La naturalesa de l’Estat ha canviat amb el pas del temps: des de la creació d’un exèrcit, d’unes fronteres, d’una moneda pròpia o d’ambaixades, fins a la creació de l’Estat del benestar passant, per descomptat, pel monopoli de la violència amb la policia i els jutges.
L’Estatut del 1932 recollia les competències d’allò que als anys trenta era l’Estat: l’ordre públic i el poder judicial. De la mateixa manera que l’Estatut del 1979 ho feia amb les polítiques que caracteritzaven l’Estat del benestar com ara la sanitat o l’educació, sense oblidar els mitjans de comunicació de masses (televisió i ràdio), vitals per a una nació amb llengua pròpia. De fet, el poder judicial havia esdevingut un poder separat de l’Estat de dret i la policia es va deixar per més endavant amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra.
Ara CiU s’omple la boca dia sí dia també de construir estructures d’Estat. Tot fa pensar que no es refereix a crear unes forces armades, ni una impremta per fer bitllets, ni tan sols impostos diferents en un marc creixent d’harmonització fiscal dins de la Unió Europea. Bé, no anirem a construir l’Estat del segle XIX i bona part de la nostra sobirania l’hem cedit (i la que encara haurem de cedir) a la UE. Així, doncs, de què parlem? El programa de CiU especifica una dotzena d’exemples, entre els quals n’hi ha un que diu textualment: “La gestió de totes les agües interiors de Catalunya, amb independència de la conca hidrogràfica de la qual formin part”.
Ben segur que l’aigua constitueix un bé públic que l’Estat ha de protegir i garantir al conjunt dels ciutadans. Els governs catalanistes i d’esquerres van fer un esforç inversor per crear una potent estructura d’Estat amb el subministrament de l’aigua. Podem discutir si el finançament d’aquestes inversions s’hagués hagut de fer via impostos generals o bé exclusivament, com es va fer, a partir de l’endeutament de l’Agència Catalana de l’Aigua, però difícilment la seva necessitat és vital per al futur del nostre país.
Ara, mentre CiU parla de construir estructures d’Estat privatitza l’empresa Aigües Ter-Llobregat, sense que això constés en el seu programa electoral i amb un govern en funcions. A més a més, l’adjudicació genera crítiques en prioritzar l’oferta econòmica per sobre d’altres consideracions tècniques i de serveis.
Amb aquesta decisió, el president Artur Mas llança dos missatges nítids: d’una banda, la privatització de l’hipotètic Estat català, de l’altra, que els beneficiaris poden ser també les empreses espanyoles, que, d’aquesta manera, poden sortir beneficiades de la independència de Catalunya tapant la boca a persones com José Entrecanales, president de l’Instituto de la Empresa Familiar. Els negocis no tenen fronteres. I l’hipotètic Estat propi tindrà una empresa espanyola com a subministradora de l’aigua.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
