3.000 entitats socials, a l’abast: mapa d’associacions que agraeixen un cop de mà voluntari
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha posat en marxa un mapa que permet localitzar, a través d’internet, les referències i necessitats de prop de 3.000 associacions i serveis que treballen en aquest àmbit. Aquest mapa permet que l’usuari faci cerques per trobar les entitats segons el municipi, la comarca, el col·lectiu atès o l’àmbit d’intervenció. Aquestes entitats ajuden gent gran, infants o persones amb discapacitat i faciliten la recerca de feina, habitatge o ajuda alimentària, entre d’altres serveis.
La posada en marxa d’aquest portal s’ha fet en el marc de la campanya “Tu formes part de la solució”, que pretén atreure al camp del voluntariat social al màxim possible de ciutadans. La voluntat és ampliar fins a les 6.800 entitats del tercer sector l’oferta d’aquest mapa. La Taula està formada per 32 federacions i organitzacions que agrupen unes 4.000 ONG socials.
Contràriament a la imatge que se sol tenir, Catalunya no és capdavantera en el voluntariat social. Si més no, a nivell de la Unió Europea. Només un 17% dels catalans s’impliquen en activitats solidàries de forma altruista, mentre que a Dinamarca ho fan quasi una de cada dues persones. Als Països Baixos, aquest percentatge és del 42%, mentre que a Bèlgica és del 32% i a Itàlia, del 24%. Amb tot, hi ha uns 300.000 catalans i catalanes que treballen desinteressadament en activitats socials.
Àngels Guiteras, presidenta de la Taula, assegura que “els catalans som molt solidaris però encara tenim molt camí per recórrer per assolir els nivells de voluntariat dels països que ens avancen”. Guiteras destaca que aquest Mapa pot facilitar que moltes persones que vulguin fer tasques voluntàries descobreixin que tenen entitats properes on poden desenvolupar-les.
La presidenta de la Taula considera que la crisi fa “més necessària que mai” la tasca dels voluntaris i no considera que les entitats assumeixin tasques que pertocarien a les administracions públiques: “Una cosa no treu l’altra. Les administracions no poden defugir el seu paper però no poden fer-ho tot soles. Hem d’empentar tots en la mateixa direcció”.
El ventall de persones ateses per les entitats que accepten voluntaris és força ampli: aturats, dones, LGTBI, drogodependents, gent gran, infants, joves, malalts físics i psíquics, nouvinguts, persones amb discapacitat, pobres i exclosos socials o reclusos. I els àmbits d’intervenció també són nombrosos: ajuts econòmics, alimentació, ambiental, assessorament legal, atenció en centres de dia, domiciliària, psicosocial, residencial, cooperació internacional, cultural, dret a l’habitatge, drets humans, educació en el lleure i l’esport, formació i educació formal, inserció laboral i treball veïnal i comunitari.
El Mapa també acull les propostes de Servei Comunitari per alumnes de tercer o quart curs d’ESO i d’Aprenentatge i treballs de Fi de Grau o Màster per universitaris.
La varietat de treballs voluntaris que es poden realitzar és enorme. Hi poden participar des d’informàtics a periodistes o tècnics de so, de professors d’idiomes a creatius, d’orientadors laborals a acompanyants d’infants o persones cegues, de famílies acollidores a mestres de reforç escolar, de sanitaris a monitors de colònies, de terapeutes a tutors de discapacitats...
Àngels Guiteras percep que abans el perfil del voluntariat era més femení però que cada cop hi ha més homes que s’hi incorporen. I, tot i que detecta que molts aturats fan tasques de voluntariat per sentir-se útils, cal promoure una “cultura de la solidaritat compatible amb l’activitat laboral”.
A les persones que vulguin fer aportacions a les entitats socials que ho demanen no els faltaran opcions. El debat que sempre obre aquesta qüestió és perquè queden tantes feines per cobrir en una societat amb unes taxes d’atur tant elevades i tants llocs de treball precaris. “Les necessitats socials creixen i el voluntariat també”, conclou Guiteras.
