eldiario.es

9

CATALUNYA

Los trabajadores de Telefónica abandonan la huelga de hambre, pero no sus reivindicaciones

Los cuatros huelguistas de Telefónica, el martes, en el acto de apoyo de sindicatos, movimientos sociales y partidos de izquierda.

Llegir versió en català

Esta mañana, 23 días después de iniciarla, los cuatro trabajadores en huelga de hambre de Telefónica de Barcelona han abandonado su protesta. Marcos Armenteros, Carlos Ballena, Laurentino González y Alberto Diez han decidido escuchar el consejo de los médicos y volver a comer. Su lucha por la readmisión de Marcos, no obstante, sigue; a través de UGT y CC.OO, que ayer se comprometieron a interceder ante Telefónica para que escuche las reivindicaciones de los huelguistas.

"Hemos conseguido romper el silencio mediático que impone una gran multinacional; la unión entre movimientos sociales y luchas laborales; y poner en la agenda política y social las bajas laborales y los despidos improcedentes", señalan los huelguistas al hacer balance de sus 23 días de huelga de hambre. "Y, aunque aún no hemos logrado la readmisión de Marcos [Armenteros], hemos abandonado la huelga porque todos nos lo pedían ya; pero seguiremos peleando por ella a través de otras vías", añaden.

Seguir leyendo »

Hospitalitzat un dels vaguistes de Telefónica

La vaga de fam dels cinc treballadors de Telefònica de Barcelona comença a cobrar peatges després de 18 dies en curs. Josep Bel, un dels cinc homes que la secundava, s'ha vist obligat a abandonar aquest migdia per consell dels metges. Gairebé tres setmanes sense ingerir aliments han deteriorat considerablement la salut de Bel, que roman hospitalitzat a l'espera d'un diagnòstic mèdic.

Els seus quatre companys d'aventura, però, mantenen la vaga de fam, amb el cos també debilitat -han perdut una mitjana de nou quilos cadascun-, però amb l'ànim reforçat. A les "milers" de mostres de suport i solidaritat rebudes aquests dies per diferents vies, s'ha sumat aquesta tarda la d'Alexis Tsipras, líder de Syriza, el partit d'esquerres que més vots va rebre en les últimes eleccions gregues. De visita a Barcelona per debatre sobre la construcció de la nova esquerra, Tsipras s'ha acostat al local on mantenen el seu tancament els vaguistes de Telefónica per conèixer de primera mà la seva situació i reivindicacions i mostrar-los el seu suport.

"Si guanyeu, el simbolisme de la vostra batalla serà molt important", els ha dit Tsipras al voltant d'una taula en la qual han intercanviat idees. "Per a nosaltres, el suport que estem tenint ja és un triomf, el moviment de solidaritat és impressionant", li ha replicat Carlos Ballena, un dels vaguistes de Telefónica.

Tsipras, que no va poder formar govern a Grècia tot i que el seu partit va ser el més recolzat amb gairebé un 27% dels vots, ha lloat el "coratge personal" dels vaguistes, ha igualat la seva lluita amb la dels treballadors grecs i ha demanat al govern espanyol "respecte pels drets i la dignitat dels treballadors". "Donem suport a la vostra lluita amb el convenciment que els poders recularan perquè això és inadmissible, especialment en empreses que tenen beneficis", ha assenyalat el líder de Syriza.

"Milers de treballadors lluiten ara en la mateixa trinxera al sud d'Europa. Nostre enemic és comú. I no es tracta només de lluitar per viure sinó de lluitar per viure amb dignitat, encara que molts dels que han perdut la feina encara no s'hagin decidit a integrar la lluita i l'enemic ho aprofiti per dividir i enfrontar ", ha dit Tsipras. "Hem d'intentar alçar la veu del poble perquè la del capitalisme ja la sentim ben alt cada dia", ha convingut Marc Armenteros, l'origen de tota aquesta revolta. Ell va ser el treballador acomiadat per Telefónica a la tornada d'una baixa de quatre mesos per una hèrnia i encara no readmès, tot i comptar amb dues sentències al seu favor.

"Els grecs vam ser els conillets d'índies de les polítiques d'ajust de la troika, que insisteix en destruir llocs de treball en el sector públic per crear un ambient d'inseguretat en les famílies i infondre la por. Això porta a un ambient de guerra civil entre el públic i el privat, els que tenen treball i els que no, els que guanyen més i els que guanyen menys, i així successivament. Els que governen estan destruint els pobles del sud d'Europa. Els treballadors i els moviments polítics hem de lluitar contra això ", ha conclòs Tsipras, després de recollir, amb un somriure, diverses idees dels vaguistes, entre elles la creació d'una comunitat Mediterrània.

