El judici davant l'Audiència Nacional a causa de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de Panrico celebrat a Madrid ha tingut com a punt central l'intent de demostrar, per part dels treballadors, que en el procés de reestructuració l'empresa ha actuat de forma discriminatòria. Amb aquest argument els advocats de CCOO i CGT han justificat la seva demanda de nul·litat i que la regulació hauria estat improcedent.
Els treballadors de la factoria de Panrico a Santa Perpètua de la Mogoda fa gairebé sis mesos que estan en vaga indefinida. Consideren que l'ERO aplicat per l'empresa ha volgut castigar-los per la seva oposició radical als plans de reestructuració. Els empleats catalans han mantingut la seva postura sense acceptar mecanismes de mediació propiciats per la Generalitat d'acord amb la direcció catalana de CCOO.
Un element clau de l'argumentació esgrimida pels advocats de CCOO i CGT es basa en el qüestionament de la legitimitat de la comissió negociadora per acceptar o no l'acomiadament col·lectiu que, en principi, afecta 745 treballadors del grup alimentari i que té com a factoria més perjudicada la planta del Vallès. L'esmentada comissió negociadora va arribar a un acord amb l'empresa que va ser acceptat per 8 dels 13 components d'aquest organisme. Tres dels membres de CCOO de la comissió negociadora van firmar el pacte. En aquest sentit, els sindicats manifesten que aquests delegats eren representatius de les factories menys afectades per la regulació de plantilla.
L'advocat de CCOO, Enrique Lillo, ho ha dit en el judici: “la majoria no és representativa i hi ha frau de llei”, ha afirmat en una sala plena de treballadors de Panrico de la planta de Santa Perpètua desplaçats des de Barcelona. Al carrer n'hi havia més de treballadors als qui acompanyaven els afectats per l'ERO de Cocacola, que també porten gairebé sis mesos en vaga contra la intenció de la multinacional de tancar diverses factories.
Com era d'esperar Panrico ha defensat la legalitat de la comissió negociadora. Ho ha fet a partir d'un document de la Inspecció de treball que afirma que la comissió es va constituir d'acord amb la llei.
30 milions sense justificar
Un altre aspecte plantejat pels advocats dels treballadors ha estat que l'empresa no hauria aportat al procés tota la informació necessària per a la negociació. En concret han retret que Panrico no va facilitar als representants dels treballadors l'estat del flux de liquiditat ni el patrimoni net. Un economista de CCOO ha manifestat que l'empresa no havia justificat el pagament de 30 milions a un dels seus accionistes, el fons d'inversió Oaktree. Tanmateix ha admès que Panrico havia experimentat un descens significatiu dels seus ingressos.
Els advocats de l'empresa han contestat de nou amb el document de la Inspecció de Treball, que afirma que la societat ha aportat més documentació de la que demana la llei.
Els treballadors de Panrico de Santa Perpètua mantenen des de fa sis mesos la vaga indefinida, i, tot i ser majoritàriament afiliats a CCOO, han rebutjat diversos intents de la direcció del sindicat d'arribar a acords de mediació. El motiu ha estat l'oposició a acceptar acomiadaments. L'ERO firmat per la majoria de la comissió negociadora tenia en la planta catalana el centre més afectat pels acomiadaments en total 157.
Mentrestant, la vaga ha tingut altres moments conflictius com la denúncia dels treballadors contra l'empresa, per vulnerar el dret de vaga, tal com va constatar la Inspecció de Treball, cosa que ha suposat una sanció de 6.100 euros. La multa ha estat qualificada “de riure” per part dels treballadors.
Mentre tot això passa els treballadors de Panrico mantenen aturada la fàbrica del Vallès, davant la qual estan acampats. La solidaritat de diversos col·lectius i molts ciutadans fan que els empleats puguin mantenir la seva protesta, tot i dur sis mesos sense ingressos. La venda d'artesania i d'altres productes i la celebració de festivals solidaris alimenten la caixa de resistència que permet la supervivència de la vaga més llarga de la democràcia.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
