“La lògica de la violència sexual s'aplica a Internet dient a les dones que ens hem de moderar”

Laurie Penny (1986) sap molt bé què és que vulguin evitar que s'escolti la teva veu. És una periodista i activista feminista anglesa, autora de llibres sobre feminisme, política i ciberassetjament. També és tuitera i pateix l'assetjament digital que denuncien molts activistes, amb un troleig organitzat i sistemàtic.

La periodista considera que és una situació que pateixen tot tipus de persones –no només dones– que aixequen la veu contra el discurs dominant i que tenen per objectiu fer fora aquestes persones del debat públic. Penny va participar la setmana passada a les jornades internacionals Barcelona contra el discurs d'odi per parlar sobre assetjament, misogínia i llibertat d'expressió.

Podem dir que les dones tenen llibertat d'expressió a Internet?

L'opinió d'una dona és la minifaldilla d'Internet, si en tens una és com si et mereixessis qualsevol cosa que et passés. Jo defenso que totes les persones, independentment de qui siguin, tenen el mateix dret a la llibertat d'expressió a la xarxa, però és difícil, perquè no és una qüestió legal, és una qüestió de què passa a la pràctica.

I què passa a la pràctica?

El que passa a la pràctica és que les dones que opinen, per exemple, sobre política, o feminisme, o en realitat sobre qualsevol cosa, pateixen un gran nivell d'assetjament i troleig amb l'objectiu d'expulsar-les d'aquests espais públics i fer-les sentir menys segures i menys benvingudes; de la mateixa manera que la por a la violència física i sexual es fa servir per controlar el comportament de les dones en l'espai públic del món real. Però també hi ha una qüestió més àmplia…

Quina?

Cal pensar en quanta llibertat d'expressió té qualsevol ciutadà a la xarxa. Quan pensem en qüestions de vigilància empresarial o governamental o censura en el món tecnològic, normalment pensem que s'apliquen a homes blancs heterosexuals, considerats el model estàndard de ciutadà, però de fet afecten a tothom. Les dones afronten la mateixa censura estatal o empresarial que les persones arreu del món, però alhora també afronten amenaces de violència, assetjament dirigit de gent que no vol que les dones tinguin una veu a la xarxa.

En el marc d'aquestes jornades la periodista de Pikara, Andrea Momoitio, parlava d'una situació d'assetjament que havia patit, però criticava que s'apliqui a Internet la mateixa lògica de “terror sexual” que hi ha al carrer.Pikara,Andrea Momoitio

La lògica que s'aplica a la violència sexual és que les víctimes potencials sempre són responsables d'assegurar-se que no són atacades. Has de vigilar on vas, protegir-te, no vestir-te com no toca, no dir el que no toca, no parlar amb les persones equivocades… Aquest és l'element controlador de la violència sexual. Quan parlem de cultura de al violació no parlem només de les persones que perpetren la violència, sinó de tothom que diu aquestes coses, sovint amb la millor de les intencions. A Internet s'està aplicant la mateixa lògica: dir a les dones que vigilin el que diguin, que parlin menys, que moderin les seves opinions per no ser atacades.

I això té sentit?

El que ens hem trobat moltes persones és que en realitat no importa què diguis. T'atacaran de totes maneres si ets una dona que no els hi agrades, si ets una persona de color, si ets musulmana (les persones musulmanes pateixen una gran quantitat d'agressions a la xarxa)… En el meu cas m'he convertit per alguna raó en un objectiu habitual d'aquesta gent i, digui el que digui, no importa com d'innocu o absurd, rebo aquests atacs, així que ja no em preocupo pel que dic.

Com pot fer front a aquest tipus de respostes?

Hi faig front perquè segueixo fent el que he de fer, perquè és la meva feina i a aquestes alçades no sóc gaire capaç de trobar-ne una altra. Però algunes persones no hi poden lidiar, a vegades jo tampoc puc. La gent espera que li digui que tot anirà bé i que hi ha maneres de fer-hi front. Clar que n'hi ha, jo tinc una bona xarxa de suport d'amics, a vegades em desconnecto un temps, però a vegades no hi puc fer front, i això afecta la meva capacitat per treballar, treu temps del meu dia, i no vull fer-hi front. No vull que ningú ho hagi de fer. No vull que aquesta sigui la despesa general per ser qualsevol persona que no sigui un tio blanc hetero a l'espai públic. Això no està bé.

Més enllà d'aquesta càrrega individual, com es pot respondre col·lectivament a aquest tipus d'assetjament?

Es pot fer molt sense recórrer necessàriament a respostes legals, com els contraatacs. Jo no sóc gaire bona trol, però tinc amics que són trols excel·lents i a vegades van darrera els meus trols, no de manera cruel, sinó simplement divertida. Això pot ser efectiu. La resposta comunitària és molt important, i passa per seguir parlant d'això.

