“Colau no és un dic contra el procés, però tampoc exerceix un lideratge proactiu”

Va canviar el seu escó al Congrés dels Diputats de Madrid per liderar l’aposta d’ERC a la capital catalana. Alfred Bosch (Barcelona, 1961), que va aconseguir multiplicar per cinc els regidors republicans al consistori barceloní, demana més determinació a l’alcaldessa Ada Colau en fer de Barcelona el far de la República Catalana. No només això, sinó que es presta a una eventual entrada al govern municipal si això serveix com a garantia de fer de Barcelona la capital del procés. Per fer-ho, tempta a la CUP i tanca la porta de forma contundent al PSC de Jaume Collboni.

Han denunciat les ordenances fiscals de Colau per “poc progressives”. Què ha passat?

Doncs ha passat que teníem l’esperança de que amb una força nova com BComú, amb totes les expectatives de transformació social que havia generat, tindríem una política tributària i fiscal més progressiva i progressista. I ens hem trobat amb què la proposta és absolutament continuista, gairebé calcada a la que havia fet CDC amb el PP. Vam ser molt honestos i van dir, escolti, congelar l’IBI no ens sembla que sigui ni progressiu ni progressista, per tant, volem alguna cosa més.

El PSC diu que vostès van moure fitxa a corre-cuita i moguts per la seva iniciativa...

Feia setmanes que parlàvem d’això amb el Govern. Suposo que devíem coincidir amb el PSC alhora d’explicar-ho, però nosaltres fa molt de temps que estem dialogant i proposant canvis sobre les ordenances fiscals.

En canvi, en la redistribució del superàvit en polítiques socials, sí que s’han trobat.

Ens hem passat tot aquest any de precampanya i campanya, com a mínim l’Ada Colau i un servidor, dient que no pot ser que un Ajuntament com el de Barcelona tingui superàvit mentre hi ha necessitats socials urgents a la ciutat. Què passa? Doncs que van descobrir que teníem un dels superàvits més elevats de la historia de Barcelona, i és aquí on salten totes les cauteles. Ens ho van explicar i nosaltres vam fer una oposició constructiva i lleial, no destructiva ni demagògica, aportant cent propostes. El govern va decidir que 22 es podien incorporar per reduir el superàvit. Per això ens vam entendre, en aquest cas.  

En la moratòria hotelera heu donat suport a Ciutadans perquè aquelles zones de menys pressió turística es puguin mantenir al marge de la mesura...

Nosaltres vam dir que no els donaríem suport, a no ser que s’introduís la mesura de la nostra formació. Ciutadans presentava una proposta de discriminació per districtes, mentre que nosaltres sempre hem defensat que s’ha d’actuar a escala més petita. A les àrees saturades cal actuar i, a les que no ho estan, incentivar que hi hagi activitat i desenvolupament econòmic. En un districte com el de Sants-Montjuïc, per exemple, què té a veure la situació de la Marina amb la del Poble-sec? Així que vam dir que, o bé s’introduïen les modificacions per àrees més petites o no els votaríem la moció. I ho van introduir.

Ha posat el Poble-sec com exemple. Fa tres anys ningú parlava del problema del turisme en aquest barri, i avui no hi cap un banc públic al carrer Blai. No s’haurien de defensar polítiques que preservin l’espai públic per tal de prevenir millor la saturació?

Sí, però no es podem matar tot el que és gras. Quan s’implanta la moratòria d’allotjaments turístics a tot el municipi de Barcelona sap què passa? Doncs que de seguida salta la Nuria Marin, alcaldessa d’Hospitalet, dient que els vol ella. I desprès salta un altre, i sempre igual. El que ens està dient la realitat és que la saturació turística és un problema, però només allà on n’hi ha. En canvi, el turisme pot ser una solució en alguns barris, i això passa a l’àrea metropolitana, però també a dins del municipi de Barcelona.

Anem al gra. Després de les generals, entraran al govern?

Hi ha una via de diàleg oberta i molt fluïda. I he de dir que en algunes coses ens hem entès perfectament. Amb d’altres, no tant. El fet nacional és un tema, però no l’únic punt de discrepància. Nosaltres creiem que Barcelona ha de buscar el progrés, però també la qualitat. És evident que hem de combatre la pobresa, estem d’acord amb què la igualtat d’oportunitats és una prioritat absoluta, però després hem d’anar a fomentar les empreses. No a espantar les empreses, fomentar-les. La moratòria hotelera, per exemple, no l’hauríem fet així. O amb altres qüestions, com en el Congrés de Mòbils o els Jocs Olímpics d’Hivern.

Creu que els Jocs Olímpics d’Hivern són una prioritat per a Barcelona?

Nosaltres no sabem si és bo, o no. Però tenim claríssim que no ho podem descartar d’entrada, sense que es produeixi un debat a nivell polític i amb tots els agents econòmics implicats. Creiem en el talent, la qualitat i la prosperitat i, sense totes aquestes coses, mai tindrem igualtat. Si no generes riquesa és molt difícil anar a una societat redistributiva.

Com de factible és una entrada d’ERC de la mà amb el PSC?

