El TC i la inacció del Govern aparquen el projecte de Seguretat Social catalana per després del 27-S
La Seguretat Social catalana és una de les estructures d'estat més importants perquè és l'ens que ha de garantir les pensions i les prestacions socials en una hipotètica Catalunya independent. Junts pel Sí ho sap, i per això un dels primers punts del seu programa electoral és la creació de l'Agència Catalana de Protecció Social. Però aquest punt del programa no és una novetat. L'acord d'estabilitat entre CiU i ERC del 2012 incloïa el disseny de l'Administració i la Tresoreria de la Seguretat Social catalana “per garantir la percepció futura en qualsevol cas, de les pensions i prestacions d'atur als catalans”. La llei d'acompanyament de pressupostos pel 2015 obligava el govern a elaborar abans de l'agost un avantprojecte de llei de creació de l'Agència Catalana de la Protecció Social, que no s'ha arribat a presentar. A més, el Govern ha incomplert dues mocions parlamentàries que l'urgien a fer avenços en el projecte. La Seguretat Social catalana, a dia d'avui, està encara a les beceroles.
Tant la llei d'acompanyament de pressupostos com una moció parlamentària del maig aprovada amb els vots de CiU, ERC i CUP urgien al Govern a dissenyar abans del 15 de juliol un pla director de la protecció social. El pla havia de constituir “l'instrument de planificació estratègica del model futur de gestió de les prestacions de la seguretat social”. Aquest pla no s'ha arribat a presentar.
A preguntes de Catalunya Plural sobre l'incompliment d'aquesta moció, una portaveu del departament d'Economia de la Generalitat ha assenyalat dos motius. El primer, que la moció “ha decaigut” arran de l'avançament electoral. L'altre, la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la disposició addicional 25 de la llei d'acompanyament de pressupostos que facultava el Govern per aprovar en cinc mesos del pla director de protecció social.
L'òrgan únic per les prestacions, pendent
D'altra banda, des del juny de l'any passat, el Govern té el mandat parlamentari de crear un òrgan únic gestor de totes les prestacions socials i laborals que depenen de la Generalitat, però que també pugui gestionar les prestacions d'altres administracions. És l'organisme que hauria de servir de base per la futura Tresoreria General de la Seguretat Social de Catalunya. Aquest òrgan, a dia d'avui, no existeix. Només existeix és el 'Mapa de les prestacions socials a Catalunya', que, segons la resposta parlamentària del departament d'Empresa i Ocupació, és “l'actuació prèvia i necessària per l'estudi de la viabilitat de disposar d'un nou sistema de gestió de les prestacions orientades a la integració social i laboral”.
No obstant, el mateix mapa reconeix que li manca “abordar amb més profunditat l’aportació de l’Estat a la protecció social dels ciutadans de Catalunya així com la tasca duta a terme per les administracions locals, les entitats del tercer sector social i altres empreses i institucions”. El document no inclou la totalitat del finançament, en forma de subvencions, de la Generalitat a les entitats del tercer sector social que treballen envers la protecció social ni la totalitat de les intervencions que puguin estar realitzant organismes privats com les caixes d’estalvis o altres institucions. De fet, el mapa s'autodefineix com “una aproximació a l’abast de la protecció social a Catalunya” i com un “recull ampli però no exhaustiu” de les prestacions.
El Govern ja havia rebut recomanacions sobre com havia de desplegar la Seguretat Social. El Consell Assessor per a la Transició Nacional va exposar en el seu informe sobre la Seguretat Social catalana presentat al juliol de l'any passat que l'Agència Catalana de la Seguretat Social hauria de tenir una plantilla d'unes 4.000 persones i una despesa en personal de prop de 130 milions d'euros.
La Seguretat Social ocupa una línia en el balanç de l'obra de Govern que va realitzar l'executiu. Diu que “s’han elaborat els treballs preparatoris del nou model de seguretat social catalana”. Aquests treballs, però, han tingut menys projecció pública per part del Govern, a diferència, per exemple, del model tributari que ha de guiar la futura hisenda catalana.
Pensions garantides en cas d'independència
L'executiu tenia un incentiu per tenir enllestida la Seguretat Social catalana abans de les eleccions: la important bossa de vots que suposen els jubilats i del treballadors que creuen que les seves pensions perillen en cas d'independència. En el referèndum escocès del setembre de l'any passat, per exemple, els partidaris del 'no' van insistir en els problemes que tindria una Escòcia independent per abonar les pensions. El seu missatge va calar en l'electorat escocès de més edat, que va fer tombar la balança en la majoria final en contra de la independència.
Per CDC i la candidatura on va integrada, Junts Pel Sí, presentar-se amb una Seguretat Social pròpia enllestida, o almenys amb un projecte avançat, hagués ajudat a superar els arguments pessimistes sobre les pensions. El missatge dels membres del Govern i de Junts pel Sí s'ha centrat, però, en que Catalunya té prou treballadors i cotitzants per garantir les pensions. Artur Mas, número quatre de la llista i candidat a president de la Generalitat, ha assegurat en diverses ocasions les pensions “no han de preocupar gens”.
Els números en els que es basa la candidatura per defensar la viabilitat de les pensions en una Catalunya independent surten de comparar les dades de la Seguretat Social de l’Estat espanyol i de Catalunya els darrers anys. Així, entre els anys 1995 i 2011 el saldo acumulat (la diferència entre les aportacions i les prestacions) de la Seguretat Social per a Catalunya és positiu, amb 24.126 milions d'euros, en euros constants. Per contra, el conjunt de l’Estat espanyol ha assolit un saldo negatiu de 82.704 milions.
Com s'aconseguiran les dades que haurien de nodrir l'Agència Catalana de Protecció Social d'una Catalunya independent i que estan en mans de l'Estat espanyol? El diputat d'ERC i número 18 de la llista de Junts pel Sí, Oriol Amorós, explica que aquest serà un dels aspectes que configuraran la negociació amb l'Estat si les forces favorables a la independència aconsegueixen la majoria en les properes eleccions. No descarta, però, l'aportació de les dades per part dels ciutadans si l'Estat es nega a cedir-les.
