Josep Maria Àlvarez serà durant quatre anys més secretari general d'UGT. El congrés del sindicat li ha fet de nou confiança. Amb el vot del 81,94 % dels delegats, el veterà sindicalista ha revalidat un cop més el seu càrrec al capdavant del sindicat de tradició socialista.
Les propostes que UGT ha dut al seu congrés pretenen aturar els efectes més negatius de la reforma laboral, especialment l'intent de les patronals de deixar sense efecte la retroactivitat dels convenis col·lectius, cosa que obligaria a renegociar moltes de les condicions laborals fins ara invariables. Un altre dels punt que plantegen és la reclamació d'una moratòria dels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) i el retorn al control judicial sobre aquestes actuacions.
UGT ha aprovat un protocol d'unitat d'acció amb CCOO que eviti que la divisió en el camp sindical a l'hora de negociar perjudiqui encara més la feble posició obrera. Tot plegat en una clara estrategia defensiva, lògica en un moment difícil per al sindicalisme tradicional, que lluita contra la duresa de les mesures del govern conservador del PP i observa al mateix temps l'eclosió dels moviments socials que veuen críticament el paper fet durant molt temps per les grans organitzacions obreres, a les quals acusen de connivència amb la lògica del capital. Potser per això la UGT de Catalunya exigeix una auditoria del deute públic, que detecti el que és injust i il·legítim, i un canvi radical de polítiques. També defensa obertament la dació en pagament en relació amb la crisi hipotecària i reclama que no es criminalitzi els col·lectius que lluiten per l'habitatge digne.
Campió en permanència
Àlvarez, si acaba el nou mandat, haurà estat al capdavant d'UGT 27 anys, quatre més dels que va complir el com a president de la Generalitat Jordi Pujol, que en el seu moment era considerat el paradigma de la longevitat política.
En aquesta darrera legislatura sindical, Àlvarez es concentrarà en assegurar el relleu. Per això UGT ha nomenat com a secretari general adjunt Matías Carnero, el líder de la organització a Seat. Carnero està bregat en la negociació d'àmbit europeu i té el perfil clàssic del sindicalista industrial. Perquè aquest és avui un dels àmbits on les organitzacions obreres tenen un cert camp de joc; malmès el sector serveis i amb el sector de l'Administració durament colpejat per retallades i acomiadaments.
Pujol, ja sap qui és
Si es llegeix entre línies, a banda del nomenament del seu delfí, Àlvarez ha mantingut alguns trets característics dels seus mandats anteriors. Un nucli dur de dirigents afins, com Diego Martínez, vicesecretari general, i Miquel Àngel Escobar, responsable de la imatge exterior. Al mateix temps Àlvarez manté en la direcció altres sindicalistes que permeten que UGT tingui bona interlocució amb forces polítiques catalanes: Camil Ros, secretari de política sindical, té fil directe amb ERC, mentre que Josep Maria Violant, secretari d'administració, assegura els ponts amb CDC, no en va l'any 2009 era el cap de Gabinet del conseller de Benestar Social, Antoni Comas.
Sigui com sigui a Àlvarez hi ha coses que a hores d'ara ningú li discuteix: haver fet d'UGT un sindicat arrelat a tot Catalunya i no només en el cinturó industrial de Barcelona; haver aconseguit que la central catalana tingui una autonomia real respecte a la confederació estatal -similar a la de Catalunya amb Espanya-, i finalment, haver reduït la influència del PSC sense trencar-hi lligams. A més de, cosa destacable, mantenir una interlocució acceptable amb el govern de CiU.
Quan plegui, Josep Maria Àlvarez haurà fet oblidar l'anècdota viscuda fa 23 anys quan acompanyat de Josep Lluís López Bulla, de CCOO, va anar a visitar al president Pujol, per encetar unes negociacions. Acabava de ser nomenat secretari general d'UGT després d'uns sonats incidents que havien arribat a l'opinió pública. Pujol, murri com sempre, va aprofitar que els periodistes havíem entrat acompanyant els sindicalistes al seu despatx, on es gravava un mut per a les televisions, per saludar els dos dirigents, primer a López Bulla i després a Àlvarez, a qui va preguntar davant de tots, “i vostè qui és?”.