Una de les raons per les quals segueixo parlant-ne és per recalcar el missatge que no és quelcom que estigui bé. Per altra banda, una de les coses més inspiradores que he vist com a resposta va ser una noia, molt jove, que va localitzar les persones que comentaven els seus vídeos a YouTube. Era molt fàcil trobar-los, no eren anònims, els va trobar sobretot a Facebook i després va localitzar les seves mares i els hi va escriure. Va fer captures de pantalles del que li havien dit i els hi deia a les seves mares si eren conscients de les coses que deien els seus fills a dones a Internet. Les mares responien: 'Maleït! Li donaré una lliçó!'. Involucreu les mares!

Per què funciona aquesta estratègia?

Donald Trump parla de 'converses de vestuari', diu que així és com es comporten els homes. El motiu pel qual es comporten així en privat, on creuen que no els poden sentir les dones, és perquè els preocupen les conseqüències socials del seu discurs. Llavors crec que del que es tracta és de crear conseqüències socials per aquest tipus de comportaments. Pots pensar, no hem de controlar els pensaments. Pots pensar qualsevol merda desagradable sobre les dones, tothom té pensaments desagradables que l'avergonyeixen. La qüestió és com els expresses, com dirigeixes aquest odi a altres persones. A mi no em preocupa què pensa la gent, sinó què fa.

Així la seva preocupació seria sobre què considerem vergonyós.

Sí, però no necessàriament en termes de vergonya. De fet, és molt instructiu veure què es considera vergonyós. En moltes societats hi ha molta vergonya sobre comportaments sexuals o nuesa, però no gaire vergonya sobre violència i opressió. Facebook per exemple és molt dolent tancant pàgines que promouen la violència contra les dones o contra minories o que fomenten l'odi racial, però en canvi és molt eficient tancant pàgines que mostren pits de dones. Les dones que donen el pit no poden penjar fotos alletant els seus fills, perquè això és vergonyós, però el racisme, l'assetjament o el masclisme no són considerats vergonyosos. Es tracta de reconfigurar què és el que considerem acceptable en el discurs públic.

Abans parlava d'aquesta youtuber que va localitzar els seus assetjadors amb facilitat. Considera que l'anonimat a les xarxes és un problema?youtuber

No ho és, a diferència del que diuen especialment els governs. A moltes persones els encantaria veure mesures contra l'anonimat a la xarxa, però no són les persones que estan preocupades pels drets de les dones. Parlem d'empreses que volen vendre les dades de la gent o estats que volen controlar què fa. Si li traiem a la gent la possibilitat de ser anònima en xarxa, ¿què passa amb els activistes en països on no tens dret a tenir una religió diferent? ¿O a on és perillós ser una dona i tenir determinades opinions polítiques? És trist, però la gent encara necessita l'anonimat a dia d'avui.

Quina és la situació al Regne Unit?

Al Regne Unit hi ha una ofensiva contra l'anonimat en nom dels drets de les dones, però jo no ho compro. El govern conservador, quan l'assetjament a la xarxa es va convertir en un tema, va començar a fer campanya contra l'anonimat i per la vigilància, però és el mateix govern que està tancant centres d'atenció a la violència domèstica i retirant assignacions per a víctimes de violència física i sexual. No és un govern que es preocupi pels drets de les dones, només els fa servir com una excusa.

Què pensa sobre aplicar restriccions als discursos d'odi a Internet?

Cal ser molt curosos amb com apliques qualsevol llei que crees. Calen noves lleis i nous codis de comportament social, però has de ser molt clar sobre qui se n'ha de beneficiar, i s'ha de centrar en el dany real que pateixen les víctimes, si és emocional, professional, físic…

Quan fas una nova llei sobre tecnologies o comunicacions sempre has de pensar què faria aquesta llei en mans de qualsevol govern que no t'agradi, perquè no vols crear lleis que donin més eines a l'Estat per controlar i assetjar els seus ciutadans. Jo sóc feminista, anarquista i anticapitalista, i intento donar-hi una visió holística. Em preocupa quan veig feministes, amb la millor de les intencions, demanant més implicació policial, vigilància o censura, tot i que tampoc passa sovint. Suposo que no és perquè a la gent li encanti la policia, sinó perquè no sap què fer. Aquesta no és la millor solució per molta gent. M’encantaria veure forces policials que realment es preocupin i posin la necessitat dels ciutadans en primer lloc, però no puc pensar en cap país on aquest sigui el cas.

A la seva conferència durant les jornades parlava del llibre Conflict is not abuse de Sarah Schulman i de la idea que quan respons a un agressor aquest se senti atacat.Conflict is not abuse

Molta gent interpreta la crítica com una agressió, però en canvi consideren les agressions reals com a crítiques legítimes. Com si poguessin dir tota mena de coses racistes i això fos llibertat d'expressió, però tan bon punt dius que això és racista i que no està bé, diuen que estan sent censurats. No és censura, el que passa és que estan experimentant conseqüències per dir coses terribles. La llibertat d'expressió no és llibertat de conseqüències pel que dius, mai no ho ha estat! Es tracta de poder expressar les teves idees en un fòrum públic i que la gent hi pugui respondre com vulgui. Si no pots fer front a les conseqüències potser no hauries d'estar dient coses racistes…