Seguir leyendo »

Hospitalizado uno de los huelguistas de Telefónica

La huelga de hambre de los cinco trabajadores de Telefónica de Barcelona comienza a cobrarse peajes tras 18 días en curso. Josep Bel, uno de los cinco hombres que la secundaba, se ha visto obligado a abandonarla este mediodía por consejo de los médicos. Casi tres semanas sin ingerir alimentos han deteriorado considerablemente la salud de Bel, que permanece hospitalizado a la espera de un diagnóstico médico.

Sus cuatro compañeros de aventura, sin embargo, mantienen la huelga de hambre, con el cuerpo también debilitado -han perdido una media de nueve kilos cada uno-, pero con el ánimo reforzado. A las "miles" de muestras de apoyo y solidaridad recibidas estos días por diferentes vías, se ha sumado esta tarde la de Alexis Tsipras, líder de Syriza, el partido de izquierdas que más votos recibió en las últimas elecciones griegas. De visita en Barcelona para debatir sobre la construcción de la nueva izquierda, Tsipras se ha acercado al local donde mantienen su encierro los huelguistas de Telefónica para conocer de primera mano su situación y reivindicaciones y mostrarles su apoyo. 

"Si triunfáis, el simbolismo de vuestra batalla será muy importante", les ha dicho Tsipras en torno a una mesa en la que han intercambiado ideas. "Para nosotros, el apoyo que estamos teniendo ya es un triunfo; el movimiento de solidaridad es impresionante", le ha replicado Carlos Ballena, uno de los huelguistas de Telefónica.

Seguir leyendo »

Hambre para luchar contra el gigante

26 Comentarios

Marcos Armenteros, con camiseta azul, junto a sus cuatro compañeros, en el local donde se mantienen en huelga de hambre. (Edu Bayer)

Es miércoles, sobre las seis de la tarde. Unas 200 personas vestidas con camisetas azules cortan la avenida del Paralelo y, de repente, se encapuchan. 'Sí, soy rentable', dicen las capuchas del silencioso grupo. 'Telefónicos en huelga de hambre', se puede leer minutos más tarde en unas pancartas negras. "No tenía ni idea de que esto estuviera pasando", confiesa Óscar, tras detenerse en el carril bici y sacar su móvil para grabar lo que sucede en la calle, mientras los conductores comienzan a impacientarse y los motoristas burlan la muralla humana por una esquina.

El ciclista no es, ni mucho menos, el único que desconoce la huelga de hambre que, desde el pasado día 5, mantienen cinco trabajadores de Telefónica en Barcelona. "Cuesta mucho romper el círculo mediático que rodea a la empresa", explica Marcos Andrés Armenteros, uno de los hombres que no come desde hace casi dos semanas y el origen de esta revuelta. "Pero cada vez se suma más gente a nuestras acciones", añade Marcos, sin aparentes signos de debilidad. "Me encuentro bastante bien, aunque el cuerpo no entiende lo que le pasa y estoy como flotando", confirma de pie, mientras contempla cómo sus excompañeros desmontan, entre aplausos, la flashmob que ha cortado el tráfico durante un cuarto de hora.

La solidaridad de esta gente le da fuerza para mantener la lucha contra el gigante español de las telecomunicaciones, el mismo que sigue sin mover un dedo ante la huelga de hambre de sus trabajadores -este diario se puso en contacto con la empresa sin conseguir su posicionamiento respecto al conflicto- y que, a finales de 2010, despidió a Marcos tras volver de una baja de cuatro meses por una hernia discal.

Seguir leyendo »

Fam per lluitar contra el gegant

Marcos Armenteros, amb samarreta blau, i els quatre companys, al local on fan la vaga de fam. (Edu Bayer)

És dimecres, cap a les sis de la tarde. Unes 200 persones vestides amb samarretes blaves tallen l’avinguda del Paral.el i, tot d’una, s’encaputxen. ‘Sí, sòc rendible’, diuen les caputxes del silenciós grup. ‘Telefónicos, en vaga de fam’, es pot llegir minuts més tard en unes pancartes negres. “No tenia ni idea que això estigués passant”, confessa l’Óscar, després d’aturar-se en el carril bici i treure el seu mòbil per gravar el que succeeix al carrer, mentre els conductors comencen a impacientar-se i els motoristes burlen la muralla humana per una cantonada. 

