Fiscalia, Generalitat i Parlament recorreran l'absolució dels manifestants d'Aturem el Parlament
- INFOGRAFIA: Tres anys d'Aturem el Parlament: de la criminalització a l'absolucióTres anys d'Aturem el Parlament: de la criminalització a l'absolució
La Fiscalia, la Generalitat i el Parlament de Catalunya recorreran la sentència de l'Audiència Nacional que absol els 19 manifestants acusats d'atemptar contra les altes institucions de l'Estat tres anys després de la convocatòria d'Aturem el Parlament. L'alt tribunal considera que els acusats “van exercir el dret fonamental de manifestació, sense que pugui imputar cap acte que pogués significar un excés o abús”, però les institucions públiques no comparteixen el veredicte.
Tot i que ahir en conèixer la sentència els advocats de les instititucions catalanes asseguraven que no tenien intenció de recórrer la sentència, Núria de Gispert ha declarat avui que considera que la sentència “menysté” el Parlament, i des del Govern s'han mostrat especialment molestos per les crítiques de l'Audiència a l'actuació policial. “Si resulta que, després de tot, la culpa és dels Mossos, ja podem acabar”, ha assegurat el portaveu del Govern Francesc Homs.
El canvi de plans ha agafat per sorpresa els advocats de la defensa, que asseguren que el canvi sobtat de parer mostra que la motivació del recurs és purament política. Per això mateix, tampoc hi ha consens al Parlament. A la Mesa, ICV-EUiA ha reclamat que la decisió es prengués a la junta de portaveus, on estan representats tots els partits, i tant els ecosocialistes com la CUP ja han manifestat el seu desacord amb el recurs.
Responsabilitats polítiques
“La sentència està molt blindada i no crec que el recurs pugui prosperar, però serveix per manifestar el seu desacord”, explica Jaume Asens, un dels advocats dels manifestants. “Es tracta d'un recurs de cara a la galeria per no assumir les responsabilitats polítiques i dels comandaments policials que haurien d'assumir per aquesta sentència”, afegeix.
L'advocat anuncia, a més, que demanaran reobrir la causa contra els Mossos d'Esquadra per entrar a la Ciutat de la Justícia el 6 d'octubre de 2011 per detenir alguns dels imputats que havien anat precisament a presentar-se davant el jutge. Asens remarca a més que el recurs, com la resta del procés, representa uns costos per a la ciutadania, ja que el Parlament va externalitzar els serveis jurídics que han portat l'acusació.
La sentència defensa el dret de manifestació
La resolució de l'Audiència indica que no hi ha proves que apuntin a la comissió dels delictes imputats i afegeixen que les conductes que s'atribueixen a la majoria d'ells van consistir a participar en la manifestació convocada en protesta per les retallades, romanent en el lloc que les forces de seguretat havien clausurat mitjançant el tancament de les portes d'accés al parc que envolta la seu del Parlament i trobant-se per això amb algun dels parlamentaris.
La sentència especifica que la llibertat d'expressió i el dret de manifestació i de reunió “gaudeixen d'una posició preferent en l'ordre constitucional” i per això, ha de ser “objecte d'una especial protecció”. El tribunal considera que hi ha poques vies d'expressió d'accés a l'espai públic i que per això amplis sectors de la societat tenen “una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social”.
“Resulta obligat admetre cert excés en l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia a la protesta ia la crítica, com a mecanismes d'imprescindible contrapès en una democràcia que se sustenta sobre el pluralisme”, diu la sentència.
