La Generalitat vol regular els clubs de cannabis

La Generalitat de Catalunya vol regular els clubs de cànnabis. El conseller de Salut, Boi Ruiz té previst convocar properament els representants dels grups polítics amb l’objectiu de consensuar una proposta que ha de servir per posar ordre i regularitzar un sector que, en els darrers anys, ha crescut amb molta força. Segons el Govern i les mateixes associacions, a Catalunya hi pot haver uns 300 clubs de cànnabis. Hi ha milers de consumidors.

Salut té previst presentar una proposta basada en una regulació de bones pràctiques que possibilitaria “un model restrictiu de club” amb l’objectiu de limitar el nombre de socis, fixar les quantitats màximes de cultiu i de consum i l’edat per associar-se, evitar les activitats promocionals, definir els horaris i les condicions de salubritat dels locals i posar èmfasi en pràctiques preventives de reducció de riscos i danys. La regulació també persegueix evitar el contacte del consumidor amb el mercat negre, conèixer més a fons la realitat del fenomen, accedir a la població consumidora, conèixer la composició de les plantes i involucrar als usuaris en l’elaboració de propostes factibles de reducció de riscos i de danys.

D’ençà fa uns anys, el nombre de clubs de cànnabis s’ha disparat a Catalunya, principalment a Barcelona. “Pensem que a Catalunya hi poden haver unes 300 associacions, i més de 200 estan a Barcelona, sobretot a Ciutat Vella”, diu Jaume Xaus, portaveu de la CATFAC, la Federació d’Associacions d’Usuaris de Cànnabis de Catalunya, una de les dues federacions existents.

Permès l’autoconsum

La situació a Catalunya i a Espanya és de buit legal. El tràfic de cànnabis està prohibit, però està permès l’autoconsum. Els clubs es troben en la mateixa situació i, des de fa temps, que reclamen una regulació del Parlament per a funcionar amb normalitat. A banda de Catalunya, les associacions cannàbiques estan molt arrelades al País Basc i ara el moviment comença amb força a Galícia i a Andalusia.

Al Parlament Basc ja s’ha fet una comissió per regular els clubs de cànnabis. Després d’estar aturada un temps per les eleccions de 2012, la comissió reprendrà a l’octubre l’activitat amb la compareixença d’una seixantena d’experts perquè ofereixin una mica més de llum sobre el tema des de diferents àmbits amb l’objectiu de buscar i aprovar un marc jurídic que permeti a les associacions de cànnabis funcionar amb normalitat.

A Catalunya, segons el Departament de Salut, el maig de 2012 es va iniciar el camí per treballar en una proposta de regulació de bones pràctiques i es va crear una comissió liderada per la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i integrada per la Direcció General de la Policia, la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, la Direcció General d’Administració Local i la Fiscalia Superior de Catalunya. Salut assegura que també va obrir un diàleg amb el sector. Amb tot, hi haurà aspectes que la Generalitat no podrà regular i que requeriran canvis en la legislació espanyola, per exemple tot allò que fa referència al Codi Penal.

Ahir, Jaume Xaus, de la CATFAC, valorava molt positivament el pas donat pel Departament de Salut. “Aquesta regulació és una necessitat. Ara funcionem amb molta inseguretat jurídica”.

La nota feta pública pel Departament de Salut arriba després que el 19 de setembre, ICV-EUiA presentés una proposta de resolució al Parlament per constituir una comissió d’experts, persones i entitats per estudiar el fenomen i iniciar els treballs tècnics i jurídics “per a establir una regulació específica de les associacions de persones consumidores i dels anomenats clubs socials de cànnabis”. Per a ICV-EUiA, prossegueix la proposició, “el consum de cànnabis és una realitat a Catalunya”, i fins ara les polítiques en matèria de cànnabis han estat principalment enfocades a la criminalització i persecució judicial i policial dels usuaris. En opinió dels ecosocialistes, aquestes polítiques han estat un fracàs rotund a tot el món i requereixen un enfocament nou encaminat a la reducció de riscos i reducció dels danys associats al seu ús.

ICV-EUiA també proposa iniciar els treballs per l’elaboració d’una Llei catalana d’accés al cànnabis en el marc de la Llei de Salut Pública i de les competències establertes en l’Estatut, i reforçar i col·laborar amb les diferents entitats per millorar els programes d’informació, prevenció i promoció de la salut en drogodependències espacialment per a la població menor.

