Natasha Rolston és la responsable del departament de sensibilització de l'ONG Sonrisas de Bombay, una organització que tracta de millorar les condicions de vida als 'slums', els assentaments urbans d'aquesta gran metròpoli de l'Índia. Rolton va estar recentment a Barcelona, on va participar d'un debat organitzat per la Federació Catalana d'ONGs sobre sobre el dret a l'habitatge amb activistes locals.
Com definiria un 'slum'?
Un slum és bàsicament un lloc on hi ha molta gent vivint, gent pobra que no tenen espai per viure. Falta higiene, recursos bàsics i un habitatge digne. Moltes vegades els nens estan desnodrits, les dones sempre són víctimes de la violència domèstica i sovint els homes no tenen feina. Aquesta és la condició de vida de la gent que viu en els slums. Físicament, estan composats de cases petites, moltes vegades una sobre l'altra, on normalment hi ha més de quatre persones vivint en una habitació. No tenen accés a l'electricitat ni aigua potable i és un ambient antihigiènic. Això és exactament el que és un slum.
Què implica viure en aquestes condicions?
El més difícil per a les persones que viuen als slums de Mumbai és buscar una feina. Molts d'ells es traslladen de pobles d'altres parts de l'Índia per viure als slums. No tenen una bona educació, i no poden accedir a una bona feina. I quan no tens una feina bona, no pots fer res, perquè no tens diners, no pots millorar la teva qualitat de vida. Aquest és el problema més important a què s'enfronta la gent que viu als slums, però no l'únic.
Quins altres problemes hi ha?
Els nens no tenen educació, perquè la majoria de la gent que viu en els slums té la mentalitat que l'educació no és important, perquè treballen sense tenir una educació. Escombrar els carrers a Mumbai pot donar més diners que viure als pobles, i per això pensen que l'educació no és important. A Mumbai l'educació és gratis fins als 14 anys, i saben que a partir dels 14 anys no ho podran pagar i pensen: És millor que el meu nen m'ajudi en el que faig. I per això els nens no tenen educació. Els adolescents sovint són víctimes de drogoaddicció, d'alcoholisme, perquè no tenen educació i no coneixen els efectes de tot això. I amb les dones és una altra cosa, perquè elles tampoc tenen educació i per això sempre s'enfronten a problemes com la violència domèstica.
Com treballen per canviar aquesta situació?
Cada ONG és una veu de la comunitat, perquè el govern fa coses però són les ONG les que entenen els problemes de la comunitat, perquè treballen amb la gent. Sonrisas de Bombay té projectes per a tots els nivells. Per als nens tenim guarderies o 'balwadis', que els donen una oportunitat de rebre una educació preescolar i també una bona nutrició, és un projecte complet. El segon és per a les dones, perquè a l'Índia moltes vegades no tenen oportunitat de tenir una educació i després treballar. Per això tenim un projecte per a les dones, i educar una dona és com educar una família sencera, perquè són capaces d'influir en els seus marits, els seus nens, i a l'Índia també viuen amb sogres. També tenim projectes per als nens amb càncer, perquè a l'Índia cada any hi ha més de 40 mil casos de càncer entre els nens. Aquest projecte dóna una oportunitat als nens per rebre tractament del càncer i a més emfatitzem la importància de la detecció per reduir els casos de càncer que hauríem d'enfrontar en el futur. Tenim projectes per a cada nivell o edats de gent vivint als 'slums'. A més tenim un departament de monitoratge i avaluació, que és una cosa que normalment les ONGs no tenen a Mumbai, i ens permet tenir respostes cada mes per exactament cada pregunta que ens plantegen. El meu projecte és el de sensibilització i és molt important sensibilitzar la gent que viu en els slums sobre la importància de l'educació i la salut.
Com s'aborda el problema de l'habitatge?
El govern té un esquema –Slum Rehabilitation Scheme– amb el qual dóna cases a la gent que viu en els slums. Moltes vegades tracta de fer-ho prop dels slums, perquè sovint veiem que hi ha indústries a petita escala en els slums, que es dediquen a coses petites, com arreglar roba. Per això la gent sol preferir tenir una casa prop dels slums perquè estan vivint en el mateix lloc fa segles i per la qüestió del treball. Però no sempre poden beneficiar-se d'aquest esquema. El primer problema és la corrupció. Una altra cosa és que la gent no sap sobre aquest esquema, hi ha molt desconeixement. I finalment hi ha el fet que tenen una casa, però no tenen feina. Tenen una casa però després han de pagar per l'electricitat, per l'aigua, i tota la resta. No sempre tenen diners suficients per mantenir una casa, així que moltes vegades la gent lloga la casa i segueix vivint en els slums, perquè així poden guanyar diners. Per això aquest esquema no funciona molt bé per a la gent que viu als slums, i per això la gent segueix vivint en els slums.
Quines solucions veieu possibles?
A Sonrisas de Bombay quan treballem amb la gent que viu en els slums podem donar-los un futur molt bo, perquè el govern tracta de donar només un lloc per viure, però nosaltres treballem per un bon futur amb educació, amb millors condicions de salut. Es tracta de millorar la comunitat sencera, i també el capital humà. Això és molt important perquè només donar un lloc per viure no serveix per a res, el que és més important és millorar el capital humà. Quan millores l'estàndard de vida de la gent amb educació, amb salut, també és una millora econòmica per al país en el futur. Només donar un lloc per viure no serveix per a res perquè tens una casa però no tens diners, segueixes amb la teva mentalitat. Això no és un canvi real, un canvi real és quan canvies la mentalitat de la gent amb educació, amb millor salut, o amb l'estàndard de nutrició dels nens, perquè són el futur del país.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
