La costa nord de Lisboa, també anomenada Riviera portuguesa (Cascais, Estoril y Sintra), és una petita joia turística, una regió que ha sabut mantenir l'encant del seu passat “glamuròs” i adaptar-se als nous temps per convertir-se avui en un destí cosmopolita i un dels llocs més visitats de les proximitats de Lisboa.
Entre els seus encants turístics destaquen un interessant passat històric i cultural; impressionants palaus i castells capaços de traslladar-nos en el temps; una elaborada i saborosa gastronomia; paisatges naturals que ens deixaran bocabadats; així como un clima suau durant tot l'any i boniques platges, ideals per a la pràctica del surf.
Delimitada per l’oceà Atlàntic al sud i a l’oest, aquesta regió portuguesa –a tan sols 30 minuts de Lisboa i del seu aeroport internacional– s'estén des de la platja de Carcavelos (escenari de proves mundials de surf) fins a l'extrem nord del municipi de Cascais. Just al seu centre, s'hi troba el parc natural de Sintra-Cascais, integrat per una enorme diversitat de flora i fauna, a més d'espectaculars paisatges i penya-segats.
La Serra de Sintra, patrimoni mundial de la Unesco, és un lloc realment màgic que sorprèn per la seva extremada bellesa natural. Les localitats de Cascais i d'Estoril es van convertir en un dels llocs més cosmopolites i turístics del país a partir del moment en que el Rei Lluís I de Portugal va fixar-hi la seva residència d'estiu a finals del segle XIX. El seu clima va ser amb tota seguretat motiu de pes per l'elecció i també va motivar que famílies acomodades de l'època seguissin l'exemple i hi construïssin luxoses quintes i palauets on estiuejar.
Tot i que lluny ha quedat ja aquell ambient exclusiu i aristòcrata, quintes i palaus encara defineixen part de l'actual paisatge urbà de Cascais. La millor manera per arribar a Cascais des de l'aeroport –si es vol gaudir del paisatge– és agafar la carretera litoral de Lisboa. Es pot fer amb cotxe, però el tren també és una bona opció.
És un recorregut pintoresc i agradable, sempre en companyia del mar i les platges de la costa d'Estoril. A més, pel camí veurem diferents forts que encara s'hi conserven i que són visitables. Un passeig a peu és una magnifica manera de conèixer la historia Cascais, començant pel seu centre històric i la Ciutadella.
En el nostre recorregut podem visitar l'església de Nossa Senhora dos Navegantes, que data del segle XVIII i és una de las més antigues de Cascais, ja que va ser de les poques construccions que no van desaparèixer amb el terratrèmol que va afectar aquesta zona l'any 1755. Des d'allà podem apropar-nos al “barri del Museus” i fer parada, entre d'altres, al Museo do Mar, el Museu d'Art Modern, la Casa das Histórias Paula Rego, el Palau dos Condes Castro Guimarães, i acabar el passeig a la Marina de Cascais, des d'on tindrem una meravellosa vista de la costa.
En el recorregut tenim una parada molt recomanable si el temps acompanya: la Geladeria Santinni, on diuen que fan els millors gelats de tot Portugal, elaborats amb fruites i productes cent per cent naturals.
Estoril: la ruta James Bond
Caminant des de Cascais podem arribar fins a Estoril, localitat que molts relacionaran amb l'exili de la família reial espanyola. Va ser a Estoril, a Villa Giralda, on Joan Carles I va passar part de la seva infància i joventut. Però Estoril és també conegut com el lloc on l'escriptor Ian Fleming va crear al seu mític personatge de James Bond.
Es diu que aquest cèlebre personatge de ficció està basat en el popular doble espia Dusko Popov, que va residir en aquesta zona neutral de Portugal durant la Segona Guerra Mundial. De fet, Estoril va ser en aquells anys el principal destí d'espies britànics, japonesos i alemanys i, per tant, escenari de planificació estratègica i de contraespionatge.
Avui dia encara es poden visitar alguns dels escenaris on es reunien els espies i que van servir també de localització per la pel·lícula 007 Casino Royal, com el Casino, l'Hotel Palacio (també conegut com l'hotel dels murmuris donat que allà s'hi allotjaven espies anglesos i alemanys), o la Pastisseria Garret, on a més es poden degustar els més típics pastissos de la regió.
