Tapar notícies

“Els diaris no estan fets per difondre notícies sinó per tapar-les”. Ho diu un personatge d’Umberto Eco a la novel·la Número Zero. Un reporter que mor d’una ganivetada quan investiga una història de dominació per poders ocults a la Itàlia de fa vint anys. En un diari que no sortirà mai, finançat per un empresari tèrbol de la construcció i la comunicació, eina de xantatge per a fer-se un lloc en els llocs de poder.

Eco no parla d’ara mateix, però envia algun missatge. Eco parla de la Itàlia on Silvio Berlusconi no trigaria gaire en arribar al poder, però envia missatges a l’avui d’altres països com Espanya mateixa. Els diaris es dediquen a tapar notícies?

Eco no parla dels diaris existents ni dels seus nivells de professionalitat, sinó d’un diari fantasma on treballen periodistes mediocres i mal pagats. On el problema és de què parlar, hi ha massa temes que molesten l’amo. Hi ha notícies de les que els diaris no parlen, ben segur. N’hi ha que sempre han tapat, com a mínim les que afecten els grans anunciants.

Número Zero potser no és la millor novel·la d’Umberto Eco, modesta opinió de lector. Sembla una petita història italiana que es deu poder entendre millor en clau interna. Però ens ofereix un mirall. Deformat, però mirall. Per a què estan fets els diaris?