El cicliste no és ni molt menys l’únic que desconeix la vaga de fam que, des del passat dia 5, mantenen cinc treballadors de Teléfonica a Barcelona. “Costa molt trencar el cercle mediàtic que envolta a l’empresa”, explica el Marcos Andrés Armenteros, un dels homes que no menja des de fa gairebé dues setmanes i l’origen d’aquesta revolta. “Però cada vegada es suma més gent a les nostres accions”, afegeix el Marcos, sense aparents signes de debilitat. “Em trobo prou bé, tot i que el cos no entén el que li passa i estic com flotant”, confirma d’en peu, mentre contempla com els seus excompanys desmonten, entre aplaudiments, la ‘flashmob’ que ha tallat el trànsit durant un quart d’hora. 

La solidaritat d’aquesta gent li dóna força per mantenir la lluita contra el gegant espanyol de les telecomunicacions, el mateix que continua sense moure ni un dit davant la vaga de fam dels seus treballadors –aquest diari es va posar en contacte amb l’empresa sense aconseguir el seu posicionament respecte al conflicte- i que, a finals de 2010, va acomiadar el Marcos en tornar d’una baixa de quatre mesos per una hernia discal.

Seguir leyendo »

La 'Gran Recogida', más necesaria que nunca

Llega a su cuarta edición y la 'Gran Recogida' se hace más necesaria que nunca. Los 1.400.000 kilos de alimentos que el Banco de los Alimentos pretende recoger entre los catalanes los próximos 30 de noviembre y 1 de diciembre se esperan como agua de mayo. Son la vida para unas 200.000 personas en Cataluña, los beneficiarios directos de esta acción. Aunque sólo representen una parte del casi millón y medio de catalanes que ya no pueden cubrir todas sus necesidades alimentarias.

Presentada hoy, la nueva campaña del Banco de Alimentos amplía horizontes, se hermana con la Recogida de Alimentos en Andalucía y juntas utilizan las redes sociales para lograr un mayor impacto. Facebook acogerá la campaña virtual 'La Gran Recogida', en favor de la Federación Española de Bancos de Alimentos (FESBAL). Gracias a la colaboración de casi una decena de empresas, los 'me gusta' en www.facebook.com/lagranrecogida se convertirán en kilos de alimetos básicos. Las donaciones 'online' también serán posibles a través de las páginas web del Banco de Alimentos (www.bancdelsaliments.org) y de La Caixa (www.lacaixa.es), entidad impulsora de esta acción mediante su Obra Social, a partir de este jueves y hasta el 15 de diciembre.

Unas 8.000 personas ya se han presentado como voluntarias para echar una mano en alguno de los 800 puntos de recogida que se ubicarán en supermercados y mercados de las 200 localidades catalanas que participarán de la campaña. Los promotores de la acción esperan que unos 2.000 ciudadanos más se sumen en las tareas de voluntariado.

Seguir leyendo »

El Gran Recapte, més necessari que mai

Arriba a la seva quarta edició i el 'Gran Recapte' es fa més necessari que mai. Els 1.400.000 quilos d'aliments que el Banc dels Aliments pretén recollir entre els catalans els propers 30 de novembre i 1 de decembre s'esperen amb candeletes. Són la vida per unes 200.000 persones a Catalunya, els beneficiaries directes d'aquesta acció. Tot i que només representin una part del gairebé milió i mig de catalans que ja no poden cobrir totes les seves necessitats alimentàries.

Presentada avui, la nova campanya del Banc d'Aliments amplia horitzons, s'agermana amb la Recogida de Alimentos a Andalusia i juntes fan servir les xarxes socials per aconseguir un major impacte. Facebook acollirà la campanya virtual 'La Gran Recogida', a favor de la Federació Espanyola de Bancs de Aliments (FESBAL). Gràcies a la col.laboració de gairebé una desena d'empreses, els 'm'agrada' a www.facebook.com/lagranrecogida es convertiran en quilos d'alimets bàsics. Les donacions 'online' també seran possibles a través dels llocs web del Banc d'Aliments (www.bancdelsaliments.org) i de La Caixa (www.lacaixa.es), entitat impulsora d'aquesta acció mitjançant la seva Obra Social, a partir d'aquest dijous i fins el proper 15 de decembre.  

