La nit més llarga de Vandellòs: 25 anys de l’accident nuclear

Deia Sèneca que cada cert temps és necessari desenrotllar la memòria per sacsejar tot el que hi ha emmagatzemat. Bons deixebles d’aquesta filosofia d’extreure del record allò que hi havia dipositat s’han mostrat Ecologistes en Acció i una quarantena d’entitats , partits polítics i sindicats que coincidint amb la data del vint-i-cinquè aniversari de l’accident de la central nuclear Vandellòs I van posar en marxa una campanya per demanar el tancament de les nuclears a l’Estat. Una campanya que, el passat diumenge, va culminar amb la celebració d’un funeral simbòlic davant l’esplanada de l’antiga planta, ara reconvertida en el Centre Tecnològic Mestral d’acord amb el procés de desmantellament que la central va iniciar el 1998.

Construïda entre els anys 1968 i 1972 en base a una tecnologia nuclear de primera generació del tipus grafit gas i explotada per la companyia hispanofrancesa Hifrensa, la central de Vandellòs I era una de les dues plantes atòmiques que allotjava el municipi de Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant la nit del 19 d’octubre de 1989 quan, a les 21.39 hores, es va iniciar un foc en l’àrea no nuclear de les instal·lacions. Concretament, a l’edifici de les turbines. Un incendi que significaria l’epíleg d’aquesta planta posada en marxa a principis dels setanta.

Amb el foc i les seves conseqüències, començava la nit més llarga de Vandellòs: hores de desconcert, perill i incertesa. Una nit en què, segons va exposar al judici celebrat l’any 2000, l’aleshores governador civil i responsable d’activar el PENTA, Ramón Sánchez, no va poder contrastar de manera fidedigna l’abast real de l’incident fins passades les 4 de la matinada. Tot i que l’accident va començar a l’àrea de producció d’energia elèctrica, el perill es va situar en l’afectació als diferents sistemes de refrigeració del reactor. Dos d’aquests quatre sistemes van fallar tot i que, finalment, van ser suficients per mantenir bones condicions pel reactor.

El perill es va trobar, segons Ecologistes en Acció, en què s’hauria pogut produir la fusió del nucli si els sistemes de refrigeració útils haguessin estat insuficients. Tècnicament, l’accident es va qualificar en el nivell 3 de l’escala INES, valor que el situa com l’accident nuclear més important de la història de l’Estat espanyol malgrat que tant l’actual director de Vandellòs I, Carlos Pérez Estévez, com el Foro de la Indústria Nuclear Espanyola li resten perillositat en no tenir “cap conseqüència en termes d’emissions radioactives” a l’entorn.

Mobilització ciutadana

Com passa sovint davant un fet extraordinari, les setmanes i mesos següents a l’accident van destacar per l’alt grau de mobilització ciutadana que va comportar, fins i tot, que ajuntaments com L’Ametlla de Mar, Pratdip, Mont-roig i Tivissa demanessin el tancament de les dues centrals situades a Vandellòs. En part pel clamor popular i, sobretot, per les estrictes condicions imposades pel Govern al reestabliment del funcionament de la planta, Hifrensa va descartar el retorn a la producció d’energia, fet que va abocar al tancament de Vandellòs I .

Decidit jurídicament el seu tancament, l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) va dur a terme entre el 1998 i 2003, el primer desmantellament d’una central nuclear espanyola. Aquest fet, segons l’actual director de Vandellòs I, Carlos Pérez, ha convertit l’actual centre en “un referent internacional” que rep visites tan institucionals per conèixer el procés com adreçades a estudiants. Pérez explica, a més, que el nivell 2 de desmantellament en què actualment es troba la central ha permès extreure, per exemple, 1.763 tones de material radioactiu i 7.894 tones d’altre tipus .

Capítol a banda mereix la sentència judicial que va jutjar aquests fets una dècada després. La Sala Tercera de l’Audiència de Tarragona va absoldre l’any 2000 tant als directius d’Hifrensa (Mariano Mataix, Carlos Fernández Palomero i Fernando Roset) com al directiu del CSN (Jacobo Díaz). Sentència que, en el seu dia, les entitats ecologistes van rebutjar de manera unánime i que finalment no es va recórrer.

Un període de latència de 25 anys

En el darrer informe anual presentat pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) al Congrés dels Diputats, s’informa que “no es van detectar incidents ni anomalies significatives” a la central el 2013. Durant aquest exercici, a més, es van realitzar tres inspeccions a la planta. Pel que fa al desmantellament total de les instal·lacions està previst pel 2028, moment en el qual hauran transcorregut els 25 anys de la posada en marxa del nivell 2. El 2003, es va segellar el reactor sense combustible amb l’objectiu que baixés la radioactivitat de les estructures internes. Aquest període entre els nivells 2 i 3 és el que s’anomena latència.

Vandellòs, convivència diària amb les dues centrals

Com a màxim representant d’un municipi que ha de conviure diàriament amb dues instal·lacions nuclears, l’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, afirma que el poble “està tranquil i satisfet” perquè qualsevol incidència és comunicada “amb temps real”. Garcia també defineix la relació institucional amb els gestors de les plantes com “fluïda, directa i immediata”. A banda de la seguretat que afirma que “ha de prevaldre per damunt de tot”, el batlle valora que la repercussió sobre el territori d’aquests centres és positiva tant en matèria d’ocupació com de generació de riquesa que reverteix sobre els ciutadans del seu municipi de diferents formes.

Fukushima o un debat inesperat sobre les nuclears

Sense cap mena de dubte, l’accident que el 2011 es va produir a la central nuclear de Fukushima va encendre les alarmes per les seves característiques i la seva magnitud. Aprofitant el tercer aniversari de l’accident de la planta japonesa, les entitats que conformen la campanya de suport als 25 anys de l’accident de Vandellòs van posar en marxa diversos actes públics a Reus. De la seva banda, el Foro Nuclear valora com “positives” les proves d’estrès que a partir d’aquest fet s’han dut a terme a les plantes nuclears i recorda que el CSN no ha identificat en les seves conclusions cap “aspecte que representi una deficiència rellevant” en la seguretat de les centrals espanyoles.