CiU deixa anar llast en la recta final cap a la consulta del 9N
Ni escenificació de ruptura ni de divorci. La imatge que han volgut transmetre aquest dilluns els dos homes més forts de CiU, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, és la del relleu tranquil a la cúpula de CiU. Duran se'n va de la secretaria general, però no deixarà el seu escó al Congrés ni el seu lideratge a Unió. Un pas enrere de la primera línia “pactat i dialogat durant gairebé un any”, segons ha assegurat el mateix Duran, i que deixa camí lliure a la Convergència més sobiranista en la recta final cap a la consulta.
Com a teló de fons, les desavinences més que sonades entre el democristià i la cúpula de CDC a compte de la consulta. El procés sobiranista ha anat allunyant les postures entre Duran i la resta de la direcció de CiU des que es va pactar la consulta amb ERC, ICV-EUiA i la CUP el setembre passat. Des de llavors, Convergència ha fet una aposta clara pel sí-sí, mentre que Unió no s'ha posicionat. Mas ha avançat cap a la consulta amb el suport de la majoria parlamentària i, alhora, Duran ha intentat conservar els ponts amb l'Estat, evitant un xoc de trens que tirés per terra les possibilitats de la negociació per la tercera via que sempre ha defensat Duran.
Una sortida dialogada al conflicte polític entre Catalunya i l'Estat ha estat sempre la recepta del líder d'Unió, que no obstant això no ha trobat resposta favorable ni per part del Govern espanyol ni dels seus socis a CDC. Per Artur Mas, el temps de la tercera via -un encaix pactat de Catalunya a la legalitat institucional espanyola- ha passat. L'únic que havia recollit el guant pactista de Duran era l'últim líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, la sortida del qual deixa Duran sense el seu principal interlocutor.
El paper protagonista que ha adquirit ERC és un dels assumptes que més ha deteriorat la relació de Duran amb CDC. La formació independentista, com a sòcia prioritaria de CiU, porta marcant l'agenda política del Govern més un any, una situació que Duran considera nefasta per al seu partit en termes electorals. La negativa d'Oriol Junqueras a prendre responsabilitats de govern, alhora que copilota el procés des de fora, ha indignat al democristià fins al punt de deixar veure el seu malestar en plena campanya electoral europea.
L'últim capítol en aquest serial de desencontres va ocórrer en el marc de la successió reial el passat mes de juny. El líder del grup parlamentari de CiU considerava que calia votar-hi positivament, atès que l'arribada al tron de Felip VI podia obrir un nou escenari d'enteniments entre els dos governs que impulsés la tercera via. CDC, en canvi, va apostar per l'abstenció. El diputat al Congrés va acceptar la decisió del seu partit, però va tornar a amenaçar amb la sortida. Al contrari que en anteriors ocasions, quan CDC havia demanat al seu soci que es replantegés la decisió, Convergència aquest cop va circumscriure l'envit de Duran a l'àmbit intern d'Unió i Josep Rull, secretari d'organització de CDC, va tensar més la situació en deixar anar que, si renunciava, el líder també havia de deixar de ser portaveu del grup nacionalista al Congrés.
Duran llença la tovallola en un dels moments decisius per al procés. A la tornada del període de vacances, el Parlament aprovarà la Llei de Consultes en virtut de la qual el Govern hauria de convocar a les urnes per complir amb els compromisos adquirits. Si el Constitucional invalida la consulta, Mas és partidari de convocar eleccions autonòmiques en clau plebiscitària, una decisió de la qual Duran tampoc no és partidari. Amb l'entrada de Ramon Espadaler, conseller d'Interior i president del Consell Nacional d'Unió, el Govern pren el control de tots els llocs de poder a la federació nacionalista.
La continuïtat de la federació entre Convergència i Unió, en canvi, sembla assegurada. Unió no està cohesionada al voltant de postures allunyades de CDC, tot i que sí que coexisteixen dues tendències internes, una més favorable a les tesis de la tercera via de Duran, i una altra de clara preferència sobiranista.
CiU deixa anar llast per encarar la recta final cap al 9N, una data que, lluny de ser el punt final del procés, obrirà un segon període molt més complicat en la política catalana. Duran es fa a un costat just abans que CiU hagi de donar el cop de volant definitiu en l'aposta per la consulta sobiranista. Passi el que passi, CiU s'ha de marcar el repte definitiu, bé desobeint a les altes institucions de l'Estat o convocant unes eleccions plebiscitàries sota un programa de clar component independentista, o bé recular i donar el procés per fracassat. En qualsevol de les opcions, les possibilitats que el partit de govern català es cremi en aquesta maniobra són altes. Però, sense el fre intern de Duran, CiU es garanteix una direcció sense fissures mentre que el líder d'Unió s'evita haver de quedar en una posició incoherent per lleialtat al seu partit.