Unes 8.000 persones ja s'han presentat com a voluntaries per fer un cop de mà en els 800 punts de recollida que s'ubicaran als supermecats i mercats de les 200 localitats catalanes que participan a la campanya. Els promotors de l'acció esperen que uns 2.000 ciutadans més se sumin a les tasques de voluntariat.

Seguir leyendo »

Una 'Flashmob' amb finalitat social i solidària

Els treballadors de Telefónica en la 'flashmob' d'aquesta tarde. (Edu Bayer)

Els sis treballadors de Telefónica en vaga de fam des de fa nou dies han rebut aquesta tarde el suport d’unes 200 persones, la majoria companys de l’empresa, en format de 'flashmob'. Vestits amb samarretes blaves amb els lemes de ‘Sí, sòc rendible’ i ‘Telefónica ens treu la vida’, els participants s'han encaputxat el cap i han tallat el trànsit, durant un quart d´hora, a l'avinguda Paral.lel de Barcelona, en sentit plaça Espanya. Després, s'han dispersat per celebrar una assamblea i decidir noves accions per aconseguir que l'empresa readmeti, el Marcos Andrés Armenteros, el treballador acomiadat de manera improcedent.

Seguir leyendo »

Francesc Mateu: "Els governs creuen que les seves responsabilitats acaben amb els vots"

"Els governs creuen de vegades que les seves responsabilitats acaben amb els vots", clama Francesc Mateu. Ho fa el president de la Federació Catalana d'Organitzacions no Governamentals per al Desenvolupament (FCONGD) en la presentació, a Barcelona, del document "en defensa d'una política pública de cooperació", una denúncia escrita de les dràstiques retallades aplicats pels governs als fons per a la cooperació i el desenvolupament.

"Els governs només es preocupen d'aquestes qüestions per motius electorals", insisteix Mateu, convençut que la defensa de les polítiques de cooperació i desenvolupament és ara més necessària que mai. La crisi ha provocat que la majoria d'administracions les hagi reduït o abandonat gairebé del tot. "Cal tornar a explicar ia defensar que els governs i els estats han de tenir polítiques públiques. I la que més valors aporta, la més madura i la de més qualitat democràtica és la política pública de cooperació ", assegura Mateu, president també d'Intermón Oxfam a Catalunya.

La reducció de les subvencions a les ONG solidàries i humanitàries ha fet, segons Francesc Mateu, que "totes tinguin ara problemes importants". "Això és greu, però és molt més greu per les entitats i persones que veuen com es posa en risc el seu projecte, els seus drets i com s'incrementa la seva vulnerabilitat. Aquestes persones sí que es poden estar debatent entre la vida i la mort de veritat ", afegeix.

Seguir leyendo »

Francesc Mateu: "Los gobiernos creen que sus responsabilidades acaban donde terminan sus votos"

Los gobiernos creen a veces que sus responsabilidades acaban donde terminan los votos”, clama Francesc Mateu. Lo hace el presidente de la Federación Catalana de Organizaciones no Gubernamentales para el Desarrollo (FCONGD) en la presentación, en Barcelona, del documento “en defensa de una política pública de cooperación”, una denuncia escrita de los drásticos recortes aplicados por los gobiernos a los fondos para la cooperación y el desarrollo.

“Los gobiernos sólo se preocupan de estas cuestiones por motivos electorales”, insiste Mateu, convencido de que la defensa de las políticas de cooperación y desarrollo es ahora más necesaria que nunca. La crisis ha provocado que la mayoría de administraciones las haya reducido o abandonado casi por completo. “Hay que volver a explicar y a defender que los gobiernos y los estados tienen que tener políticas públicas. Y la que más valores aporta, la más madura y la de más calidad democrática es la política pública de Cooperación”, asegura Mateu, presidente también de Intermón Oxfam en Catalunya.

La reducción de las subvenciones a las ONGs solidarias y humanitarias ha hecho, según Francesc Mateu, que “todas tengan ahora problemas importantes”. “Eso es grave, pero es mucho más grave para las entidades y personas que ven como se pone en riesgo su proyecto, sus derechos y cómo se incrementa su vulnerabilidad. Estas personas sí que se pueden estar debatiendo entre la vida y la muerte de verdad”, añade.

Seguir leyendo »