En un passadís de Consultes externes de l'Hospital Sant Joan de Déu, a la segona planta, un es trasllada momentàniament a Sierra Leone per conèixer l'impacte de l'ebola al país africà a través d'una mostra organitzada amb motiu dels 10 anys d'agermanament de l'hospital català amb l'Hospital de Mabesseneh.
L'objectiu de l'exposició “L’impacte de l’ebola a Sierra Leone. La salut, un dret universal?”, que hi serà fins al 29 d'aquest mes, és sensibilitzar sobre l'impacte que el virus ha tingut a Sierra Leone però també fer reflexionar sobre l'accés desigual a la salut. “No som prou conscients de com de febles són els sistemes de salut d'allà”, comenta la Vicky Fumadó, pediatra de l'Hospital Sant Joan de Déu que ha estat a Mabesseneh en moltes ocasions. I és que per exemple, mentre que Catalunya compta amb prop de 1.600 pediatres, Sierra Leone, que té un volum similar de població, només compta amb dos. Una altra xifra que sobta i que mostra els nivells de desigualtat és l'esperança de vida, de 82 anys a Catalunya i de 46 a Sierra Leone. “Pel sol fet de néixer allà et roben 40 anys de vida”, comenta Fumadó.
El primer cas d'ebola va registrar-se el 2013 a Guinea, on es va originar una epidèmia que es va propagar als països veïns Liberia i Sierra Leone, amb un esfereïdor balanç de 28.000 casos, amb més de 13.000 morts. “A Mabesseneh ens va arribar una persona infectada de Guinea, llavors l'hospital va fer quarentena i desinfecció i al tornar obrir es va contagiar el germà Manuel García Viejo, metge, i l’hospital va tornar a tancar i es va muntar un camp d’aillament propi per tractar els casos d'ebola”, explica Fumadó sobre la seva primera experiència de tracte amb l'epidèmia. També es va crear una clínica mòbil per arribar a la població i fer assistència sanitària.
Segons relata la pediatra, els treballadors de l'hospital van haver de començar a ensenyar a la gent a protegir-se del contagi i treballar amb líders de diferents comunitats, una tasca que, assegura, no va ser fàcil. “La gent tenia por d'anar als hospitals perquè temien contagiar-se i això va fer que augmentés la mortalitat. També es van tancar escoles i mercats, aquest últim, fet que va provocar que augmentés l'atur i la desnutrició”, assegura.
El doctor Olu Olushayo, que va arribar a Sierra Leone per coordinar-hi la resposta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), explica en un article publicat per l'organització, que era la primera vegada que aquests països, especialment Sierra Leone, patien un brot d'aquestes característiques i per tant els mancaven coneixements. El primer cas a Sierra Leone va detectar-se el 2014 i el virus s'ha cobrat des de llavors gairebé 4.000 vides. “Tot i que es comptava amb fons, al país no hi havia prou ambulàncies i no podiem disposar de suficients llits, infermers i treballadors de la salut amb la rapidesa necessària”, escriu Olushayo.
Més enllà de la logística i la manca de recursos, els treballadors que van ser a Sierra Leone van haver de fer front a problemàtiques que estaven relacionades amb la cultura del país. Un dels exemples que recorda Vicky Fumadó és que hi havia gent que es dedicava a desenterrar els morts (d'ebola) per poder-los enterrar seguint un ritual, un fet que els exposava a un elevat risc de contagi. “A l'Àfrica occidental els enterraments són molt importants i són coses que s'han hagut de trencar”, comenta.
Guinea, Sierra Leona i Libèria -aquest últim país la darrera setmana- han estat declarats lliures d'ebola per l'OMS després que es complissin els 42 dies des que l'última persona infectada va donar negatiu en dues ocasions consecutives al fer-se el test que evidencia la presència del virus a la sang. Ara bé, hi ha una aliança entre els tres països que estén la vigilància fins a 90 dies després de la detecció del darrer cas, període en el que es continua fent la prova de diagnosi del virus.
“Hi havia un sistema molt feble però que se'n va anar en orris totalment”, diu Fumadó, que assegura que el que cal fer ara és enfortir aquest sistema de salut i reconstruir un país que “ha quedat arrasat”.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
