No serà la panacea. Ni tan sols el motor principal. Però l'economia social, diuen alguns experts, hauria d'esdevenir un eix sobre el qual articular la recuperació econòmica i la nostra societat post crisi.
“En el moment en què estem, el paper de la ciutadania és imprescindible. El binomi estat-mercat ja no és suficient; cal incorporar el social, el tercer sector, per tenir una economia més plural i una millor convivència”, afirma Jordi Valls, economista i col·laborador de la Coopérative de Développement Régional del Quebec.
Valls és un dels professionals que, aquesta setmana, va aportar idees i propostes en el quart congrés del Tercer Sector Social, celebrat a Barcelona. La reunió pretenia debatre, en aquests temps de retallades i de dificultats de finançament, sobre la necessitat de magnificar la dimensió econòmica del Tercer Sector Social, o el que és el mateix, sobre la seva capacitat per oferir no només serveis no coberts per l'estat, sinó també per generar llocs de treball i riquesa.
El Quebec ofereix en aquest sentit un exemple interessant. Amb unes peculiaritats culturals i una població similars a les de Catalunya -en un territori infinitament més ampli-, la província francòfona del Canadà genera el vuit per cent del seu PIB a través de l'economia social.
Però què és l'economia social? “És aquella economia que incorpora als agents del tercer sector com a agents socioeconòmics significatius, amb un espai propi al costat del sector públic i privat”, explica Valls. “I presta béns i serveis per cobrir necessitats emergents en sectors on l'aportació de valor social és alta i l'àmbit privat té menys interès”, prossegueix.
És, en definitiva, l'economia que generen cooperatives, associacions i entitats de caràcter social, amb prou feines quantificada en termes numèrics en el nostre país. Així i tot, segons xifres d'Ignasi Faura, coordinador del Fòrum Economia Social, aquest tipus d'economia també suposa el vuit per cent del PIB català. I, al 2012, va generar el 10 per cent dels llocs de treball.
“Catalunya és rica en entitats , però aquestes estan poc estructurades i tenen poca influència global en les decisions polítiques i en la societat”, exposa Faura, ponent també de la llei d'economia social.
Les estadístiques parlen d'unes 6.800 entitats del Tercer Sector Social a Catalunya, que generen uns 102.000 llocs de treball. I d'unes 4.500 cooperatives, cadascuna de les quals dona feina, de mitjana, a 7,5 persones. Aquesta xifra s'eleva a una mitjana de 27,8 emprats en el Quebec, que compta amb unes 3.300 cooperatives i on un 70 per cent de la població és membre d'elles. A Catalunya, només un 15 per cent ho és.
“Al Quebec, 1996 va ser un punt d'inflexió per a que aquest tipus d'economia agafés volada: la crisi era fortíssima, i l'atur i el dèficit, enormes. El Govern de llavors va celebrar una cimera per l'economia i l'ocupació a la qual, per primera vegada, van ser convocats també els agents del Tercer Sector Social per participar en el procés de concertació”, apunta Valls.
El Govern canadenc va apostar llavors per polítiques públiques expansives i el tercer sector va superar amb escreix l'objectiu marcat: generar 20.000 llocs de treball en el termini de dos anys. I va impulsar, a més, sectors emergents com les escoles bressol públiques, l'atenció domiciliària i la gestió de residus.
“Hi va haver una redefinició de l'Estat de Benestar amb una major implicació del Tercer Sector perquè l'estat no pot arribar a tot”, assenyala Valls. “Aquest va passar a finançar total o parcialment aquests sectors, però cedint la gestió a les cooperatives que, per exemple en el cas de les escoles bressol, van crear una xarxa excel · lent”, afegeix. “Així, cobreix noves necessitats no satisfetes pel mercat, genera ocupació i combat l'economia submergida. Al mateix temps, esperava compensar la inversió pública amb més recaptació fiscal i menys despesa en prestacions com l'atur”.
Seria possible una cosa semblant aquí? De moment, segons Valls, falten condicions perquè una cosa així succeeixi. “D'entrada, no hi ha hagut una confluència entre els moviments socials, que estan en l'àmbit de la protesta, amb l'economia social”, afirma aquest economista, administrador general també de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
“Ens cal passar a proposar de manera diferent, unió entre els actors i més transversalitat”, prossegueix Valls. Els poders públics catalans, convé, tampoc es mostren massa oberts a incorporar al Tercer Sector com un agent econòmic de primer ordre. “Els nord-americans tenen una tradició de treball comunitari i de procurar la concertació, i són més pragmàtics: busquen qui pot fer millor les coses”.
“Aquí, el Tercer Sector té un pes important en la realitat del país, però no ho sap exercir”, diu Faura. “Hem de democratitzar l'economia fent-la més plural i transparent, aportant empreses democràtiques i solidàries i també els nostres valors, per superar així les desigualtats i aconseguir un equilibri entre el bé comú i el lucre personal”, recepta el coordinador del Fòrum Economia Social.
Al Quebec, conclou Valls, també tenen els seus problemes i les seves lluites, però la seva experiència hauria de servir per inspirar iniciatives que converteixin al Tercer Sector Social català en un eix imprescindible per articular la nova economia i la societat del nou mil·lenni.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
