No hi ha cap gènere més enganxat a la realitat que el negre i criminal. Les notícies insinuaven que Paco Camarasa (València, 1950), el llibreter inesgotable, el prescriptor, l’agitador, no anava fi de salut. Malgrat la malaltia, aquestes últimes setmanes no ha parat d’explicar històries amb el seu apassionament habitual. Motius no en sobren: als seus 66 anys, té a les mans el seu primer llibre, Sangre en los estantes (Destino), que, assegura, també serà l’últim, per la senzilla raó que ja ho ha dit tot. La promoció del llibre ha coincidit amb l’inici de la BCNegra, la setmana en que Barcelona es converteix en l'escenari ideal per parlar de crims, robatoris, falsificacions o suborns.
Parlant d’escenaris, va ser al Palau de la Virreina, on Camarasa s’ha acomiadat, on va començar tot. “Volíem que fos una història d’amor, com 'Casablanca', entre la ciutat i la novel·la negra. Desitjàvem que fos llarga i ha estat llarga”. Per ser més exactes dotze anys de relació que culmina el 4 de febrer, l’últim dia en què aquest enamorat dels llibres fa de comissari. L’estiu passat ja hi va començar a donar voltes. Acabava de tancar la seva emblemàtica llibreria “Negra i Criminal” a la Barceloneta i se li va sumar un càncer, de manera que tenia molt clar que havia de deixar passar algú que pogués aportar noves idees.
Camarasa confessa haver gaudit molt aquests 12 anys, amb èxits com que poguessin passar per la setmana autors de la talla d'Andrea Camilleri i Henning Mankell -tot i que ha lamentat que n'hagin faltat més com Jo Nesbo i Fred Vargas-: “La meva gran equivocació va ser no voler aprendre anglès de jove per l'imperialisme yankee, que continua i va a pitjor, i sense saber que arribaria Trump”. Aquest dilluns, quan s’ha acomiadat, ha rebut un fort aplaudiment dels exregidors que l’han acompanyat aquests dotze anys, d’amics i dels periodistes. Faltaven els barcelonins que avui agraeixen que els hagi inoculat la passió per la novel·la del crim.
Paco Camarasa ha estat sobre tot un llibreter que ha entès la importància dels lectors. Com deia la bitàcola de la “Negra i Criminal”, podràs trobar llibres, el millor de la literatura criminal, i fins i tot “una espècie en vies d'extinció”: el llibreter. La persona que estima els llibres, els ofereix a la seva ciutat i és capaç de sacsejar-la. Aquest home de diàleg improvisat, que el construeix a mida que es desenvolupa, que es deixa assaltar per l’entorn, per una història fosca, un escenari, pels detalls que configuren la realitat, ha anunciat que deixa el càrrec però queda el seu llegat. Com diu Ingrid Bergman, a Casablanca, “el món s'esfondra i nosaltres ens enamorem.”
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
