Un empresari penedit del cas del 3% que va denunciar Maragall implica Convergència en el cobrament de comissions
Dotze anys ha trigat a arribar a judici el cas Adigsa, el 3% que va denunciar Pasqual Maragall. Ho ha fet de manera descafeïnada després del pacte amb la Fiscalia de sis dels set acusats (excàrrecs del Govern de Jordi Pujol i empresaris) perquè tornin els diners defraudats a canvi d'evitar la presó. L'únic encausat que no s'ha sumat al pacte, l'empresari penedit José Antonio Salguero, ha disparat sense munició cap a Convergència. Ha assegurat que part de les comissions van acabar al partit, tot i que no ha aportat cap prova per sustentar-ho.
La resta d'acusats han confirmat davant del tribunal aquest dimarts el seu acord amb la Fiscalia, pel qual a canvi d'evitar la presó es comprometen a tornar els diners defraudats i accepten ser autors, inductors o cooperadors dels delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat en document oficial.
L'exconseller delegat de l'empresa pública d'habitatge, Adigsa, Josep Antoni Fontdevila, i el aconseguidor Josep Maria Penin, parent llunyà del llavors conseller de Política Territorial, Felip Puig, tornaran a les arques públiques 28.895 euros defraudats. Penin ha reconegut que va rebre d'Adigsa prop de 4.000 euros al mes el 2003 a canvi de treballs de taxació ficticis o que no es van fer servir.
A més, Penin i la resta de càrrecs de Pujol i empresaris han admès que van inflar un 15% el cost de les obres d'un pla d'habitatges per a joves promoguts per Adigsa, pel qual hauran de tornar a la Generalitat més de 120.000 euros de forma solidària.
En la seva declaració davant del tribunal, Salguero ha elevat el percentatge de la comissió del 15 al 20%. Així mateix, ha assegurat que els diners de les comissions “anaven cap a CiU” i que va alertar Felip Puig i Artur Mas de la trama, però que tots dos polítics no li van fer cas. En aquest sentit, ha assegurat que va mantenir una reunió amb l'exdiputat de CiU exculpat de la causa, Ferran Falcó, en la qual el va comminar a no estirar del fil.
Malgrat les afirmacions de Salguero, la investigació del cas no ha pogut desvetllar que els diners acabessin al partit, com sí que passa al cas Palau, ni un sistema generalitzat de cobrament de comissions en la Generalitat pujolista. Tampoc ha arribat a judici cap polític de Convergència.
El cas Adigsa sí que va esquitxar per complet a CDC durant la seva fase d'instrucció. La magistrada del TSJC, Núria Bassols, va exculpar del cas a l'exdiputat convergent, Ferran Falcó, el 2013. Pocs mesos després, Bassols va ser fitxada pel Govern d'Artur Mas com a responsable de Transparència.
Segons un informe de l'actual cas del 3% que investiga el jutge del Vendrell, el marit de la magistrada, l'empresari Josep Manel Bassols (detingut dues vegades en la causa), va contactar amb Mas i Germà Gordó perquè la col·loquessin al Govern. Actualment, la jutgessa Bassols ha tornat al TSJC, encara que no s'encarrega de causes penals i s'ha demanat el seu trasllat a la sala contenciosa administratiu.
