Un any després de l'aprovació de la Llei de Transparència el Govern central ha posat en marxa el portal de transparència. La Llei ja es va quedar curta, i ara l'opció del PP per al que hauria de ser l'instrument de transparència, és en realitat un espai tancat i de complicat accés de la ciutadania a la informació.
Les demandes de transparència i de governança oberta provenen d'una nova societat en xarxa, més informada i connectada, acostumada a connectar-se i accedir a informació de forma instantània. Una ciutadania, i especialment unes generacions més joves, que reclamen processos oberts i informació oberta.
Aquestes demandes exigeixen la transformació de les nostres institucions. No és acceptable, en ple 2014, ni la forma de prendre les decisions poc transparent, ni les informacions opaques. Hem de canviar les parets de les institucions per parets de vidre i crear espais d'interacció amb la ciutadania, amb els mètodes presencials, però especialment utilitzant les possibilitats de les TIC.
Després d'un any d'espera ens trobem un portal de transparència tancat, una contradicció en si mateix. Sembla insòlit, però així és. Podem batejar-lo com el portal de transparència amb tres cadenats.
La ciutadania troba un triple cadenat al portal de transparència inaugurat ahir pel govern: el cadenat de la comprensió, el cadenat de l'accés i el cadenat de l'obtenció.
El cadenat de la comprensió, fruit d'un portal no que està dissenyat pensant en els interessos i el llenguatge de la ciutadania. La informació apareix en un llenguatge burocràtic i tècnic i no en un llenguatge senzill i comprensible per a la ciutadania. Està organitzada segons l'estructura governamental, i no per trobar-la fàcilment. A més el cercador no funciona. En definitiva no resulta fàcil accedir a la informació.
El cadenat de l'accés, que fa que podem parlar de la necessitat “accés vip” per poder poder sol·licitar informació. Per això, no només és requisit el registre previ, inexistent en altres països de referència, sinó que s'ha de fer amb DNI electrònic, que actualment utilitza una minoria. S'ha qualificat de “calvari” el procés de sol·licitar informació.
El cadenat de l'obtenció d'informació. Les dades majoritàriament no apareixen publicats en arxius conseqüentment, les persones només poden veure la informació en pantalla, però no poden “manejar-la” al seu ordinador per poder treballar o comparar. I en els pocs casos en què hi ha arxius aquests no estan en formats oberts, sinó en formats tancats, que només permeten lectura i no admeten ni l'edició senzilla per, per exemple, comparar sèrie de dades.
El concepte de transparència té la seva arrel en el dret de la ciutadania a conèixer els actes de l'àmbit públic, publicant la informació per defecte i només preservant aquella publicació que perjudicaria al bé comú. La llei de transparència no només no va reconèixer aquest “dret a saber”, sinó que tampoc va incorporar l'accés a la informació pública com un dret fonamental. A més, la seva execució va clarament en la direcció contrària a aquests drets: aquest portal s'ha construït amb el criteri del dret a no saber, dificultant l'accés de la ciutadania a la informació
La Llei de Transparència es va quedar curta, la seva execució amb aquest portal encara més. N'hi ha que valoren que qualsevol pas que incrementi la transparència és positiu, però aquesta llei i aquest portal estan tan lluny de les expectatives de la ciutadania, que només generen frustració. Especialment per als sectors que tant han reclamat una llei de transparència i portals de dades obertes, i ara obtenen una llei de poca transparència i un portal de transparència tancat. Amb l'efecte pervers que ja no es pot reclamar una llei.
En el primer aniversari de l'aprovació d'una Llei de Transparència de mínims, la inauguració del portal de transparència del govern no implica una veritable obertura del govern, ni respon a les expectatives de la ciutadania. Aquest govern ofereix un portal de transparència tancat amb un triple cadenat, quan la ciutadania reclama una política que obri totes les portes.