Salvador Sunyer és el fundador i director del Temporada Alta, de Girona i Salt, un dels festivals més importants d'arts escèniques d'Europa. Amb una proposta d'espectacles àmplia, extensa i múltiple, nacional i internacional, autoproduïda i adoptada converteix Girona en un enclavament visible i atractiu per a la cultura en majúscules. Des de 1992, el festival s'ha mantingut sobretot gràcies al públic. Sunyer sap com moure’s en el marc de la recent conjuntura econòmica.
De quina manera està afectant la crisi econòmica a la cultura?
La situació ja era molt delicada, venim d'un context històric en què Catalunya i la resta de l'Estat tenen molt menys pressupost per a la cultura que la resta de sectors. I ara, si no es dóna un canvi fort –que no es donarà–, hi haurà un 30-40% de gent que viu de la cultura que ho haurà de deixar amb l’agravant que no hi ha feina enlloc. Dit això, la crisi ens pot ajudar a treure greix, a donar múscul, a plantejar el futur d'una altra manera i a obrir noves vies per a la gent jove. Fins ara hi ha hagut una generació tap, de la qual formo part jo mateix.
Concretament, com ha viscut les primeres retallades i ajustos el Temporada Alta 2012?
Aquest any hem tingut un 30% menys de pressupost, hem fet un festival amb menys espectacles –l'any passat tenia 96 i aquest 74– intentant que no baixi en absolut la qualitat dels espectacles... I, com hi ha 35 estrenes, la qualitat no la veus fins que l'has estrenada!
El festival es manté fidel a la seva estructura i a la seva filosofia…
El festival va començar com una cosa petitíssima, el primer any tenia un pressupost d'un milió de pessetes i ara té 2 milions d'euros tot i haver baixat 1 milió. A diferència d'altres és orgànic, no és creat des de les institucions. Ha anat creixent amb diners d'empreses privades i amb un aliat principal, el públic; després va venir la col.laboració administrativa. El públic continua omplint-ho gairebé tot, ocupa una mitjana del 90% de localitats; si no hagués estat per aquesta afluència d’espectadors, aquest any no sé si habríem pogut acabar tot el festival. La Generaliatat ens deu encara la subvenció de dos anys. Les empreses ho passen malament però aquest any hauran aportat igual; i la part institucional està molt malament, el que els haurem de demanar és mes implicació, més colze a colze per anar tots junts.
Podeu mantenir la fórmula del festival que fèieu servir fins ara?
Serà difícil però no em fa por la situació, ens ajudarà a agafar unes línies noves que són més de futur. El futur passa per obrir-nos a Europa i a la resta del món [hi ha un projecte a Argentina, de la mà del dramaturg Claudio Tolcachir i la seva companyia, Timbre 4].Trobo excitant pensar què farem, com podem fer-ho més maco, més barato i que estigui mes bé. Tenim un avantatge, som un país i una cultura que estan per fer i podem ser els primers d'Europa a fer festivals com s'hauran de fer en els pròxims anys: menys estructura, menys funcionaris i dedicant-hi el màxim d'energia possible en la base, que és la programació artística. Hem d'aconseguir que la majoria dels diners vagin als artistes, a les produccions i hi hagi una part petita que vagi a estructures.
I per si semblava poc, als “productes culturals” els hi pugen l'IVA...
És una agressió al món de la cultura, però sobretot als ciutadans. Econòmicament ha estat una catàstrofe: a Barcelona comparant el setembre d'aquest any amb el passat la recaptació del teatre ha baixat un 40%, si l'Estat l’ha augmentat un 13%, vol dir que per mig han perdut molts diners. Estic segur que s'hauran de fer enrere.
Un altre punt greu, les intitucions no tenen diners i qui paga la cultura són els ciutadans. Estan traient-nos aquesta font d'ingressos, una venjança feta essencialment pel Ministeri d'Hisenda a la gent de la cultura perquè no els considera pròxims.
És també quelcom semblant a la crisi de valors afegida de la que tots en parlen?
És una operació ideològica, no és una operació econòmica. Diuen que el teatre, el cinema i l’art són entreteniment i no en són els llibres. Serà perquè l'editorial més potent és del senyor Lara que té Antena 3? A més, com pots dir que tot això és entreteniment i en canvi el rejoneo té IVA reduït?
A Alemanya Merkel i a França, amb Sarkozy, són centre-dreta, però una dreta civilitzada (a França 2,4% del pressupost va a cultura, a Catalunya un 0,9), saben que la cultura es l'essència d'un país, que el cohesiona. Aquí no veuen que desmunten el que articula un país, tenim una cultura pedestre.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
