Els favors de la Generalitat a les multinacionals, al descobert

ICV acusa el Govern de seguir amb el "capitalisme dels amiguets" dels temps de Pujol

Llums i taquígrafs sobre les peticions de la Generalitat al Pla Juncker. I és que, fins ara, poc o res se sabia sobre les prioritats catalanes en relació a aquest programa que la Comissió Europea i el Banc Europeu d'Inversions han dissenyat conjuntament per nodrir a Europa de 315.000 MEUR per a projectes i inversions en els pròxims tres anys. Ara, i arran d'un document fet públic ahir a la tarda pel grup parlamentari d'ICV-EUiA, s’han conegut quins són els projectes i els seus principals beneficiaris que des de la conselleria d'Economia es consideren més urgents per a Catalunya.

El text —una taula en què es detallen quantitats i empreses i que es pot llegir al peu d'aquest article— deixa en un pla secundari les inversions en matèria de benestar social —salut, educació, medi ambient i recursos naturals no arriben a representar el 16% de les inversions—; mentre que projectes relacionats amb transports, infraestructures tecnològiques i connexions energètiques –la majoria relacionats amb grans multinacionals espanyoles i catalanes, com ara Telefònica, Endesa, Vodafone, HP-Ricoh, Indra, Fujitsu o IBM— suposarien més del 80% de les inversions.

Aquestes dades han servit per cristal·litzar en xifres les prioritats de l’Executiu de Mas, que segons ICV-EUiA, la formació que va obtenir de mans de Mas-Colell el document, donen continuïtat al “capitalisme dels amiguets” dels temps de Jordi Pujol. "Com pot ser que Endesa, que està tallant el subministrament a persones en situació de vulnerabilitat, el Govern li doni un premi de 764 MEUR en lloc de plantar-li cara?", ha preguntat Herrera en una roda de premsa aquest matí a la seu ecosocialista.

Corredor ferroviari, les TIC i l’L9, les tres operacions més quantioses

Corredor ferroviari, les TIC i l’L9, les tres operacions més quantiosesEn concret, el departament d'Andreu Mas-Colell ha fet arribar al Ministeri d'Economia una relació de 185 projectes a Catalunya que requeririen inversions de 6.809 MEUR en el període 2015-2017. La principal partida és una inversió de 1.585 MEUR —al llarg de tres anys— per fer les obres del corredor ferroviari mediterrani. La segona es tractaria del desplegament de serveis tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la Generalitat, amb una inversió de 344,7 MEUR, també en els tres propers anys. El bronze seria per la construcció del tram central de les línies L-9 i L-10, que compta amb 12 estacions, moltes d’elles amb les obres aturades des de fa anys i amb milions d’euros de sobrecost.

Infraestructures públiques a banda, el Govern executaria una empresa privada la quarta inversió més quantiosa. En concret, el desplegament de la xarxa mòbil de Vodafone amb 300 MEUR. Segueixen la llista actuacions privades i publicoprivades d'Endesa, Accenture-Indra, Fujitsu, HP-Ricoh, IBM, Vodafone, Unitecnic-Nexica, Telefónica, T-Systems i HP-Vass.

Manca de debat democràtic

Manca de debat democràticMés enllà del criteri seguit per la Generalitat, una de les crítiques apunta a la manca de transparència, ja que el govern ha elaborat el llistat amb propostes d’agents privats i públics del país, però sense un debat obert sobre quins sectors calia reforçar. Segons els ecosocialistes es tracta d’un llistat de beneficiaris que titllen "d'opac i arbitrari", ja que només afavoreix empreses "amigues" com Telefónica, Vodafone, Indra o Endesa i lamenten que s'hagi fet sense cap procés participatiu i "fent cas" del que manava el govern espanyol.

En paraules d'Herrera: "Quan el 4N el govern espanyol li diu al govern català que ha de presentar una llista, ni el Parlament ni el teixit social i empresarial del país se n'assabenta i elaboren una llista en funció de les empreses amigues no en funció d'un debat ni d'una interlocució amb els actors econòmics i socials", ha lamentat.

Aquest dimecres en sessió parlamentària el conseller d'Economia i Coneixement va explicar que el Govern havia demanat per a Catalunya 16.167 MEUR del Pla Juncker tenint en compte el govern espanyol havia sol·licitat 52.972 MEUR a Europa. En el marc d'una interpel·lació d'ICV-EUiA, Mas-Colell va concretar que aquesta xifra suposava el doble del pes del PIB de Catalunya en relació a l'Estat. Va ser aleshores quan el diputat d'ICV-EUiA, Salvador Milà, va reclamar un "debat democràtic" per decidir en què s'han d'invertir aquests recursos i, sobretot, que el document enviat a l’Estat fos públic.

Mas-Colell va accedir a donar el document al grup parlamentari que, ahir a la tarda, el va posar a disposició de tothom a través d’una piulada. El departament d’Economia va reaccionar dient el que ja havia dit en cambra parlamentària: el llistat d’inversions és “provisional”. Milà, present a la roda de premsa d’avui, ha dit que demanarà al Parlament un debat en el ple d'aquí quinze dies per reformular el llistat d'inversions i donar la veu als sectors econòmics i socials, als sindicats i als representants de l'economia social i l'economia verda.

Etiquetas
Publicado el
20 de febrero de 2015 - 15:25 h

Descubre nuestras apps

stats