“Em vaig posar a tocar. Ell es va quedar aquí, contemplant-me, sense moure un múscul. Va esperar que acabés sense dir una paraula. Després em va dir: - ¿Què era? -No ho sé. Se li van il.luminar els ulls. -Quan no saps què és, llavors és jazz ”.
Alessandro Baricco. Novecento.. Novecento.
Barcelona s'ha omplert d'aquesta música difícil de definir. Es tracta de sentir-la, d'imaginar, de gaudir a flor de pell. No val la pena perdre’s en definicions. La 44a edició del Festival Internacional de Jazz de Barcelona (fins al 30 de novembre) pretén inundar de música racons gairebé inimaginables de la ciutat.
El cartell de l'esdeveniment compta amb els grans del gènere. No faltarà Sonny Rollins, als seus 82 anys, un dels veterans que ja va estar en el primer festival, el 1966, que omplirà el Palau de la Música el dia 20, ni Chick Corea, ni l'Orquestra Buena Vista Social Club, en concert amb Omara Portuondo. I ja han passat pels diversos escenaris cantants tan diversos com la portuguesa-moçambiquesa Mariza amb els seus enamoradissos fados; la increïble ambaixadora del jazz de Barcelona al món Andrea Motis; la parella formada pel pianista Michel Camilo i el guitarrista Tomatito, que va omplir d'emoció, com és habitual en els últims anys, L'Auditori; Melody Gardot, una de les veus femenines inqüestionables d'aquest segle, que ha presentat un disc, The Absence, en el qual ens passeja pels carrers de Lisboa, les platges del Brasil i els bars de tango de Buenos Aires.
L’esperit del jazz
Però en parlar de jazz parlem d'alguna cosa més que de concerts. Parlem d'un esperit musical. Per això el festival va començar el mes d'octubre en un cap de setmana (retardat per la pluja) en què molts ciutadans van quedar sorpresos en veure busos turístics viatjant per la ciutat a ritme de jazz, o la Big Band del Conservatori del Liceu, dirigida per Sergi Vallès, inaugurant el festival al Parc del Centre del Poblenou, o l'espectacular barreja d'aigua, llums i so de pianos, trompetes, contrabaixos o saxos que proporciona la Font Màgica de Montjuïc cada divendres i dissabte de novembre a les 19 i a les 20 hores.
A més de veure Andrea Motis en un Palau entregat, podem assistir al Gran Hotel Havana, a la Gran Via, on la música no para en cap moment. Ja hem gaudit de dues tradicionals matinals i un berenar amb xocolata amb xurros amb la Sant Andreu Jazz Band, una de les pedreres jazzístiques més prometedores (que l'hi preguntin a la mateixa Andrea), amb les sessions Jazz Vocal, Full Swing i Women in Jazz. Cada divendres, a la sala principal de l'hotel, segueixen els Cocktail & Swing, esdeveniments vespertins que es poden perllongar durant el sopar.
Maridatges de plaer
El jazz és un plaer. Com a tal, es marida esplèndidament amb la gastronomia. Dues iniciatives del festival gens mal encaminades. La primera són els restaurants amb swing, establiments en els quals un duo rep els comensals abans de menjar i els acomiada després de dinar. No es tracta de músics qualssevol, sinó d'intèrprets especialment escollits per dues escoles de prestigi contrastat i molt presents al festival, com són el Conservatori del Liceu i el Taller de Músics.
I com que no hi ha menjar sense bon vi, l'enologia i la música es donen la mà a Monvínic. Aquest local imprescindible en la cultura del vi barcelonina repeteix participació al Festival. Si l'any passat Omar Sosa va delectar orelles i paladars, aquesta vegada ha estat el trompetista italià Paolo Fresu el protagonista d'una Carta Blanca en un test a cegues regat amb sessions de grans temes del jazz. El músic sard ha estat un dels protagonistes del festival, amb el seu concert a L'Auditori en el cicle Clàssics, amb el Quertetto Alborada, amb música pròpia i popular de Sardenya, i amb la seva actuació Ànima, amb Omar Sosa i la gaitera Cristina Pato a Luz de Gas.