La unitat policial 'contraseparatista' inquieta tots els partits catalans excepte el PP
L'existència d'una unitat secreta de la Policia Nacional que es dediqui gairebé en exclusiva a investigar possibles draps bruts dels dirigents sobiranistes, amb l'objectiu de perjudicar l'avanç del procés sobiranista, ha inquietat profundament els partits polítics catalans. Si es confirma la tasca d'aquest grup d'agents, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, hauria d'assumir responsabilitats, valorava ahir la majoria. O fins i tot dimitir, reblaven CiU o ERC.
Independentistes o no, totes les formacions -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP- consideren que seria molt greu la utilització per a fins polítics del Cos Nacional de Policia. Només el PP es va mantenir al marge de la informació publicada en exclusiva per eldiario.es. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, assegurava que no li consta el manteniment d'aquesta unitat policial. “No crec ni que sigui veritat”, tancava.
Però els altres partits, inclosos els que es troben lluny d'atiar el procés sobiranista, s'han mostrat alertats. Ciutadans ha demanat, d'entrada, “cautela”, en paraules del seu líder, Albert Rivera, però tot seguit ha deixat clar que la presència d'aquesta unitat “al marge de la llei” dins de la Policia mereixeria “que es presentin dimissions”. Una reacció semblant al PSC, una altra formació que malgrat no ser independentista trobaria inacceptable que el Govern espanyol emprés agents d'unitats com Afers Interns per als seus interessos. “Si finalment es corrobora que hi ha ordres del Ministeri per perseguir polítics catalans, estaríem davant una cosa intolerable”, declarava la socialista Esther Niubó.
Aquesta espècie de policia política existeix des del 2012, i estaria formada per agents d'Afers Interns i de la Unitat de Planificació Estratègica i Coordinació, creada aquesta última per Ignacio Cosidó a l'inici de l'actual mandat i els integrants o funcions de la qual es desconeixen. Segons va avançar eldiario.es ahir, aquesta unitat actua per iniciativa pròpia -fet per al qual no hi ha justificació legal- per descobrir suposats delictes de corrupció a l'entorn sobiranista.
Aval a les teories sobre la guerra bruta
Aval a les teories sobre la guerra bruta Des que el 16 de novembre de 2012, en plena campanya electoral catalana, El Mundo va publicar un suposat esborrany de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) sobre comptes de Jordi Pujol i Artur Mas a Suïssa, en diverses ocasions els partits catalans han acusat el Govern central de fer guerra bruta amb l'objectiu d'esquitxar sense proves -i a través dels mitjans de comunicació- els líders polítics sobiranistes amb casos de corrupció.
En el cas de l'esborrany, el mateix comissari en cap de la UDEF, Manuel Vázquez, va negar davant el jutge a Barcelona que algú de la seva unitat hagués elaborat el document. Altres escàndols de corrupció que han sacsejat l'entorn sobiranista, com l'evasió fiscal confessa de l'expresident Jordi Pujol, sí que han estat certes. Però alguns, tot i haver-hi indicis de delicte, podrien tenir el seu origen en investigacions d'aquesta unitat policial, com la investigació per blanqueig a Oleguer Pujol.
No obstant això, l'escàndol que major rebuig va generar entre els quadres del Govern de la Generalitat va ser la publicació d'un suposat compte a Suïssa de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va ser desmentit pel propi banc UBS hores després. Consellers com Francesc Homs, Santi Vila o Felip Puig i el diputat al Congrés Pere Macias van carregar contra el ministre Jorge Fernández Díaz acusant-lo obertament d'atiar una guerra bruta a força de filtracions policials.
Més peticions de dimissió
L'alcalde Xavier Trias va demanar la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz immediatament després que se l'acusés de tenir un compte a Suïssa. Les peticions de cessament també van caure ahir, tot i que amb més prudència. La Generalitat, ERC o Ciutadans van deixar constància que, si es demostrés la creació d'aquesta unitat 'contraseparatista', el responsable d'Interior hauria d'abandonar el seu càrrec.
Més contundent es mostra la CUP. Encara que va ser l'únic partit que ahir no va oferir compareixença pública, fonts de la formació consideren que el ministre hauria de dimitir, “no només per utilitzar la policia contra el procés català, sinó per molts altres motius, com per exemple la llei mordassa”, en referència a la Llei de Seguretat Ciutadana.
Fernández Díaz ha estat objecte de nombroses exigències de cessament per part de partits catalans. A més de l'ús per interessos propis de la Policia, formacions com ERC també han demanat la seva dimissió per les presumptes agressions a un aficionat del Barça per part de la Policia a la final de la Copa del Rei a València o pels 15 migrants que van morir ofegats intentant entrar a Espanya després de rebre trets de bales de goma per part de la Guàrdia Civil.
Paral·lelament, ERC va anunciar ahir que demanarà la compareixença al Congrés de Fernández Díaz i d'Ignacio Cosidó, cap de la Policia Nacional, perquè donin explicacions del cas.
