Recuperant la lluita per mantenir els drets, salvant de l’oblit el que resta a la retina de les dones

Ahir, en un dijous del Juliol, i a cinc dies exactes del quart any de l’entrada en vigor de l’actual llei de salut sexual i reproductiva, basada en una qüestió de terminis per dur a terme una interrupció voluntària de l’embaràs, es va presentar a Barcelona el documental ‘El Tren de la libertad’, elaborat per CIMA (l’Associació de Dones cineastes) i del col•lectiu de dones cineastes contra la reforma de la llei de l’avortament.

En un aforament ple del vestíbul del CCCB, les assistents es van emocionar amb el metratge del documental que explica la gènesi de les mobilitzacions de l’1 de febrer a Madrid. En el que era una estrena simultània a l’Estat.

És la història del triomf de l’espontaneïtat i del valor de la solidaritat entre les dones i de la capacitat per fer xarxa, i com d’un sopar de les Comadres a Gijón, es va aconseguir col•lapsar Madrid pels drets de les dones, és també una història d’emoció, de la força de la unió i de la força en la lluita pels drets.

Un material que les professionals de CIMA van saber muntar i produir, però el més important, salvar-ho de l’oblit, deixar constància per sempre més del poder de les dones, i de la sempiterna lluita pels drets.

En aquest aspecte, ‘Yo decido’ és també, alhora la recuperació de la memòria de la lluita de les dones de les dècades dels anys 70 i 80. Recuperant la lluita per mantenir els drets, salvant de l’oblit el que resta a la retina de les dones.

Perquè el que està en perill són els drets de la meitat de la població de les dones a escollir lliurament una maternitat, a que no sigui una obligació ser mare, a que les dones disposem de llibertat per poder viure.

Després de la projecció del documental es van fer una sèrie d’accions que culminaren en l’actuació de les Dones de Blanc, qui en els seus quadres escènics, van transmetre l’emoció el desassossec, la ràbia, la impotència que desemboca en un crit sec de final.