Aparentment estem parlant de dues ciutats però, Anna Fando, comissària de la mostra, assegura que no només hi ha dues Barcelones, fins i tot quatre, que és un concepte psicològic. La ciutat té imatges institucionals i també té les cares no institucionals amb realitats que es troben en els moviments veïnals, contestataris i crítics amb la desigualtat de la ciutat. Afegeix que acaba sent “una qüestió cultural” i que a diferència d’altres ciutats com Madrid o Berlín, Barcelona segueix el model italià de ciutat-museu, per això el turisme acaba dibuixant i desdibuixant la ciutat.
L’objectiu de BCN Ideal · BCN Real és evidenciar la dicotomia social i cultural que hi ha a la ciutat. Per això, analitza, d’una banda, l'imaginari de la Barcelona mostrada al món i de l’altra, la Barcelona dels barris. Fando tracta de presentar la imatge ideal -també institucional- i la imatge real -concebuda pels qui viuen a la ciutat i impulsen projectes alternatius, socials o independents- per conèixer les contradiccions que se’n deriven. És per aquest motiu que vol recollir la visió, experiència o missatge d’aquells ciutadans, llocs i moviments de la ciutat que no són tan coneguts.
La idea del projecte BCN Ideal · BCN Real va sorgir arran de la transformació de la Farinera, el barri de Fando. Després de rebre una trentena de propostes va decidir donar veu a 17 projectes individuals o col·lectius, en la majoria dels casos crítics amb l’administració des de diferents àmbits i en formats molt diversos.
Entre els projectes es troba l’exposició de la feina feta des de l’Observatori de Vallcarca, que recull les propostes veïnals per al futur de la zona, la contramarca de la ciutat Barcelona Mata, Guiris, fotografies del turisme massiu de Rober Astorgano, la reivindicació d’un habitatge accessible d’Arquitectura sense Fronteres o Puertas k, un projecte fotogràfic sobre imatges de les portes d’espais okupats, entre d’altres.
El documental també hi és present amb cinc films: A tu què et sembla? sobre el cas d’Ester Quintana, Barnacas, sobre la Barcelona preolímpica, BCN de Ferran Mesa, crític amb el turisme, Blanc i negre de Produccions La Llacuna, sobre la pobresa al Poblenou i Lo siempre otra vez igual sobre els últims dies dels Billars Monforte al Teatre Principal.
La mostra té tot tipus de projectes d’investigació, teòrics o artístics, que es recolliran en una altra exposició i en les activitats paral·leles que, fins al 10 d’octubre, proposen els diversos col·lectius que la formen.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
