"El nou partit català ha de ser una suma de persones, no de formacions polítiques"

Ernest Urtasun, eurodiputado de ICV

Iniciativa per Catalunya Verds celebra aquest cap de setmana la seva Assemblea. I ho fa amb una nova direcció que acaba de ser escollida en primàries, amb Marta Ribas i David Cid com a coordinadors i l'eurodiputat Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) com a portaveu. El conclave servirà per aprovar l'aposta pel nou subjecte polític català abanderat per Ada Colau en el qual estan cridats a participar les formacions que van concórrer al 20D amb En Comú Podem -Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA, Equo-, a més de col·lectius socials i activistes.

Com serà la relació d'ICV amb el nou subjecte polític?

Hi ha una coincidència d'anàlisi de totes les forces que hem estat participant a Barcelona en Comú, Catalunya sí que es Pot i En Comú Podem. I és que hi ha un corrent de canvi a Catalunya que s'està consolidant com un espai amb capacitat de guanyar, governar i fer polítiques de canvi. L'objectiu que tenim tots és donar-li una forma organitzativa estable a tot aquest espai. El més important serà que en tot aquest procés siguem capaços que participi encara més gent. Que no sigui un procés en el qual sigui la suma de les persones que militen en els diferents espais, Iniciativa, Podem, Barcelona en comú, EUiA, Equo ... Sinó que a més generem una dinàmica per que s'apunti més gent.

Quin paper han de jugar els partits una vegada que es constitueixi aquest subjecte?

Nosaltres estem parlant de 'cooperativa política', que per nosaltres és una metodologia de construcció. No creiem que hagi de ser una coalició de formacions, una suma dels diferents actors, sinó que ha de construir-se un nou subjecte polític a partir de la participació individual de la gent, cada persona un vot, i que el subjecte constitutiu de la nova formació no siguin els diferents actors negociant entre ells, sinó que sigui la pròpia militància i la gent a cada un dels espais. I, a partir d'aquí, establir uns processos de participació que ens permetin construir aquest partit.

El que sí diem és que aquest procés no ha de suposar la desaparició, en aquest cas, d'Iniciativa, que pot seguir funcionant organitzativament i creiem que això és positiu. Però les dues coses poden funcionar. Tenim un exemple que m'agrada citar que és el de Més a Balears, un partit constituït per gent amb elecció directa de la militància, però també els diferents partits que componen Més segueixen existint, com el PSM i Iniciativa per Mallorca.

Aquesta idea de la cooperativa política per nosaltres significa la participació i construcció d'un partit directament per la gent i no a través d'una coalició.

Un actor important de tot aquest procés és Podem, que es troba en un procés d'elecció de la seva direcció.

És evident que abans d'iniciar-ho tot, els processos interns que s'estan produint han de finalitzar. Nosaltres, per la nostra part, fem la nostra assemblea aquest cap de setmana, en la qual sotmetem a la nostra militància aquesta proposta per la constitució d'un nou subjecte polític que la militància la nostra ha de validar.

Això després també s'ha de fer en el marc de Podem. Han de triar una nova direcció, que ha de fer un debat intern sobre aquesta qüestió i, a partir d'aquí, començar a treballar.

Tindria sentit sense Podem?

No, Podem hi ha de ser, és clar. Té sentit que hi estiguin tots els actors que hem estat en els processos de canvi a Catalunya. Els que estàvem a En Comú Podem, a Barcelona en Comú, a Catalunya sí que es Pot... Són els que hi han ser evidentment, i això és important, pensant en afegir-hi més gent, que la nova formació no sigui només la suma de les persones que militen als diferents espais i que s'hi pugui apropar més gent. És el repte principal.

Una formació com ICV, hereva d'un partit històric com el PSUC, se sent còmoda amb el lideratge del procés que està tenint Ada Colau?

Ada Colau està jugant un paper importantíssim en tots aquests processos. És l'alcaldessa de Barcelona, és evident que ha de jugar un paper molt important. Probablement ICV aporta el lideratge més col·lectiu. Hem triat una direcció de tres persones i som una formació més col·lectiva, no amb una figura forta com la d'Ada, però ens sentim absolutament còmodes. I en el pròxim subjecte que volem construir, els lideratges els haurà de triar la gent, però és evident que Ada Colau tindrà un paper molt important, com no pot ser d'una altra manera.

Aquest procés superador rebaixa el pes de les posicions independentistes a ICV?

ICV sempre ha estat una formació plural. Hi ha independentistes, constituïts en un corrent del partit, hi ha federalistes com jo, i ens uneix el dret a decidir, i un model de sobiranies compartides que s'aproxima més al confederal. Hem viscut la pluralitat com una riquesa, més que com un enfrontament. El més important que cal aconseguir per desbloquejar la situació és el referèndum, i en això estem tots a una. I aquesta riquesa i pluralitat en el nou subjecte seguirà existint.

També en les candidatures i en la gent que ha participat en les confluències a Catalunya hi ha sensibilitats plurals. I en això també Ada Colau ha estat molt clara: l'objectiu polític principal és la qüestió del referèndum, i ni les tímides reformes constitucionals que proposa el PSOE ni el full de ruta que proposa la majoria actual al Parlament ens soluciona el referèndum.

Pensen que aquest procés català, semblant al que s'està donant a Galícia, pot empènyer a que passi en altres llocs de l'Estat?