Normativa plena de contradiccions

Segons el diputat d’ICV-EUiA, Josep Vendrell, el problema dels clubs de cànnabis es va fent gros, cada cop la pressió policial i judicial és major i el que és pitjor la normativa és plena de contradiccions: “El consum no és il·legal, el tràfic està prohibit, portar cànnabis a sobre no està permès, als clubs es pot consumir, la fiscalia ha dictat instruccions perquè es comprovi que les plantacions disposin d’un permís de l’agència del medicament...”, diu Vendrell.

“No hi ha cap regulació, les línies són molt ambigües. Això provoca molts mal entesos amb la policia i la fiscalia. Es produeixen talls de plantes, inspeccions a clubs. Actualment a Catalunya hi pot haver un centenar d’imputats de clubs de cànnabis”, explica el portaveu de la CATFAC, Jaume Xaus.

Les darreres setmanes, catalunyaplural.cat ha visitat un d’aquests clubs, situat a Barcelona. A l’exterior, cap cartell l’anuncia i res fa pensar que darrera de la porta hi ha un club de cànnabis. De fet, per entrar-hi cal tocar un timbre, fer-se soci (amb l’aval d’una persona que ja ho sigui), ser major de 21 anys (en alguns clubs es permet als 18 anys), no consumir a l’interior de les instal·lacions més d’una determinada quantitat al mes (varia en funció dels clubs) i ser consumidor de cànnabis (per evitar que es digui que s’ha incitat a algú a consumir per primer cop). Es tracta d’un club privat i no d’un local de pública concurrència.

Una de les persones responsables del club explica que l’aparició dels clubs “ha fet emergir un consum que abans es feia de manera oculta. L’auge d’aquests tipus de clubs demostra que hi ha un consum. La gent fuma igual un canut que un cigarro”. I afegeix que les associacions funcionen com un club de fumadors. “La llicència la sol·licita una associació cannàbica. A Barcelona, no hi ha cap normativa que prohibeixi que en un local privat no es pot consumir cànnabis. No són locals de pública concurrència. Són clubs privats de fumadors”.

El procés per constituir una associació es fa, actualment, a través del registre del Departament de Justícia. El club el que fa és presentar uns estatuts i un codi de bones pràctiques. Justícia analitza els estatus, comprova que no hi hagi res il·legal i els dona d’alta. Però el buit legal existent i l’ambigüitat es tan enorme que, en ocasions, acaben igualment tenint problemes amb la policia i la fiscalia, i s’inicia un procés judicial.

Els clubs legalment constituïts ofereixen xerrades amb metges i advocats per donar els consumidors assessorament jurídic i mèdic. Alguns dels clients fan un ús terapèutic del cànnabis –serveix per l’artrosis, l’artritis, l’esclerosi múltiple, per a teràpies per a combatre els efectes de la quimioteràpia i com a regulador natural de la insulina--, però de moment els consumidors terapèutics encara són una minoria. Als clubs de la CATFAC, Xaus calcula que són entre un 15 i 20% dels usuaris.

Pel que fa als cultius, algunes associacions el que fan es contractar un jardiner que es dona d’alta com autònom i fa la producció per l’autoconsum d’un club. Però les línies sobre el que es pot fer o no són molt fines i cada cert temps els Mossos intervenen plantacions de cànnabis. Així ha passat, per exemple, aquesta mateixa setmana en quatre domicilis del Vallès Oriental i el Maresme. La policia autonòmica ha intervingut 700 plantes de marihuana, ha detingut una persona i ha imputat a altres tres un delicte contra la salut pública.

La regulació de Salut persegueix evitar un creixement desproporcionat dels clubs i del nombre de socis. Això es fa perquè s’ha detectat que hi ha una sèrie d’associacions que funcionen amb una visió més comercial i mercantilista que altres i no limiten el nombre de socis -es creu que a Catalunya hi ha clubs que funcionen amb milers d’usuaris-, i la Generalitat opina que de no fer la regulació és corre el risc que s’implantin pràctiques de risc per als consumidors.

Mentre que a Espanya i a Catalunya, la regulació dels clubs de cànnabis encara tardarà un temps a arribar, en altres països o demarcacions el procés ja està força més avançat. Per exemple, a Estats Units, el Departament de Justícia nord-americà ha anunciat que no interferirà en les mesures adoptades pels estats de Colorado i Washington per despenalitzar el cànnabis: ús, producció, distribució i venda per a un ús lúdic. Aquesta decisió, probablement, significarà que altres estats nord-americans iniciaran el mateix camí. A Alaska, el proper any, està previst celebrar un referèndum sobre la qüestió.