“I believe that clear thinking and clear statement, accuracy and fairness are fundamental to good journalism”.
Walter Williams, 1914.
Degà de la primera escola universitària de periodisme a Columbia Missouri (EUA)
La notícia de l’ordre de detenció preventiva contra 20 antics dirigents franquistes enviada per Interpol, per encàrrec de la jutgessa argentina Maria Servini, ha circulat simplificada i amb inexactituds, que els mitjans no s’han esmerçat a precisar.
Les inexactituds més notables afecten a Rodolfo Martín Villa i les responsabilitats que se li imputen. No va ser ministre de Franco sinó del primer govern del rei Joan Carles, tot i ser una figura destacada del règim anterior, com tots els components d’aquell gabinet presidit encara per Carlos Arias Navarro.
Va ser amb aquest govern, no en el franquisme, que la policia matà cinc obrers durant la vaga general de Vitòria, el 3 de març de 1976. El ministre de Relacions Sindicals Rodolfo Martin Villa no hi tenia responsabilitat directa, ja que el ministre de Governació era Manuel Fraga, a qui ni tan sols substituïa en absència per viatge. Ho feia Adolfo Suárez, ministre secretari general del Movimiento.
La simplificació i la repetició cega en la difusió de les notícies produeixen falses veritats com aquesta que durant hores hem sentit i llegit: dos ex-ministres franquistes acusats de crims del franquisme per una jutgessa argentina. No és exacte, el periodisme no es pot permetre la inexactitud.
L’altre ex-ministre en qui s’ha fixat l’atenció és José Utrera Molina, per la seva responsabilitat en l’execució de la pena de mort contra Salvador Puig Antich, com a membre del darrer govern franquista, presidit també per Arias Navarro. No n’era pas el més destacat, tot i la significació política de ser el ministre secretari general del Movimiento. Però és el sogre d’Alberto Ruiz Gallardón, fins fa poc ministre de Justícia amb Rajoy,
La versió extensa de la notícia contenia la relació completa de càrrecs vius d’aquells governs i les responsabilitats que la jutgessa argentina els imputa, però a penes ha estat divulgada ni analitzada. L’atenció s’ha fixat en els noms més cridaners, sense entrar en gaire matisos. El periodisme no es pot permetre la lleugeresa.
Amb la Transició sotmesa cada dia a revisió, els principis d’exactitud i rigor del periodisme resulten encara més inexcusables.
Entrevista a Javier Cercas (El País, Babelia, 15-10-2014), a propòsit de la seva novel·la El impostor. Pregunta sobre si creu que “la Transición tuvo algo de ficción o de impostura”. Resposta: “La Transición fue en parte una gran impostura”. Títol principal de l’entrevista: “La Transición fue una impostura”.
Passa sovint. Títols que simplifiquen i deformen declaracions o cites textuals.
Passa molt sovint i a les millors cases. Passa sovint i no es corregeix.
Sobre este blog
“I believe that clear thinking and clear statement, accuracy and fairness are fundamental to good journalism”.
Walter Williams, 1914.
Degà de la primera escola universitària de periodisme a Columbia Missouri (EUA)