Crec que seria positiu aconseguir la màxima unitat del que ha de ser un nou espai de canvi. Tots aquests processos unitaris són positius. Si la pregunta és en relació a les relacions entre Podem i IU, és una cosa que han de dirimir ells, però per descomptat qualsevol dinàmica unitària ens semblarà sempre bé, serà ben vista i apostarem per ella.

Si es repeteixen les eleccions, es repetirà la confluència catalana?

Sí, sí. Per descomptat. Aquesta és la voluntat de tothom. No crec que ningú estigui pensant en una altra cosa.

Tot i no haver-se aconseguit l'aspiració del grup parlamentari propi?

Políticament, tenim clar que es repetirà. Una altra cosa és si hi ha alguna manera jurídica per posar més difícil a la Mesa vetar-nos el grup propi, que és el que ha passat, però al final la qüestió del grup propi sempre depèn de la Mesa en la majoria de casos, i hem estat víctimes del PP i el PSOE.

Treballen amb l'horitzó de noves eleccions?

No seria positiu, no és necessari per a un govern de canvi. Els números per a un govern PSOE-Podem-Confluències existeixen si ens asseiem a negociar. I si ho sotmetem a votació parlamentària hi ha possibilitats reals que aquest govern fos investit. Aquesta és la via que espera l'electorat progressista. Si això no es produeix serà fonamentalment perquè el PSOE és pres del seu acord amb Ciutadans i no vol moure d'aquí. Les eleccions no són desitjables i no són necessàries, perquè pot haver-hi un govern de canvi, però això li toca al PSOE decidir-ho.

Aquesta setmana al Parlament s'està visibilitzant la solitud de Mariano Rajoy amb la Lomce, els refugiats... Fins a quin punt la urgència per desallotjar Rajoy pot pesar en facilitar l'acord PSOE-Ciutadans?

Hi ha una urgència evident. Aquest és un govern que ha jugat un paper més negatiu de tota la UE, perquè quan al Parlament Europeu demanàvem que hi hagués una operació de salvament marítim a la Mediterrània, Fernández Díaz ho va bloquejar; quan s'han volgut establir quotes obligatòries per reubicació i reubicació; Espanya ho va bloquejar. Espanya ha estat la pionera a realitzar expulsions en calent a Ceuta i Melilla, que és una pràctica que ara s'està estenent a Turquia. Hi ha una urgència de desallotjar Rajoy, però el que un no pot pretendre és desallotjar Rajoy i el PP i mantenir algunes de les seves polítiques, que és l'esperit del document de Luis Garicano [expert econòmic de Ciutadans] que va signar Pedro Sánchez. Són les dues coses: desallotjar els responsables i també les seves polítiques.

Aquest divendres Puigdemont rep Iglesias, la pròxima setmana Rivera... Com es desbloqueja la situació catalana?

Hi ha una responsabilitat evident de quatre anys del PP que el que ha fet ha estat negar el problema, molt de Rajoy. Hi ha hagut una evolució a Catalunya que mostra una necessitat de resoldre una relació que per a una bona part de la població no és satisfactòria. Necessitem una actitud diferent a Madrid, amb un govern diferent, que sigui capaç de dialogar, d'obrir una nova dinàmica en relació amb Catalunya, i que assumeixi el repte del referèndum, que és la manera d'aclarir la qüestió.

Però també hi ha coses que s'han de fer des de Catalunya: necessitem articular una proposta en la qüestió nacional transversal i molt més àmplia que l'actual; intentar tirar endavant un projecte de país amb una majoria parlamentària tan escassa i amb tantes divisions, no és bo. Cal recuperar la idea que el que Catalunya demana és un referèndum, no un pla d'independència unilateral en 18 mesos que no té cap recorregut ni suports fora, ni capacitat de ser dialogat a Madrid.

Això de Catalunya pot canalitzar-se si passen aquestes dues coses: un canvi d'actitud a Madrid, i a Catalunya tornar a grans acords més enllà de l'actual majoria parlamentària escassa per tornar a pivotar al voltant de la demanda del referèndum, on podem ser-hi nosaltres, podria ser-hi el PSC. Només es pot resoldre si democràticament si a Catalunya es pot votar, el dret a decidir és imprescindible.

Es pot ser portaveu del partit treballant a Brussel·les?

Sí, es pot. Jo no seré el líder del partit, ho són Marta Ribas i David Cid, jo sóc el portaveu i passo molts dies fora de Barcelona, i té la seva dificultat, però fins ara crec que ho estic compaginant bé. Crec que sí.

Tornarà a Barcelona?

La meva idea és acabar la legislatura i fer-ne una altra. Sempre em vaig presentar amb la idea de fer un parell de legislatures al Parlament Europeu, no més, perquè són 10 anys, però la meva idea és fer-ho des d'aquí. No és negatiu, sinó tot el contrari, que normalitzem que un pot tenir responsabilitats en el seu partit participant en una institució com el Parlament Europeu, perquè fins ara si un tenia responsabilitats en el seu partit, es considerava que això es feia des del Parlament o el Congrés, però Brussel·les quedava lluny. Brussel·les és un àmbit institucional principal en aquests moments per moltíssimes qüestions: refugiats, crisi de la zona euro, etc, i que hi hagi gent amb responsabilitats en els partits que estiguin fent política a Brussel·les hauria de normalitzar-se, és positiu.

Etiquetas
Publicado el
8 de abril de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats