El Parlament dóna llum verda a una llei antidesnonaments rebaixada per substituir l'anul·lada pel TC
Quan a finals de l'abril passat el Tribunal Constitucional va suspendre el gruix de mesures de dret a l'habitatge de la llei catalana antidesnonaments, el Govern de la Generalitat va impulsar un front comú amb ajuntaments i entitats amb l'objectiu d'elaborar una nova norma que garantís els drets perduts els més ràpid possible. Es calculava que la llei catalana havia permès aturar més de 4.000 desnonaments a nou mesos, i era un instrument imprescindible pels ajuntaments en aquesta matèria.
Aquest dimecres, poc més de mig anys després, el Parlament ha donat llum verda al projecte de llei elaborat pel departament de Governació que dirigeix Meritxell Borràs, en no haver interposat cap grup mocions a la totalitat en contra seu. No obstant això, la norma que es preveia d'ampli consens ha perdut el suport de diverses plataformes socials i ajuntaments, que acusen el Govern d'haver anat massa lluny en la rebaixa que s'ha dut a terme per evitar que la nova norma torni a ser enderrocada en el Constitucional.
Entre els suports més importants que la nova llei s'ha deixat pel camí es troba el de la PAH, entitat impulsora de la ILP que va donar lloc a l'antiga llei. Des de la Plataforma consideren que el text és insuficient i són pessimistes pel que fa als resultats que donarà, tot i que asseguren que tractaran de treure el màxim profit del text que s'aprovi.
Rebaixa respecte a l'antiga llei
En concret, les entitats posen l'accent en dos aspectes que la nova norma rebaixa respecte a la llei nascuda de la seva ILP. En primer lloc, sobre l'obligació d'oferir una alternativa habitacional a les famílies vulnerables abans de ser desnonades i la cessió de pisos buits de grans propietaris a l'administració. La llei 24/2015 preveia les dues coses amb caràcter general, mentre que ara es limita als propietaris que formen part del registre de pisos buits de la Generalitat, que és de caràcter voluntari.
En segon lloc, les mesures sobre el lloguer. Tant la PAH com l'ajuntament de Barcelona demanen dotar-se d'instruments per fer front de manera audaç a la bombolla del lloguer. L'administració local i Plataforma han vist com les famílies en risc de desnonament per impagaments de lloguer han superat a les hipotecades. Per això, proposen que la llei entri a regular el preu de l'arrendament d'habitatge habitual.
El president del grup parlamentari de CSQEP, Lluís Rabell, ha anunciat una bateria de mocions en aquest sentit, per “fer més ambiciosa” una llei que dóna suport. Una de les propostes recurrents del grup és que es declari com lloguer abusiu el preu que superi el 30% de la mitjana d'ingressos del municipi, una línia que comparteix l'Ajuntament de la capital catalana i el grup parlamentari de la CUP. Per la seva banda, JxSí i el PP van rebutjar a l'inici del curs parlamentari regular el preu del lloguer a la nova.
El Govern blinda la llei contra un recurs al TC
Totes aquestes crítiques i peticions són rebutjades de pla pel Govern, que assegura que aquest text ha de tenir com a prioritat rescatar els drets perduts per l'anterior llei, sense anar més enllà, i blindar perquè no pugui ser recorreguda pel Govern. “Les millors lleis són les que es poden dur a terme”, ha assegurat la consellera Meritxell Borràs, que ha deixat clar que el Govern no està disposat a entrar en una espiral de recursos constants amb el Govern central que deixarien a Catalunya sense una llei d'aquestes característiques de facto.
A més, Borràs ha assegurat que si l'actual text no té el suport de les plataformes és perquè aquestes reclamaven anar més enllà de la llei suspesa, una cosa que suscitava nous debats parlamentaris que retardarien la tramitació de la mesura, en contra del compromís inicial del seu departament.
Tant la consellera com el seu grup, JxSí, han defensat per tot això una llei de clar marc autonòmic, cosa que ha estat retret per la CUP, que ha assegurat que s'havia d'haver tornat a aprovar la llei suspesa, en lògic compliment de la resolució del 9 de novembre que no reconeix al Constitucional.
Per part de Ciutadans han culpat al Govern i als independentistes que l'anterior llei fos suspesa pel Constitucional ja que, al seu parer, gestionen malament per generar “frustració”. La diputada Noemí del Carrer ha acusat JxSí de seguir aquesta estratègia conscientment per convèncer els catalans que han de sortir d'Espanya, raó per la qual ha considerat que els independentistes estan “no només en contra de l'Estat espanyol, si no de l'estat social ”.
