“El 15-M ha permès hibridar participació digital i analògica”

“Dir que el 15-M és una revolució Facebook o una revolució Twitter és una estupidesa profunda”. La frase és contundent, però encara que no ho sembli, Javier Toret és un fer defensor del paper de les tecnologies en aquest moviment. Després aclareix que ho diu perquè aquests serveis són eines que la gent utilitza. La investigació de DatAnalysis15M sobre tecnopolítica i el 15-M que coordina Toret tracta de donar dades sobre l'ús d'aquestes i altres eines.

Encara que alguns posen en dubte el pes real d'internet a les mobilitzacions, una enquesta esmentada en l'estudi assegura que un 82% de les persones que van acudir a les primeres manifestacions del 15-M van saber d'elles a través de les xarxes socials. Toret recorda la primera nit de l'acampada en Sol, tot i no haver estat aquí. “Després de les manifestacions ens vam anar a casa, però a Madrid hi va haver gent que va decidir quedar-se aquí, i estàvem tots pendents”, diu, i recorda el paper que van tenir els vídeos penjats a YouTube de les primeres assemblees.

No obstant això, els investigadors de DatAnalysis15M rebutgen el “plazocentrismo” de la majoria de coses que s'han escrit sobre això. Per això han volgut estudiar també el substrat, “un aprenentatge tecnopolítico que va permetre fer un salt de qualitat”. Per Toret, el moviment més important i decisiu en la gestació del 15-M va ser el de la cultura lliure i la llibertat a la xarxa.

L'investigador i activista remarca la diferència entre la tecnopolítica i el que anomena “clicktivismo”, que es limita a signar peticions virtuals o compartir enllaços a les xarxes socials. En canvi, “la tecnopolítica utilitza la xarxa i el ciberterritorio per tenir efectes dins i fora d'ell”, explica. En altres paraules, “utilitzar les xarxes per prendre els carrers”. En aquest sentit, Toret compte que es preguntava “com treure al carrer les 200.000 signatures al manifest en defensa dels drets fonamentals a internet”.

Recorda com la reivindicació de la llibertat a la xarxa, que era cosa d'uns pocs, es va generalitzar i va esdevenir una crítica al bipartidisme amb el #nolesvotes i remarca com “el 15-M ha permès hibridar participació digital i analògica”. Una tècnica d'anàlisi desenvolupada per Alberto Lumbreras mostra que el 31% de les persones que van utilitzar el hashtag #spanishrevolution havien utilitzat abans #nolesvotes.

I no només la xarxa va fer créixer el 15-M, sinó que el 15-M també va fer créixer la xarxa. Segons dades de ComScore, d'abril a maig de 2011 el temps dels usuaris a la xarxa a Espanya va créixer un 17% i tràfic de dades un 20%. Les dades de la investigadora M. Luz Congosto, de la UC3M, mostren com es va disparar el nombre de nous usuaris de Twitter entre el 15 i el 19 de maig de 2011. Toret explica que “els serveis que veuen potenciat la seva trànsit són aquells que han servit a la ciutadania per organitzar”.

“Les emocions són polítiques”

L'investigador, llicenciat en psicologia, assegura que “una de les claus de la influència de la tecnologia és crear un estat d'ànim col.lectiu”. “Abans del 15-M estàvem tots els frikis del món sols i sense amics”, ironitza Toret, que destaca com els esdeveniments es projecten i fins i tot “són previscuts” en l'àmbit digital.

Per aquest activista “les emocions són polítiques” i per això han analitzat les emocions predominants en els missatges relacionats amb el 15-M a Twitter. Les seves conclusions són, d'una banda, que els tweets de l'15-M tenen el doble de càrrega emocional que els tuits normals i que, d'altra, els missatges emocionals són més virals que els no emocionals.

Amb l'anàlisi del vocabulari, han vist que el llenguatge es cohesiona a mesura que creix la xarxa. La cohesió exemplifica un canvi de paradigma. DatAnalysis15M comparar el novembre de 2011 les interaccions del 15-M i les dels partits polítics a Twitter. La conclusió va ser que mentre les xarxes del 15-M són cooperatives, les dels partits són competitives, caracteritzades per l'absència d'interaccions entre diferents comunitats.

Les diferències es veuen també pel que fa als “nuclis centrals” d'aquestes xarxes. En el cas dels partits, són aquelles persones designades com a líders fora de la xarxa, mentre que en el cas del 15-M la centralitat correspon a identitats col.lectives. “El lideratge és temporal i distribuït”, explica Toret.

Aquestes identitats col.lectives “permeten tenir un gran impacte sent molt pocs”, assegura l'investigador, i posa com a exemple la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca: “La PAH havia construït una identitat consistent, que es pot replicar viralment i explota amb el 15-M”. La xarxa serveix per “multiplicar” els esdeveniments, per “un contagi tecnològicament estructurat”, diu Toret.