El Parlament defensa davant el TC que la declaració sobiranista és un exercici de llibertat d'expressió
El Parlament de Catalunya ha defensat davant el Tribunal Constitucional (TC) que la declaració sobiranista constitueix un exercici de “llibertat d'expressió” i “pluralisme polític”, motiu pel qual ha presentat al·legacions en les quals demana que sigui aixecada la suspensió del text i que es rebutgi la impugnació del Govern. Segons indica el text de les al·legacions presentades pels serveis jurídics del Parlament, la declaració de sobirania de Catalunya aprovada el 23 de gener passat per majoria absoluta de la Cambra “expressa una voluntat política” i “no té efectes jurídics”.
Tots dos drets, la llibertat d'expressió i el pluralisme polític, segons assenyala el text, “són principis democràtics essencials del sistema constitucional” i la declaració es correspon amb “un acte parlamentari aprovat en exercici de la funció d'impuls de l'acció política i de govern”. La declaració en què s'expressa “el dret a decidir del poble de Catalunya” únicament té “un abast i uns efectes polítics”, subratlla, i “no incideix en l'ordenament jurídic”, i per això “l'exercici de la funció parlamentària no està limitat pel principi de legalitat constitucional”. La seva finalitat, precisa, “és expressar una voluntat política d'iniciar un procés polític” d'acord amb els principis que la mateixa resolució esmenta: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament i participació.
Per aquest motiu, demana l'aixecament “immediat” de la suspensió i assenyala: “no té precedents en la jurisprudència del TC i, portada a l'extrem, pot produir una suspensió de la llibertat de debat polític, en cap cas emparada per la Constitució” . Evocar això, afegeix, “ens porta a unes etapes de la història no massa llunyana de l'Estat espanyol” prèvies a la Carta Magna de 1978.
El Parlament argumenta que una declaració “no altera la legalitat vigent, perquè el principi de legalitat a què estan subjectes els poders públics i els ciutadans el defineixen les lleis i altres actes de naturalesa normativa”. “Tal com ha assenyalat el TC en diverses ocasions les resolucions que són fruit de la funció d'impuls de l'acció política i de govern no tenen efectes jurídics vinculants”, recorda al Parlament en les seves al·legacions signades per la secretària general i el lletrat major, Imma Folchi i Antoni Bayona, respectivament.
Els lletrats del Parlament adverteixen, en aquest punt, que l'advocat de l'Estat “busca en el seu escrit crear confusió i planteja conclusions errònies amb plantejaments que signifiquen una perversió greu del sistema democràtic i del pluralisme polític”. “Acceptar els seus plantejaments representaria impedir que, en l'àmbit parlamentari, es pugui desenvolupar un debat i es puguin expressar voluntats fruit de les majories existents”, afegeix.
