A finals de novembre Catalunyaplural.cat publicava una informació amb el títol: “Una empresa de Barcelona organitza una rifa on el premi gros és un lloc de treball”. Uns mesos més tard i després de vendre's alguns milers de butlletes, aquesta redacció ha sabut que la Generalitat no va autoritzar cap rifa on s'inclogués com a premi un lloc de treball i per aquest motiu, s'ha obert contra els organitzadors un procediment sancionador i ha passat al departament d'Empresa i Ocupació el tema per veure si en el procediment s'haguessin conculcat algunes normes legals.
Per tant, encara no se sap si el que es va publicitar a través dels mitjans majoritaris com una iniciativa fins i tot digna d'elogi ha estat o no un fiasco o alguna cosa pitjor.
A primera vista podria semblar que la Generalitat ha fet simplement la seva feina i en constatar que hi havia, si més no, coses poc clares, ha intervingut. No ha estat exactament així. Hi va haver persones que van veure moralment inacceptable la rifa i en van fer el seguiment fins que les seves accions han possibilitat que finalment l'autoritat obri una investigació i aclareixi si s'ha produït fets legalment reprovables.
El protagonista d'aquesta història no vol treure'n rèdit personal, però aquest redactor hi ha pogut parlar i ha vist proves documentals del que explica. N'hi direm Òscar M. “D'entrada quan vaig veure la informació que sortia a la pàgina web de l'empresa que organitzava el sorteig, KitKat Krisis, em va semblar moralment reprovable, però en repassar les bases del concurs hi vaig veure altres coses que no estaven clares”, diu l'Òscar. “Entre aquestes, que se sortejava un Iphone i el valoraven en 5.000 euros”. I amb els dubtes aquest ciutadà va començar a fer preguntes a través de Twitter al compte de l'empresa organitzadora de l'esdeveniment. “Al principi no responien o m'indicaven que em posés en contacte amb un telèfon que fins i tot era un 902, de pagament”, explica. “Jo sempre he volgut que les explicacions les donessin en obert”.
Davant la sensació que el sorteig podia amagar alguna cosa l'Òscar va usar Twitter i va fer arribar el cas a alguns dels usuaris amb més seguidors, per exemple Pepo Giménez i a altres com Albano Dante i Esther Vivas, que se'n va fer ressò.
Paral·lelament, l'Òscar va descobrir la pàgina de Facebook dels organitzadors del sorteig i va tornar a fer-hi públics els seus dubtes, entre altres, preguntant què passaria fiscalment si tocava el premi, perquè la panera amb el lloc de treball i tot un seguit de serveis i objectes havia estat valorada per l'empresa en 110.000 euros, cosa que suposava que els guanyadors haurien de pagar 23.000 euros a hisenda. Una segona qüestió era saber què passava si la butlleta premiada no havia estat venuda. Un tercer punt era aclarir si el premi era un lloc de treball com s'anunciava només, donava dret a una entrevista de treball amb un salari a fixar i amb dos mesos de prova. Les preguntes insistents van suposar que l'Òscar fos bloquejat al Facebook i s'hagués d'inventar identitats falses per seguir qüestionant les irregularitats que hi veia. Finalment, alguna d'aquestes identitats va ser tolerada gràcies a les queixes d'altres internautes.
Una altra acció feta a partir de la insistència d'aquest internauta va ser iniciar una recollida de firmes a través de la plataforma virtual www.change.org que va suposar que uns centenars de persones s'afegissin a aquest moviment que demanava claredat a l'assumpte. Amb tot aquest material, l'Òscar M va fer una denúncia formal a l'Agència Catalana de Consum. La primera resposta va ser que es passava el tema a la direcció general de Tributs i joc.
Mentre tot això passava s'acostava el 6 de gener, dia del sorteig del Nen. La butlleta que coincidís amb el premi de la loteria nacional s'enduria tots els obsequis. Però mentrestant, Òscar M. rebia noticies directament d'un conseller del Govern de la Generalitat indicant que s'estava alerta del cas i que s'hi estava investigant.
Però, vet aquí que KitKatKrisis havia dit en diverses entrevistes que havien posat a la venda 100.000 números de la rifa en 50.000 paperetes. I un comprador d'una d'aquestes participacions va fer públic al fòrum de Facebook que ell tenia una butlleta però només amb un número. Allò va posar de nou sobre-avís l'Òscar i a la gent que seguien el cas. La resposta de l'empresa va ser reconèixer que hi podrien haver errors d'impressió.
Per acabar-ho d'adobar, després de fer-se el sorteig KitkatKrisis comunicava que no havia trobat la persona beneficiària, la que tenia el número coincident amb el premi del nen.
Tot el patracol de proves, consistent en captures de pantalla, més les firmes recollides va ser la documentació que es va fer servir per demanar una reunió amb la directora general de Tributs i joc en què se li va demanar que no s'autoritzés la rifa. Després de totes aquestes gestions l'Òscar M. rebia una comunicació de la Generalitat en què s'afirmava que mai s'havia autoritzat el sorteig i que posava l'expedient en mans del Departament d'Empresa i Ocupació que estudiaria si es donaven irregularitats en aquest àmbit.
A la fi de la informació hi ha preguntes que el lector es pot fer. La primera és qüestionar si existeix en la ciutadania consciència del poder que té si vol actuar contra el que considera injustícies. La segona: cal veure quines conseqüències té haver organitzat una rifa “no autoritzada on s'inclogués un lloc de treball” i quina repercussió té en les persones que van comprar un número. Com a conclusió, la gent pot aturar jugades poc clares si actua unida.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
