Orientar-se per Fes-el-Bali és un repte només apte per a aventurers. Amb més de 300 barris, 9.000 carrerons i mig milió d'habitants, aquesta Medina fortificada, l'origen de la qual es remunta al segle VIII, està considerada la més gran del món. De fet, seva és la fita de ser la major zona per a vianants del planeta. En les seves entranyes es pot respirar el llegat d'un mil·lenni, però també, literalment, la pudor de les vistoses curtiduries –patis interiors abarrotats de tines de tova on s'adoben les pells– o la barreja d'efluvis aromàtics que desprèn els tradicionals socs i les paradetes d'espècies. Un lloc únic al món, com així ho certifica el distintiu de patrimoni històric de la humanitat.
Fes-El-Bali és la zona més antiga de la ciutat. El gran arc blau de Bab Bou Jeloud dóna pas a un laberint de carrers sinuosos acotat pels murs que antigament marcaven els límits de Fes, una ciutat que durant un curt període de temps va ser considerada la més gran del món i on la influencia berber i àrab-andalusa que va portar la reconquesta de la península i el posterior èxode es deixa veure amb més força. A l'altre costat de l'emmurallat s'estén la Vila Nova, la part més moderna i comercial de la ciutat, que exerceix de contrast amb el caràcter medieval i el paisatge argilenc de la Medina.
Malgrat la seva aparença caòtica, la Medina s'organitza de forma gremial, de manera que un pot anar identificant les zones segons la seva tradició industrial: sederies, curtiduries, caldereries, socs... Però el sistema no és del tot pràctic a l'hora d'orientar-se, i el més normal, si és que un decideix formiguejar per les entranyes de Fes-El-Bali, és que acabi perdent-se entre la infinitud de carrers. Per evitar perdre’s per la Medina és recomanable fer-se amb un mapa –es poden trobar en alguns hotels–, encara que tampoc resulta fàcil guiar-se a través d'ells ja que els noms dels carrers són en àrab. Una altra opció és pagar els serveis d'un guia, encara que convé assegurar-se que es tracti d'un servei oficial. Perquè ja se sap: la picardia és esport nacional al Marroc.
Però perdre's per Fes-El-Bali no té perquè ser un infortuni, i sí una oportunitat per resseguir, de retruc, un interessant itinerari monumental. Situada a la part central de la Medina, la plaça Seffarine és l'epicentre d'un dels oficis que han forjat la vida social i econòmica fasí com és el de la caldereria. Aquí encara es pot assistir a la forja amb enclusa de plates i diferents objectes metàl·lics per part dels pocs artesans calderers que encara exerceixen. Prop de la plaça Sefarinne trobem un altre enclavament interessant de la Medina; la plaça Nejjarine, on s’hi troba el Museu d'Art i Artesania de Fusta, una fonda que data del segle XVIII i que atresora una gran col·lecció d'objectes tradicionals tallats a mà pels mestres artesans de Fes. Un edifici de gran bellesa que constitueix una obra d'art en si mateixa.
La Medina també acull algunes de les anomenades madrasses –o medersas en àrab–, escoles alcoràniques amb una marcada influència àrab-andalusina i gran valor arquitectònic. Mosaics de gres preciosistes i pedra tallada al detall que un assimila, gairebé sense voler-ho, amb el virtuosisme propi de l’Alhambra granadina. Les dues madrasses més importants de Fes-El-Bali són les de Bou Inania i Attarine, especialment aquesta última, el pati interior de la qual i la seva cúpula de fusta són d'una bellesa primorosa. Un bon desenllaç a aquest passeig pels indrets més interessants de la Medina és la visita a la mesquita mausoleu de Moulay Idriss, un edifici sacre dedicat al que va ser Rei del Marroc i fundador de la ciutat de Fes, i que és lloc de pelegrinatge per a molts musulmans que busquen la seva benedicció.
I què seria un viatge a Fes sense un passeig pels seus tradicionals mercats. Els socs de la Medina són fidels a la imatge de mercat colorit i aromàtic que es conserva en la imatgeria occidental. Paradetes on és fàcil trobar els típics sacs d'espart plens de coriandre, gingebre i acolorides espècies, delícies de rebosteria o ruscs de mel, fins a tèxtil tradicional com teles amb brillants, babutxes o els ‘barrets de Fes’, un producte del que la ciutat va ser únic productor fins al segle XIX. Els socs són l'essència de la Medina, i també la millor ocasió per adquirir un record del viatge.
La ciutat de Fes té una àuria especial. Potser és perquè la Medina de Fes-El-Bali representa un testimoni patrimonial de la seva història, i endinsar-s’hi és viatjar al lloc que un dia va ser el centre de tot. Un lloc on, sens dubte, val la pena perdre's.
Vueling vola de Barcelona a Fes.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