Dues parades obligades quan sortim de Cascais en direcció a Sintra són la Boca de l’Infern i el Cap de Roca. La Boca de l’Infern és una espectacular gruta que ha anat esculpint el mar al llarg dels anys i que deu el seu nom a la seva forma i al soroll esfereïdor que provoquen les onades quan impacten contra les roques els dies de temporal. Hi podem arribar en cotxe però també en bicicleta, ja que hi ha una via per cicloturistes de fàcil accés des de Cascais.
Si no porteu bici, l'Ajuntament de la vila ofereix als turistes un servei de lloguer gratuït. Si volem acostar-nos després al Cap de Roca potser la millor opció serà el cotxe o el bus que va de Cascais a Sintra, ja que hi ha una distancia d'uns 15 kilòmetres.
Aquest impressionant cap, inclòs ja dins el Parc Natural de Sintra-Cascais, no tan sols ens brinda unes vistes espectaculars sinó que té la singularitat de ser el punt més occidental de l'Europa Continental. Sovint el vent és molt fort a la zona, per tant cal anar-hi preparat si volen gaudir d'aquests salvatges penya-segats que superen els 140 metres d'alçada sobre el nivell del mar.
El poeta portuguès Luís de Camões va definir el Cap de Roca com el “lloc on la terra acaba i el mar comença” i realment és aquesta la sensació que hom té quan el visita. Veure una posta de sol des d'aquest punt és una experiència captivadora.
En el nostre recorregut entre Cascais i Sintra val la pena fer una parada al pintoresc poble de Azenhas de mar, construït al cim d'un penya-segat, que baixa fins al mar on hi trobem una bonica piscina natural cavada a la mateixa roca.
L'encant i romanticisme de Sintra
La millor alternativa per arribar a Sintra si volem apreciar el paisatge és fent un passeig seguint la costa des de les platges de Guincho fins a la mateixa Serra de Sintra. El paisatge és realment bonic i inspirador. De totes maneres, si tenim poc temps, la opció més pràctica seria el cotxe i agafar la carretera nacional 9.
La primera vista que tenim quan arribem a la petita vila romàntica de Sintra és el Palau Nacional i les seves famoses xemeneies. Aquest monument manté viva la memòria de l'època medieval a Portugal. Molt a prop, els més llaminers no han de deixar escapar la famosa pastisseria Piriquita, on podran provar els seus travesseiros i les seves queijadas, dolços molt típics de la regió i que en aquesta antiga fàbrica familiar, que ha passat de generació en generació des del 1820, encara elaboren de manera artesanal.
Amb l'estómac satisfet ja ens podem preparar per la pujada a un llocs més emblemàtics i visitats de Sintra per la seva espectacularitat: el Palau Nacional de Pena, una de les més grans fantasies romàntiques del segle XIX, fet construir pel rei consort de Portugal, Fernando de Sajonia.
Però el de Pena, malgrat ser el palau que té més renom, no és l'únic ni per molts el millor dels tresors que amaguen els boscos de Sintra: també val molt la pena visitar la fortalesa del Castelo dos Mouros; el palau de Montserrate i, sobretot, la majestuosa Quinta de Regaleira i els seus passatges secrets que amaguen històries relacionades amb l'alquímia i la maçoneria.
Una mica més lluny, a uns 15 quilòmetres de la vila de Sintra, trobarem el Palau Nacional de Queluz, antiga residència real d'estiueig i que molts anomenen el Versalles portuguès.
No podem acabar sense fer esment especial a la rica i variada gastronomia de la zona, elaborada a base de peix fresc a molt bon preu. Entre els plats més populars, el llobarro, el sard o l'inigualable llenguado de Cascais. Un dels plats més típics és la Cataplana. El seu nom prové del tipus de cassola semiesfèrica en la que es couen els aliments i que permet mantenir tots els olors i sabors dels seus ingredients, habitualment peix, marisc i verdures.
Vueling ofereix vols diaris des de Barcelona a Lisboa.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
