Vicenç Navarro: “Les polítiques de la Generalitat estan desmantellant el sector públic de la sanitat catalana”

Vicenç Navarro (Gironella, 1937) és llicenciat en medicina i cirurgia però la seva tasca ha estat reconeguda en el món de l'economia i les polítiques públiques i socials, àmbits que va estudiar des de l'exili durant el franquisme. Ha exercit de professor en diferents universitats de diferents països, entre elles la Johns Hopkins, i ha assessorat a les Nacions Unides, a l’OMS i a molts governs incloent: el d’Unitat Popular de Xile, el cubà (en la seva reforma sanitària), el socialdemòcrata suec, el govern federal d'EUA, el govern socialista espanyol i el Tripartit. Una de les seves àrees d'investigació és l'Estat del Benestar. Navarro considera que “Catalunya es gasta molt menys en el seu Estat del Benestar del qual s’hauria de gastar pel nivell de riquesa que té” i es mostra contundent a l'hora d'afirmar que cadascuna de les retallades que va fer el govern Zapatero, i més tard el govern Rajoy, i aquí a Catalunya el govern Mas, es podrien haver estalviat. “Si no fos perquè ara s’amaga darrere la bandera catalana, el govern Mas tindria moltes dificultats a sortir escollit de nou”, sentencia i alerta que una Catalunya independent en què “la transició fos controlada per la dreta catalana com ara CDC ens portaria a una Catalunya en què el Ministre d’Economia seria un ultraliberal que vol privatitzar-ho tot, des de les pensions fins a la sanitat”.

En els darrers 5 anys (2010-2015) la Generalitat ha retallat 1.310 milions d’euros del pressupost de Salut. S’hauria pogut evitar aquesta retallada? Com?

Retallant d’altres parts del pressupost i sobretot augmentant els impostos. He documentat que la Generalitat hauria pogut obtenir 2.788 milions d’euros l’any a base de tota una sèrie de mesures. En lloc d’això, el govern català va reduir els impostos i va retallar la despesa pública.

Durant els anys del Tripartit la despesa sanitària va créixer progressivament i va assolir el seu màxim el 2010, quan el pressupost de Salut era de 9.127 milions d’euros (ara és de 8.399). Es va cometre l’error de no estalviar durant els anys de bonança econòmica? Podríem dir que es va arribar a malgastar? O que els recursos econòmics no es van gestionar adequadament? Penso per exemple en construccions milionàries com la de l’Hospital de Reus.

El Tripartit ha tingut molt mala premsa a causa del control de la majoria dels mitjans de comunicació a Catalunya per part de les dretes. I incloc en aquests mitjans de comunicació TV3 i Catalunya Ràdio. En realitat, el Tripartit va mostrar una gran sensibilitat social, de manera que el dèficit de despesa pública social per habitant entre Catalunya i la resta d’Espanya i d’Europa va disminuir d’una manera molt marcada. Naturalment que es podrien haver fet altres coses, però en línies generals, el Tripartit ho va fer bé, excepte que quan la crisi va aparèixer, la resposta de l’equip econòmic a aquesta crisi va ser errònia, obrint la porta a les retallades que va fer més tard el govern de dretes de la Generalitat.

El govern de CDC, i en especial, el conseller de Salut, argumenten sovint que si hi ha menys diners no s’hi pot fer més, que els números són els números. És cert?

Qualsevol govern que implementa polítiques impopulars utilitza el mateix argument que no hi ha alternatives. Vaig escriure un llibre, Hay alternativas, amb els meus col·legues Juan Torres i Alberto Garzón mostrant, pàgina per pàgina, que sí que hi havia alternatives. Cadascuna de les retallades que va fer el govern Zapatero, i més tard el govern Rajoy, i aquí a Catalunya el govern Mas, es podrien haver estalviat.

També se sol culpar l’escanyament fiscal que viu Catalunya, com va fer Oriol Junqueras en el monogràfic de Salut. Què els hi respondria?

El famós espoli de Catalunya per part d’Espanya no explica el gran endarreriment social que viu Catalunya. La causa més important d’aquest endarreriment no és l’espoli, sinó el domini de les dretes sobre l’Estat, tant a nivell d’Espanya com a nivell de Catalunya. Durant el 80% del període democràtic, Catalunya ha estat governada per les dretes. Aquest és el problema més gran que els independentistes volen amagar. No hi ha res més semblant a la dreta catalana que la dreta castellana. Totes elles voten igual en temes econòmics i socials.

Una Catalunya independent tindria una millor sanitat?

