Catalunya Blogs y opinión

La portada de mañana
Acceder
Madrid, a la cabeza de contagios y a rebufo en las medidas frente a los rebrotes
Lo que sabemos y no sabemos que ocurrió antes de la explosión en Beirut
Opinión - Monarquía: España ante el espejo, por Jesús Cintora

Sobre este blog

El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Solidaritat en català aquí.

Mapa del consum responsable de Barcelona

Un grup de gent segueix la ruta Pamapam.

Des de fa una dècada, a la seva botiga taller del carrer Peu de la Creu, a Ciutat Vella, Maria del Mar dissenya i fabrica Lolitas, nines de drap personalitzades que poden assemblar-se a un tant com un ho desitgi. Al seu costat, en el mateix espai, Imanol inventa i compon llums amb antigues peces de piano i amb les restes de plàstic que el mar escup a la platja de Zumaia. A Novedades, una antiga fàbrica de làmpades que conserva tot el seu vell encant, tots dos sobreviuen donant nova vida a vells materials, alhora que reivindiquen allò artesanal, l'originalitat i el consum responsable.

"La crisi va fer desaparèixer molts tallers, però aquest és un barri molt dinàmic i ara es nota un ressorgir, la tornada de gent que vol fer coses seves, que obre galeries i botigues per mostrar el seu treball", apunta Maria del Mar. "Són gent que, sovint, tenen altres feines amb les quals guanyen una mica de diners i que després donen sortida a la seva creativitat i gaudeixen amb aquests negocis artesanals", abunda aquesta partidària del trueque com a forma de sortir-se'n.

Maria del Mar, Imanol i la seva botiga Novedades són només un exemple del tipus d'iniciatives que han servit per elaborar 'Pamapam', un mapa virtual i col·laboratiu que localitza els diversos establiments de consum responsable que es poden trobar a Barcelona. Impulsat per l'ONG Setem Catalunya amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i recentment llançat a la xarxa, aquest mapa és una invitació a que comprem amb consciència.

"En plena campanya nadalenca, època consumista per excel·lència, convidem la gent a posar-se les ulleres de consum responsable perquè vegi que el món també es pot transformar a partir de la cistella de la compra", assenyala Anna Fernández, coordinadora de Pamapam i membre de l'equip de campanyes de Setem.

Durant els últims mesos, ella ha dirigit al grup "xinxetes taronjes", uns 15 voluntaris que s'han patejat Barcelona per identificar i avaluar els aproximadament 70 establiments que actualment consten al mapa. Alguns els coneixien personalment. Altres són suggeriments de gent que ha volgut col · laborar amb la iniciativa. I tots compleixen amb almenys vuit dels 15 criteris de responsabilitat establerts per l'ONG. Al · ludeixen, per exemple, a la democràcia interna dels negocis, al reciclatge, a l'origen dels materials i al que perceben els productors per ells.

"El nostre objectiu era donar-li de menjar bé a la gent i, com que muntar un restaurant era massa complex, vam decidir conformar-nos amb una botiga des de la qual oferir productes frescos bons i assequibles", explica Eva, una dels tres socis de la cooperativa Ceres, una botiga d'alimentació situada a la Ronda Sant Pau que també apareix al mapa de Pamapam.

"Nosaltres comprem la fruita i la verdura als pagesos catalans i a grans cooperatives locals, i els posem un marge molt just per oferir qualitat a preus de mercat", abunda la seva sòcia Yolanda. "El preu del 80 per cent dels nostres productes frescos està al mateix nivell dels que es venen al mercat de Santa Caterina", afegeix , conscient que, sovint, aquest tipus de comerços resulten massa cars per a la butxaca mitjana.

Aquesta circumstància resulta evident en mirar les etiquetes de la roba per a nens que venen a Homeonearth, un altre establiment que, des del carrer Hospital, convida a consumir sent conscients d'on es dissenyen i es fabriquen els productes que comprem. "Nosaltres dissenyem aquí i produïm en països com Nepal i Vietnam, però sense intermediaris, pagant preus més justos als productors", explica Belén, l'encarregada d'aquesta botiga marcada pel toc nòrdic de la seva mestressa, una danesa establerta a Barcelona. "És cert que els nostres productes són més cars, però són naturals, certificats, de comerç just i han estat fabricats en altres condicions i amb altres materials", afegeix.

A només uns metres, a la vorera de davant, el consum responsable és assequible a totes les butxaques. A Roba Amiga, es poden trobar peces de segona mà, en perfecte estat, a partir de tres euros. Arriben per tones (unes 2.800 aquest any) a la Fundació Formació i Treball, l'entitat d'inserció laboral que està darrere d'aquesta botiga. Venent roba usada i reparant calçat, aquesta fundació dóna feina a unes 180 persones, el 60 per cent de les quals està en risc d'exclusió social.

"La crisi ha fet baixar molt les donacions i ens ha obligat a espavilar perquè les xifres no disminuïssin", apunta Ingrid Payán, responsable de roba de la fundació. "Hem posat més contenidors -els de color taronja que habitualment es troben en els mercats de Barcelona- i hem inaugurat un servei de recollida gratuïta a domicili a través del 010 que, enguany, ha recollit 270 tones de roba a casa dels barcelonins", apunta.

A Oiko Credit, la cosa va de diners i inversions amb criteris econòmics i ètics. No són un banc i no gestionen comptes corrents, però aquesta cooperativa de crèdit permet invertir en projectes i cooperatives de desenvolupament als països del sud. "Fem treball en xarxa, ens impliquem en el territori, donem crèdits perquè les persones puguin sortir de la seva realitat i acompanyem els seus projectes fins al final", assegura Martí Boneta, president de l'associació de suport que aquesta cooperativa creditícia d'origen holandès té a Catalunya des de fa 13 anys. Avui dia, compta amb uns 700 inversors i mou al voltant de sis milions d'euros que contribueixen a moure el món.

"Un consum més racional, proper i amb valors és possible, com és possible fugir de la roba feta a Bangla Desh en condicions d'esclavitud i dels aliments que no respecten el medi ambient", assevera Anna Fernández. "Podem crear un altre tipus de societat i plantejar un Nadal d'estalvi i en el qual ens qüestionem a on va el nostre diners", conclou la coordinadora d'aquest mapa comercial que, en plena orgia consumista, convida a comprar de manera reflexiva i responsable.

Sobre este blog

El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Solidaritat en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
27 de diciembre de 2013 - 08:59 h

Descubre nuestras apps

stats