No entrarem a un govern on hi hagi el PSC. Així de clar. El PSC d’ara no és el de fa 10 anys. El PSC del Miquel Iceta i Pedro Sánchez no és el de Pascual Maragall i la situació d’ara no és la de principis de segle. El PSC és un partit que considerem un obstacle pel procés nacional, a banda dels casos de corrupció que acumula. Convé recordar, per exemple, que en votacions crucials, com amb els sobresous camuflats, van estar a l’altra banda. I no té res a veure amb el Jaume Collboni, que és una persona excel·lent, però sí que té a veure amb la deriva actual del PSC, cada cop estan més ancorat a l’establishment i al bloqueig del procés.

En polítiques socials o econòmiques sovint mostreu sintonia al plenari. No us podríeu entendre perfectament?

Segur que en moltes coses ens entenem, però no suficient com per compartir un govern. Vam tenir una coincidència important amb Ciutadans en relació a la moratòria hotelera, però això no vol dir que contemplem entrar a govern amb Ciutadans. Les diferencies també són molt importants. Fins i tot amb el PP coincidim en algunes coses, només faltaria!

I, si fos possible, estudiarien entrar al govern amb la CUP?

En aquest cas seria totalment diferent. Amb BComú i la CUP ens podem entendre, amb el PSC no.

En què pot ajudar ERC a Colau i BComú?

Hem de ser mol modestos. Si us plau, que ningú ens entengui com a salvadors de res. Pensem que cal connectar molt més amb el teixit productiu, els petits empresaris, emprenedors, comerciants. El que va passar amb els manters, per exemple, creiem que igual que s’ha de fer molt just i respectuós, no ens podem permetre perjudicar els comerciants.

Creu que el petit comerç surt més perjudicat pels manters que, per exemple les grans superfícies?

No, no. No vull dir això. Històricament nosaltres hem sostingut una batalla contra les grans superfícies. Ara, el govern actual de la ciutat, que també comparteix aquest discurs contra les grans superfícies, ja s’han passat un parell de gripaus en aquest sentit per silencis administratius. Creiem que les grans superfícies acaben desertitzant i perjudicant els petits comerciants. Però això no treu que ens haguem d’ocupar del què està passant a la zona de Colom, entre el Portal de la Pau fins a Correus. Hi han comerciants i paradistes que fa anys que exerceixen la seva activitat i hem de respondre a les seves reclamacions.

És menys capital del procés la Barcelona de Trias que la de Colau?

Barcelona sempre ha estat la capital de Catalunya i ho seguirà sent. No depèn del color del consistori, sinó de la realitat. Barcelona lidera Catalunya econòmicament i políticament, fins i tot amb independència del consistori. Ara bé, segons qui governi això es pot potenciar més o menys. Nosaltres ja ho vam dir en campanya i ho estem dient cada dia a l’Ada Colau: Barcelona ha de ser la punta de llança d’aquest procés de transformació que és nacional, però inevitablement social.

Creu que s’està treballant bé en aquest sentit?

El procés avança, però nosaltres creiem que Barcelona ha de ser molt més entusiasta. Evidentment que no hi ha oposició, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no és un dic contra el procés nacional, però tampoc és una líder proactiva. No hi ha el suficient lideratge i cal una conducció més contundent del procés des de la capital del país. Per a nosaltres, això no es fa prou.

Han topat amb BComú en l’agenda nacional com en votacions com l’entrada, o no, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)...’Associació de Municipis per la Independència (AMI)

És un terreny de discrepància. Però n’hi ha hagut d’altres. Primer vam insistir en què BComú havia de complir els seus compromisos, en concret el de l’alcaldessa d’anar a la Meridiana, que no hi va anar. Segon, van dir que serien els grans aliats del procés. Res, finalment no van entrar a l’AMI i no es va contemplar cap fórmula de llibertat de vot. És evident que nosaltres continuarem pressionant perquè l’actitud de l’Ajuntament sigui més productiva. Estic segur que Colau en cap moment es voldrà veure despenjada d’un procés de transformació social com es el procés de construcció d’una República Catalana. Penso que ho tenen a l’ADN, i només els demano que ho exterioritzin una mica més.

Troba diferències en aquest terreny entre ICV i BComú?

Hi ha continuïtat i diferències. La pluralitat ja hi era entre Ricard Gomà o el mateix que Quim Mestre. Deien coses bastant diferents.

Abans d’acabar, dos apunts sobre el 20-D. Què se’ls si ha perdut a Madrid si vostès ja fa temps que expliquen que han desconnectat de la via autonomista. No hagués estat més coherent no presentar-se, com fa la CUP?

Hi ha gent dels nostres àmbits que ho qüestiona, sí. Però jo tinc clar que hi hem d’anar. Haurem d’abandonar la barca quan la República Catalana estigui en marxa, i segurament els capitans que hi han a Madrid han de ser els últims que l’abandonin. El que diu la CUP ho respecto, però no ho comparteixo. La meva experiència dels últims 4 anys al Congrés em demostra és un altaveu que no podem ignorar. Com a mínim, la meitat de la població catalana s’informa a través de televisions d’àmbit estatal, que no tenen per costum focalitzar el debat del Parlament i, en canvi, sí que parlen molt del Congrés. A Madrid hem tingut i podem continuar tenint relacions interesants amb ambaixades o amb la premsa internacional.

Li hagués agradat que es revalidés Junts pel Sí al Congrés?

El que m’agradi a mi té poca importància. Hem arribat a la conclusió que, per separat, ens anirà millor. I, sobretot, li anirà millor al país. CDC cobrirà el centre-dreta, i nosaltres el centre-esquerra.