Depèn de qui controli la transició de la Catalunya actual a la Catalunya independent. A Espanya ja tenim un exemple d’una transició no modèlica, el resultat de la qual, com a conseqüència del control de l’Estat i de la majoria dels mitjans de comunicació per part de la dreta, ha estat una democràcia de molt baixa qualitat, un Estat del Benestar molt poc desenvolupat i un Estat que no ha reconegut mai la plurinacionalitat d’Espanya. De la mateixa manera, una transició controlada per la dreta catalana com ara CDC, que és un partit de la família liberal, ens portaria a una Catalunya en què el Ministre d’Economia seria un ultraliberal que vol privatitzar-ho tot, des de les pensions fins a la sanitat, i que és l’economista més promocionat per TV3 i Catalunya Ràdio.

D’altra banda, Mas recorda que el percentatge que es dedica a Salut en relació al total és molt elevat, del 40%. En això li podem donar raó? És realment molt elevat?

El Sr. Mas té uns assessors molt pobres. Les dades mostren clarament que la despesa pública sanitària per català és de les més baixes d’Europa. En realitat, Catalunya es gasta molt menys en el seu Estat del Benestar del qual s’hauria de gastar pel nivell de riquesa que té.

En diferents ocasions ha comentat que el sistema sanitari públic espanyol i català estan infrafinançats. Podria explicar-se? En relació a què o a qui?

Tant en el discurs polític com en el mediàtic, es diuen coses que són falsedats, i a més, fàcilment contrastables. Mirin les dades i veuran com la despesa pública social per habitant, incloent-hi la sanitària, és de les més baixes de la Unió Europea dels Quinze. El nivell de riquesa de Catalunya és el 110% de la mitjana de riquesa de la Unió Europea dels Quinze. I en canvi la despesa per habitant és només el 72% de la mitjana de la Unió Europea dels Quinze. Ens podríem gastar molt més del que ens gastem.

És cert que Catalunya té un dels millors sistemes sanitaris del món?

No, té un sistema que garanteix els drets, però està molt poc finançat, cosa que explica les seves grans deficiències.

Hi ha qui considera que cal reformular el model de cohabitació públic-privat, com la CUP. Vostè considera que cal replantejar-lo? En quin sentit?

El baix finançament públic del sector sanitari explica l’escassa comoditat del sistema per a l’usuari, cosa que explica que la gent amb diners vagi a la sanitat privada. Aquesta dualitat és negativa, perquè la privada, en general, és millor que la pública quant als serveis orientats cap a l’usuari i el pacient, però, en canvi, és molt pitjor que la pública quant a la qualitat científica de la medicina. D’aquí que aconselli a la gent malalta de veritat que vagi a la pública. El que es necessita és una sanitat multiclassista per a tothom, que tingui les comoditats per a l’usuari, sense llargues llistes d’espera, per un costat, mantenint la qualitat científica de la pública per un altre costat. Però això necessita molts més diners.

Sobre la privatització de la sanitat el conseller Boi Ruiz va insistir en el monogràfic de Salut que a Catalunya no s’havia privatitzat cap entitat pública i va animar a l’oposició a citar algun exemple que ho contradigui. Vostè me’n sabria posar algun?

El Sr. Boi Ruiz no està dient la veritat i ell ho sap. Hi ha exemples gairebé diaris de la privatització de la sanitat pública. L'últim és l’externalització dels serveis d’al·lergologia de l'Hospital Doctor Josep Trueta, un dels vuit grans centres públics de l'Institut Català de la Salut, assignant part d'aquests serveis a una empresa privada (UDAM). Aquest personatge és el que va animar la gent a què anés a la sanitat privada, en una entrevista que va fer gairebé immediatament d’haver estat nomenat conseller. Les polítiques públiques del govern de la Generalitat estan desmantellant el sector públic de la sanitat catalana.

Podem dir que el dret a la salut està amenaçat? De moment el col·lectiu immigrants sí que l’ha vist amenaçat (arran del Reial decret llei 16/2012) o fins i tot amb l’allargament de les llistes d’espera, que també posen en risc la salut del pacient?

No hi ha dubte. És un intent de disminuir la qualitat del sector públic perquè la gent vagi a la privada.

Si ho tinc ben entès, vostè va assessorar Podemos amb el seu programa econòmic. Si guanyés les eleccions, què és el que hauria de fer Podemos en matèria de polítiques sanitàries?

Qualsevol entitat progressista de Catalunya i Espanya hauria de revertir les polítiques clarament regressives que estan fent. Si no fos perquè ara s’amaga darrere la bandera catalana, el govern Mas tindria moltes dificultats a sortir escollit de nou.

Quins són els reptes pendents en matèria de salut -i polítiques- que haurà d’afrontar el nou govern de la pròxima legislatura? I la societat?

La despesa pública sanitària s’ha d’augmentar molt notablement. S’han gastat milions d’euros per rescatar la banca, incloent-hi la catalana, mentre que el temps d’espera ha augmentat i la despesa sanitària s’ha retallat moltíssim. La gent hauria d’estar molt indignada.