Rosa Pera: “Es tendeix a confondre cultura, turisme i promoció de la ciutat”

La comissària i crítica d’art Rosa Pera és la directora del Bòlit de Girona i porta més de 20 anys dedicats a treballar i investigar la cultura contemporània, així com dirigeix el Màster de Disseny i Innovació de Dispositius Culturals a l’Elisava de Barcelona... Ara, després de cinc anys engegant i dirigint el centre gironí, deixarà el càrrec. Encara sense saber-se qui serà el substitut, fa balanç.

Fent una síntesis, què és el Bòlit?

El Bòlit cerca tres coses amb atenció al context territorial i temàtic del moment: la producció i distribució de coneixement amb art i cultura; la producció de projectes contemporanis, implicant creadors i professionals de la cultura i d’àmbits d’investigació com poden ser l’economia o la ciència; i la connexió i participació dels diferents públics.

Quina línia discursiva ha de tenir un centre d’art contemporani?

Ha de ser un sensor i un amplificador alhora. Ha de detectar quins són els temes globals i internacionals candents del moment i portar-los al terreny de lo local. Cal convidar artistes i gent que pugui ajudar a investigar-los, implicant territori i audiències i obrint eixos a la participació en els processos de gestació. Així mateix cal incorporar tots els llenguatges i canals de creació i comunicació que es desenvolupen avui dia com el vídeo, la fotografia, les arts digitals, les instal.lacions, les performances, la dansa...

Moltes de les accions van destinades a un programa, el qual inclou artistes...

Ha d’haver diferents generacions d'artistes, emergents i de noves generacions, però també artistes consolidats o d’altres orígens per contrastar els treballs. És important que hi hagi aquesta vessant internacional, els artistes avui es mouen arreu per museus, centres d’art, biennals i pels circuits del media art. Hem treballat pel creuament d’aquests circuits, tot posant especial atenció a les noves tecnologies i al disseny. Una manera d’enfortir els artistes locals és produint-los, donant visibilitat a la seva feina i posant-los en contacte amb creadors d’altres contextos.

Hi ha públic a Girona per aquest tipus de propostes?

Els públics existeixen i els públics es formen. Sempre hi ha públic en tant que hi ha cultura. Des dels centres d’art hi ha d’haver la preocupació per l’educació i la culturització dels públics. S’han de cuidar i crear de nous, la qual cosa implica un procés temporal llarg i la creació de vincles també des de fora de les parets d’una sala d'exposicions. És important poder establir llaços amb espais, tant els culturals com d’altres vinculats a la vida quotidiana i a l’espai públic. Estic parlant d’una educació expandida.

Concretament...

En cinc anys hem realitzat més de 20 projectes expositius, i durant 2012 hem fet residències, coproduccions, anat a escoles i establert més de 50 col·laboracions amb equipaments culturals, entitats de la societat civil i empreses. Per produir cultura, cal estar en contacte directe i continuat; una manera de fer-ho és a través d’activitats integrades (obrint els procesos creatius a la participació abans, durant i després de les exposicions) i vinculades a altres entitats. Per fer això s'ha de tenir estabilitat i un mínim de recursos, i amb la la crisi i les retallades salvatges, la cultura ha quedat eixuta. En ocasions només s’ha pogut suportar l’estructura i el més perjudicat ha estat el capítol dedicat a l’activitat.

De qui depèn econòmicament el Centre?

Va començar la tardor del 2008 amb un repartiment del 50% entre la Generalitat i l’Ajuntament de Girona. També amb contribucions de la Diputació de Girona i Caixa de Catalunya, però des del primer any va reduir a la meitat la seva aportació, i després va desaparèixer. Pel que fa a les institucions públiques, s’ha mantingut la relació del 50%, tot i que la Generalitat al 2010 no va transferir tots els fons, va faltar un 20%, i el 2011 i el 2012 ja no els va transferir. Els ajuntaments han anat salvant d’alguna manera la situació i els directors hem anat saltant els obstacles a temps real amb coproduccions i incorporant patrocinis. El darrer any ha estat amb l’Art Santa Mònica, la Fundació Foto Colectània i la Fundació Banc de Sabadell; a més d’empreses que ens han ajudat amb projectes... amb la dificultat que suposa en aquests moments. Entre el 2009 i el 2012, la reducció de pressupost del Bòlit ha estat del 60%.

Quin grau d’autonomia has tingut en relació a la política del moment?

He tingut autonomia per fer les propostes, una altra cosa és que després hagin estat ben rebudes. Quan les propostes estan recolzades i les institucions s'ho crecen, normalment fan de cadena de transmissió, ajuden i donen suport als programes. Aquesta actitud no l’he percebuda. I sobretot quan es perd de vista la possibilitat d’un nou edifici emblemàtic per a la ciutat és quan realment es veu l'interès o no que hi ha per la cultura i per la creació. S’emparen en la crisi...

...Una seu física pel Bòlit que no s’ha construït

L'encàrrec era començar el centre des dels continguts i la participació del públic. El concurs públic que vaig guanyar era per posar en marxa això i impulsar la construcció d’un edifici de nova planta. Vaig treballar des de la redacció del pla director del centre, el seu pla d’usos, fins la selecció de l'arquitecte amb el jurat, etc. Però la construcció està parada perquè no hi ha pressupost... I tampoc hi ha voluntat des d'aquest Ajuntament, tal com m'ha dit l'alcalde directament.

Quin balanç fas d’aquest cinc anys al front del centre?

Estic satisfeta, s'ha posat en marxa un centre d'art contemporani amb molt d'esforç i moltíssimes dificultats, un equip petit amb pocs recursos i amb la poca visibilitat que s’ens ha volgut donar. Hem preservat l’essència del projecte del Bòlit tal qual es va concebre i es va encarregar que es fes. Ara és conegut, se sap quines línies ha plantejat i desenvolupat. Encara que hi ha moltes coses per fer... A l’hora d’abordar un projecte s’ha de saber quina és la situació econòmica, de quins recursos es podrà disposar i quin el grau d’implicació de les institucions. Quan això no és així, s’ha d’improvisar... És el que hem fet.

Com serà aquest Bòlit del futur immediat post Rosa Pera?

Detecto que el grau d’ambició és molt curt i hi ha una tendència general a confondre cultura contemporània, turisme i promoció de la ciutat. També es confon el que és la creació de discurs –imprescindible en un centre d’art contemporani– amb la mera gestió. Els tècnics de cultura són peces imprescindibles per que caminin els equipaments públics. Fan de frontissa entre la institució i els professionals, però el director i els artistes són els creadors de discurs del centre. El que s'esta fent aquí i en altres llocs és prescindir de tots aquests professionals, i és un error greu.