Loop, aquest any centra el debat en temes de difusió i recepció. Com us enfronteu a aquest tema en una galeria situada a Bombai?
Si bé, d'una banda, la recepció mundial és forta, per un altre, aquí en l'Índia encara ens resulta difícil anar penetrant en públic i mercat. Creiem que les raons per les quals el públic local és menys receptiu a aquest tipus d'expressions artístiques tenen a veure amb les seves formes d'exposició. En el context d'Àsia Meridional, el mercat és encara petit i el perfil dels compradors tendeix cap a un tipus de col·leccionisme que pren riscos i apunta cap a aquelles obres d'art que es destaquen per accents més desafiadors i provocadors. Afortunadament, aquí és un tema molt nou i tenim un creixent nombre de camins que explorar per a la difusió de treballs realitzats en vídeo a nivell local i en l'escena artística internacional.
Quin tipus de públic és el que es passeja per una galeria com Chatterjee & Lal situada en el sud asiàtic?
La galeria està freqüentada principalment per visitants joves, que ronden sobretot entre els 20 i 40 anys. Es tracta de persones que sovint provenen de les indústries creatives del cinema i la publicitat. En definitiva, gent afí al mitjà. En termes generals, si més espais públics estiguessin mostrant treballs basats en la tècnica del vídeo es permetria una major visibilitat dels artistes i creixeria l'interès per aquesta disciplina en la societat.
En un món altament interconnectat, l'Índia s'està posicionant com un lloc per a art contemporani?
Actualment al nostre país tenim una Biennal d’alçada internacional, que pren forma en la Kochi Muzaris Biennal, i també comptem amb una fira d'art contemporani de grandària mitjana. Aquestes dues cites són bons senyals i esperem que la propera dècada siguem testimonis d'un major creixement com correspondria a un país tan vast, populós i amb tanta riquesa de cultures.
Quina seria la vostra filosofia motora principal?
Chatterjee & Lal s'ha compromès amb l'art que parla de la societat contemporània: en la nostra opinió, aquest diàleg es pot activar igual de bé per un treball de videoart fet avui dia com per un tros d'escultura de pedra del segle X a.c. En aquest sentit, la qüestió més important tindrà a veure llavors amb el context en què l'art es dóna.
Canviant de tema, material audiovisual hi ha moltíssim en el nostre entorn… Què és ‘videoart’ segons Chatterjee & Lal?
Per dir-ho d'una manera ràpida i entendible, nosaltres en el seu sentit més ampli considerem que el videoart abastaria aquells treballs artístics realitzats amb imatges de dues dimensions acompassades, en moviment.
Podeu avançar alguna cosa sobre el treball que aquest any esteu presentant en Loop?
Estem mostrant un treball de videoart fruit de la col·laboració entre dos artistes de performance, Nikhil Chopra i Jana Prepeluh, i el fotògraf i cineasta Munir Kabani. Es tracta d'un vídeo que va ser filmat en localitzacions marítimes de Croàcia i del que de forma més concreta només puc avançar que la ‘acció’ es desenvolupa en una roca enmig de l'oceà, que és alhora un refugi i un parany amb cap ruta de fuita: una terra fantasmal en la qual habiten vuit personatges…
Es tracta, doncs, d'una premiere que sortirà a la llum justament a Barcelona…
Volíem que aquest treball s'estrenés per a un públic especialitzat i que inclogués el major nombre possible de comissaris i gent de l'entorn museístic. En aquest sentit el festival Loop Barcelona era perfecte ja que en l'escena internacional d'art contemporani està molt bé considerat. Estem molt contents de participar aquest any. A més està totalment inserit en la trama i en la història cultural moderna de la ciutat de Barcelona, que ja és rica i profunda amb un compromís amb les arts visuals reconegut a tot el món.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
