Catalunya és la segona comunitat autònoma on pitjor es cobreixen les necessitats bàsiques

Catalunya és la segona comunitat autònoma que pitjor cobreix les necessitats bàsiques

Dinamarca o Holanda són exemples d'estats europeus esmentats per polítics catalans de tots els colors a l'hora de definir el seu model de país. Un estudi recent de la Comissió Europea que analitza la cobertura de necessitats bàsiques -habitatge, sanitat, educació- mostra que, per començar a acostar-se als països del nord d'Europa, Catalunya hauria de superar abans a 15 comunitats autònomes. I és que l'Índex de Progrés Social (IPS), que analitza 272 regions de la Unió Europea (UE), indica que Catalunya és la segona comunitat autònoma on pitjor es cobreixen les necessitats bàsiques. Només Canàries obté menys puntuació.

Catalunya aprova la llei de mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica promoguda per la PAH

Catalunya aprova la llei de mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica promoguda per la PAH

Catalunya és un bon exemple de com les dades econòmiques no són suficients per valorar el benestar de la ciutadania: així, si en PIB Catalunya ocupa el lloc 58 de les 272 regions analitzades, a l'hora d'avaluar el progrés social, la comunitat retrocedeix fins a la posició 165.

L'objectiu de l'IPS és complementar i ampliar els indicadors econòmics a l'hora de mesurar el benestar. Per això es basa en indicadors compostos que inclouen variables socials i mediambientals que mesuren resultats, com ara la manca de calefacció a la llar, la mortalitat infantil, la contaminació de l'aire, els graduats en educació secundària, la tolerància amb els immigrants o la confiança en el sistema polític. En total, el model sintetitza en un índex 54 indicadors socials de benestar econòmic i social amb dades dels anys 2011, 2012 i 2013.

La categoria dedicada a la cobertura de necessitats bàsiques inclou indicadors sobre malnutrició, accés a l'aigua, cobertura de necessitats mèdiques, mortalitat infantil i abans dels 65 anys, habitatge o calefacció a la llar. Són els indicadors relacionats amb l'habitatge i la pobresa energètica els que llasten la posició de Catalunya en l'índex en comparació amb les altres comunitats autònomes, ja que, per contra, la comunitat obté 90 punts sobre 100 en l'apartat de nutrició i cobertura mèdica bàsica, en línia amb les altres comunitats i les regions europees més desenvolupades.

Així, Catalunya obté una puntuació de 60 punts a l'hora d'avaluar el dret a un sostre, només superada negativament altra vegada per Canàries. A l'altra banda, Navarra, País Basc o la Rioja obtenen gairebé deu punts més que Catalunya en aquest apartat. Un dels indicadors que expliquen aquesta posició és que, de mitjana entre 2011 i 2013, un 59% de catalans va declarar que els costos del seu habitatge -lloguer o hipotecari li suposaven una càrrega financera. Així mateix, un 7,84% vivia en habitatges amb "amuntegament", és a dir més persones que el que les mesures de l'habitatge aconsellen. Aquest percentatge al País Basc era del 2%.

En el conjunt de l'IPS, que inclou també variables educatives i de confiança en el sistema, la comunitat catalana ocupa el dotzè lloc si s'ordenen les 17 comunitats autònomes de millor a pitjor puntuació en l'índex. La superen totes les comunitats del nord d'Espanya, el País Valencià, Canàries i Madrid. Totes les comunitats obtenen puntuacions similars, al voltant dels 60 punts sobre 100, excepte Madrid, el País Basc i Navarra que freguen o superen els 70 punts i ocupen els llocs 88, 102 i 131 en la classificació de 272 regions europees.

Lluny de les regions punteres europees

Catalunya comparteix tram en l'Índex -entre les posicions 150 i 180- amb les altres comunitats espanyoles i regions de la República Txeca, àrees de la Valònia belga (les zones més deprimides del país en contrast amb el nord, més pròsper segons l'IPS) , Estònia, Portugal i Eslovènia. La diferència en la puntuació de Catalunya respecte a les regions més punteres d'Europa que encapçalen la classificació del progrés social (regions de Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Holanda) va dels deu als quinze punts.

Entre 2011 i 2013, de mitjana, un 7,84% de catalans va declarar no poder mantenir la seva casa calenta, percentatge que es va situar al voltant del 2% en les regions d'Àustria i Dinamarca i en el 5% en les regions alemanyes. Els líders europeus en aquest indicador de malestar social van ser regions de Bulgària amb percentatges de fins al 48%. Per contra, Catalunya va registrar percentatges similars a les regions més desenvolupades d'Europa en la baixa mortalitat abans dels 65 anys o pobresa alimentària.

Mancances en Educació

De l'IPS es desprèn que un dels talons d'Aquil·les catalans per progressar socialment és l'educació. Així, Catalunya obté una puntuació de 52 sobre un màxim de 100 després d'avaluar els resultats en abandonament escolar i nivells d'estudis primaris i secundaris completats (en altres categories, com seguretat personal o qualitat de l'aigua la puntuació arriba a 80). Tampoc és positiva l'avaluació de l'educació superior, que deixa Catalunya amb 51 punts, enfront dels més de 80 de regions daneses.

L'IPS s'estructura a través de tres dimensions: Necessitats bàsiques -que avalua, entre altres coses si les persones tenen prou aliments per menjar, accés a l'aigua potable o disposen d'un habitatge adequadament; Fonaments de Benestar -accés a Internet i a l'educació i sanitat bàsiques i indicadors de medi ambient- i Oportunitats.

És en aquest últim capítol on Catalunya obté la pitjor puntuació de les diferents avaluacions, en concret pel que fa a la confiança en el sistema judicial, policial i polític i en la qualitat i en la qualitat i rendició de comptes dels governs: 30 punts sobre 100. Regions daneses, sueques i holandeses obtenen més de 70 punts.

Etiquetas
Publicado el
29 de marzo de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats