El pes de la llei ha caigut amb tot el seu rigor sobre una administrativa de la Comissaria de Policia de La Bisbal. Porta tres mesos i mig apartada del seu lloc de treball per cometre -presumptament- uns fets que són considerats greus. I bé deuen ser-ho, ja que encara no estan provats i la mesura cautelar que se li ha aplicat és infinitament més severa que la que, per exemple, s’ha imposat als vuit agents acusats de l’homicidi de Juan Andrés Benítez al barri del Raval, els quals només van estar apartats de servei durant un mes i 10 dies. O la que ha rebut el subinspector condemnat -subratllem: condemnat- per haver agredit David Fernández, que ha sigut cap.
“Per un delicte de faltes seria absolutament desproporcionat apartar a una persona que té un full de serveis positiu, no obrirem cap expedient disciplinari ni l’apartarem del servei”, va afirmar categòric el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, l’endemà de conèixer-se la sentència que afectava al diputat de la CUP.
Segons m’expliquen els seus advocats, Esther Moreno i Joan Brugué, aquesta administrativa destinada a La Bisbal no ha mort ningú -ni tan sols sense voler-, ni tampoc ha colpejat violentament ningú. Però va tafanejar a les bases de dades policials noms de persones que no tenien a veure amb la feina -un parent, un veí... coses així-, va fer cerques per internet en hores de treball, no va canviar immediatament la seva jaqueta de lloc quan un sergent li va demanar que ho fes, un dia es va passar dels vint minuts reglamentaris per fer l’esmorzar, i es va creuar mirades i potser paraules ofensives amb un mosso d’aquella comissaria, amb el qual havia mantingut una relació sentimental que, no cal dir-ho, va acabar malament. I que és l’origen de tot aquest vodevil.
Aplicant aquestes pautes, si s’examinés amb lupa la conducta de tots i cadascun dels més de 150.000 funcionaris i empleats públics de la Generalitat, a Catalunya segurament no treballarien ni els que s’encarreguen d’incoar els expedients sancionadors. Però insisteixo que tots aquests fets gravíssims que se li imputen a l’administrativa són presumptes, ja que encara no s’ha pogut defensar.
La suspensió cautelar de tres mesos per l’expedient administratiu es va acabar el 3 de juliol, i immediatament -és a dir, el mateix dia- se n'hi va aplicar una altra, aquest cop indefinida, per una nova acusació tampoc demostrada que per acabar-ho d’adobar no està vinculada a les seves tasques professionals, sinó que pertany a l’esfera privada. En concret, el mosso exnòvio l’acusa d’haver-li robat la contrasenya del seu perfil de Facebook en el moment de la ruptura i d’haver-ho aprofitat per enviar missatges obscens i impropis d’ell, entre altres a la que avui és la parella d’aquest policia, una regidora d’un municipi proper.
Guionistes de telenovel·les de sobretaula, preneu nota.
A les diligències consta un llarguíssim xat en el que el mosso li pregunta obsessivament a la regidora si vol follar, i ella li va dient que no li agrada aquesta forma de parlar però no l’engega a dida fins molta estona després. En concret, el llarguíssim estira i arronsa s’acaba quan ell escriu: “no vols q la torni a ficar?”. Durant el xat fan referència a la nit anterior, que havien passat junts, i a coses que havien parlat en aquell i altres moments, però se suposa que no era el mosso qui escrivia tot allò sinó la seva irada parella, que no només hauria descobert el pastís sinó els detalls sobre el que havien parlat, i com a venjança li hauria usurpat la identitat virtual. I a més en temps rècord, perquè la regidora i la presumpta usurpadora (o no) parlen sobre la nit anterior!
Però com que la denúncia del mosso és per revelació de secrets, es considera que l’administrativa no pot ocupar el seu lloc de treball fins que es resolgui el cas, perquè podria entorpir el procediment.
I, en fi, l’afer és molt més enrevessat i lamentable, ja que arrenca en el moment en què ella descobreix que ell l’està enganyant, i com ella truca a la nova (la regidora) per dir-li que aquell mascle ja té femella, i llavors l’agent se n’assabenta i s’emprenya i li diu quatre bestieses, i ella li adverteix que no l’amenaci, i aleshores apareix la regidora i li posa a ella una denúncia per amenaces, de la qual serà absolta, i l’administrativa després denuncia la regidora per denúncia falsa, que serà arxivada, i un dia a la comissaria on treballen tots dos el mosso i l’administrativa es creuen alguna mala mirada i ell diu que ella li va dir “fill de puta”, i ella que ell li va dir “et mataré” i que va arribar a desembeinar l’arma reglamentària, i per això el denuncia per agressions també amb poc èxit, perquè un company de l’agent declara que el fiador estava descordat però que no va arribar a treure la pistola de la funda.
Hi ha algun altre detall interessant, com que arran de l’episodi de la pistola l’agent declara al jutjat que l’administrativa estava expedientada per mala treballadora quan encara no havia passat. És a dir, que aquest mosso té també dots d’endeví. Perquè a conseqüència del que ell ha afirmat en seu judicial, ella demana i obté un certificat de l’administració segons el qual el seu full de serveis està immaculat, però pocs dies després li arriba la notificació de que efectivament se li ha incoat expedient disciplinari i queda suspesa de feina.
El cas és que una renyina sentimental (o semental) s’ha acabat convertint en un assumpte oficial que ha tingut molt entretingut als serveis territorials del departament d’Interior de Girona i en el que es veu d’una hora lluny quina és la part feble. L’administrativa porta tres mesos proscrita i condemnada al pacte de la fam (només cobra el salari base, uns 500 euros al mes), i amb la perspectiva que fins que no es resolgui l’assumpte penal-privat (el de la presumpta usurpació del facebook) no es reprendrà la tramitació de l’expedient disciplinari públic (el de passar-se massa estona esmorzant i tafanejar les bases de dades), mentre el mosso no ha sofert ni un minut de suspensió encara que estigués acusat de treure l’arma i amenaçar una companya.
Sostenen els advocats de l'administrativa que estem davant d’un cas d’assetjament laboral com una casa de pagès. “Entenem que la mesura cautelar és desproporcionada envers a altres casos, i en el moment que la via penal i administrativa acabi iniciarem un procediment laboral per mobbing”, m’expliquen. O sigui que si ningú hi posa remei el via crucis de l’administrativa va per llarg i, molt probablement, haurem de seguir informant sobre els fenòmens paranormals que tenen lloc a la Comissaria de Policia de La Bisbal. Tal vegada el proper cop posant-hi noms i cognoms.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
