa poder complementar les prestacions que ja reben fins a arribar al 60% de la renda de suficiència, que són uns 600 euros. Barcelona és una ciutat molt cara, però ens sembla que aquesta petita quantitat contribueix notablement a eliminar situacions d'exclusió social extrema, com les que s'estan succeint avui.

Parlant de les escales, no tenen por de topar-se amb un sostre de competències en actuar només des del municipal?

Hi ha dificultats objectives sobretot perquè el govern del PP ha emprès un procés de recentralització brutal i la llei de racionalització i sostenibilitat dels ens locals té com a objectiu directe laminar l'autonomia municipal. Tot i això, Barcelona té una carta municipal pròpia que li permet fer i li permet fer molt. Barcelona no només té competències singulars sinó capacitats singulars. Al llarg de la seva història, Barcelona ha pogut fer canvis en polítiques socials precisament per aquest marc competencial propi. Per tant el nostre plantejament és fer servir aquestes capacitats al màxim, de la forma més eficient i més justa, i mai esgrimir l'absència de competències quan hi ha drets humans en joc.

Alguns sondejos donen uns resultats molt bons per a Barcelona en comú, però sembla que caldrà que arribi a pactes per fer-se amb el govern municipal. Amb quines formacions pactarien i amb quines línies vermelles?

Som una candidatura que neix amb la intenció de guanyar l'ajuntament per posar-lo al servei de la gent, per tant no estem pensant en aquesta lògica de pactes. Avui la prioritat és reforçar la presència als barris perquè sabem que simplement amb un canvi electoral no es podrien fer totes les transformacions que volem impulsar. Per això cal intentar guanyar i fer que el govern de CiU, responsable de la política de privatització, precarització i desigualtat, pugui marxar. Aquest és el nostre objectiu, volem ser l'alternativa.

Però sobre la política de pactes, com la decidirien?

Quan arribi aquest moment farem com s'han fet amb gairebé totes les decisions preses fins al moment, obrint un procés de consulta ciutadana i preguntant a la ciutadania quin és el camí concret que hem d'adoptar. Està en part al nostre codi ètic, quan hi hagi decisions importants, obrir-les a la decisió de la ciutadania per saber quin és el mandat.

En cas de no poder formar govern municipal, els regidors de Barcelona en Comú es quedarien fent oposició a l'ajuntament o passarien a altres fronts?

No contemplem una altra possibilitat. Vam fer aquesta aposta municipal perquè creiem que la democràcia va néixer a les ciutats i és en les ciutats on volem recuperar-la. Avui el nostre objectiu és clarament municipalista i el que intentarem fer és formar un equip de govern el més cohesionat i el més il·lusionat possible.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha