El BBVA guanya la subhasta i es queda amb Catalunya Banc
L'oferta del BBVA ha superat la del Banc Santander i CaixaBank, de manera que es farà amb Catalunya Banc, l'entitat nacionalitzada que té l'origen en Caixa Catalunya. Amb aquesta operació, el BBVA amplia notablement la seva presència a Catalunya, i l'Estat haurà de donar per perduts més de 11.600 milions d'euros, segons han confirmat a Efe fonts pròximes al procés. El grup presidit per Francisco González, que ja es va adjudicar l'entitat catalana Unnim, ha ofert una mica menys de 1.000 milions d'euros, però tot i així la seva oferta seria més generosa que la del Banc Santander i CaixaBank, han afegit altres fonts.
El BBVA, Santander i CaixaBank van presentar ofertes en ferm per Catalunya Banc divendres passat per aprofitar l'oportunitat d'adquirir una entitat nacionalitzada que acumula més de 13.600 milions en ajudes, d'elles 12.600 directament de l'Estat. El francès Société Générale, un altre dels interessats pel grup català, finalment va desistir de licitar.
A l'espera que es coneguin oficialment els detalls de l'operació, l'oferta de BBVA estaria molt per sota dels 2.500 milions de patrimoni net amb què compta Catalunya Banc. Segons el parer dels experts consultats, l'operació és “rodona” tenint en compte el preu ofert, que l'Estat està disposat a cobrir part del cost de les reclamacions per preferents, clàusules sòl i cobertures de tipus d'interès (swaps) i fins i tot una probable indemnització a Mapfre si BBVA trenca l'acord de bancaseguro que la companyia té amb Catalunya Banc. A més, BBVA podrà treure bon profit als crèdits fiscals.
El FROB, el fons de rescat espanyol, confiava en subhastar l'entitat catalana en el tercer intent i que no fos necessària una segona volta perquè la millor oferta fos un 50% superior i 200 milions més generosa que la segona.
Al febrer de 2013, Francisco González va revelar públicament que el banc estudiava l'opció de licitar en el segon intent de subhasta de Catalunya Banc “amb tot l'interès possible”, igual que havia reconegut dies abans el Santander. En aquell moment, el banquer va argumentar que l'experiència deia que quan s'oferia a un comprador un esquema de garantia sobre part de la cartera de l'entitat subhastada, les ajudes de l'Estat es podien reduir. Però davant la negativa de l'Estat, a través del FROB, a concedir noves ajudes en forma de epa, la subhasta va quedar deserta i es va haver de replantejar una via alternativa perquè Catalunya Banc guanyés atractiu.
Una entitat que acumula 13.600 milions en ajudes
Des del moment de la seva creació, el grup fruit de la fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa va començar a recórrer a les ajudes públiques i va sol·licitar un préstec de 1.250 milions amb la promesa que els tornaria. No obstant això, el temps va demostrar que lluny de retornar un sol euro a les arques públiques, el grup era incapaç de complir amb les exigències de capital i després de suspendre les proves d'estrès europees, l'Estat va acabar donant per perduts els primers fons aportats i injectant 1.718 milions més.
Tot i això no era suficient per reforçar un grup, les caixes del qual havien dut a terme una política de riscos totalment imprudent, com va lamentar recentment el FROB, i que va fer que acabés necessitant 9.084.000 de l'ajuda europea a la banca espanyola. És a dir, 12.052 milions, que van superar els 13.000 milions en incloure una aportació de més de 1.000 del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) per donar liquiditat als milers clients als quals va vendre participacions preferents i deute subordinat.
Malgrat tot això, l'Estat es va veure obligat la setmana passada a posar uns altres 572 milions perquè Catalunya Banc es tragués de sobre gairebé 6.400 milions d'euros en hipoteques tòxiques, ja que gairebé segur que amb elles a sobre cap banc hagués estat disposat a licitar.
