Una unitat secreta de la Policia rastreja informació comprometedora de polítics independentistes
La Policia manté operatiu des del 2012 un grup d'agents dedicats gairebé en exclusiva a cercar indicis de corrupció vinculats a dirigents polítics catalans o membres del seu entorn, amb l'objectiu de contrarestar l'ofensiva política que busca la independència. Aquest grup de policies usurpa les funcions de les unitats a les que el reglament policial atorga competències en aquest tipus de delictes, principalment la UDEF, i no està identificat en l'organigrama del Cos.
El Ministeri de l'Interior nega la seva existència, encara que els seus integrants es reparteixen en dues estructures conegudes: la Unitat d'Assumptes Interns, que hauria de cenyir-se a investigar conductes delictives d'altres policies, i la Unitat de Planificació Estratègica i Coordinació, creada per Ignacio Cosidó al començament de la legislatura i de la qual es desconeixen nombre d'integrants o funcions més enllà d'una confusa definició genèrica.
Aquesta mena de policia política ha provocat durant mesos rumors en el si del Cos, que no passaven d'aquí pel secretisme amb què es maneja el grup. Algunes informacions en mitjans de comunicació s'han referit a ell, però han estat desmentides oficialment des del departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz. Ara, eldiario.es ha tingut accés a una oferta interna de la Direcció de la Policia per cobrir una de les vacants (es reprodueix al final de la notícia). Formalment, es tracta d'una oferta per inspectors que vulguin incorporar-se a la Unitat d'Assumptes Interns, però les característiques que es reclamen a la mateixa tenen a veure molt poc amb les requerides tradicionalment per a un policia que investiga policies.
Segons recull el document, es valorarà “positivament” en els inspectors aspirants “tenir coneixements i/o experiència” en la investigació de delictes relacionats amb el “crim organitzat, delinqüència econòmica i fiscal, blanqueig de capitals, etc...” Tot i la lògica discreció amb què treballa la Unitat d'Afers Interns per no ser descoberta pels policies investigats, la seva participació en casos d'entitat acaba sortint a la llum. Va passar en el 'cas Faisán', a la recerca d'un grup de policies a la 'Operació Emperador' o, més recentment, en el crim de Cala Cortina, pel qual sis agents han estat detinguts a Cartagena acusats de matar a cops un home. En cap d'aquests casos es va investigar blanqueig de capitals, ni tampoc els fets s'aproximen a la delinqüència econòmica, segons es defineix aquesta judicialment.
La segona condició que puntua per a l'obtenció de la plaça és haver treballat en grups de recerca, ja sigui judicial o d'Informació, és a dir, contra la delinqüència especialitzada o el terrorisme. I la tercera, el coneixement d'idiomes, amb una menció expressa a les “llengües cooficials d'Espanya”. Crida l'atenció aquesta última ja que dues de les tres comunitats autònomes amb llengua cooficial, Euskadi i Catalunya, tenen un escàs nombre d'agents del Cos Nacional de Policia destinats a elles, ja que les competències en matèria de seguretat estan transferides a l'Ertzaintza i els Mossos, respectivament. Per tant, és un calador escàs per a una unitat que investiga policies.
Només un reduït nombre de càrrecs d'Interior coneixen al detall el treball i el nombre de policies destinats en el grup 'contra-separatista', però fonts policials apunten a una trentena d'agents destinats a la Unitat de Planificació Estratègica i Coordinació. A aquests se suma un grup integrat en Assumptes Interns dedicat a qüestions operatives, o el que és el mateix, a treballar al carrer. Aquest segon grup d'agents hauria estat creat en el si d'Afers Interns en el 2012 i treballaria des de llavors al marge de les dues brigades que sempre han compost la unitat. La Direcció de la Policia va deixar de facilitar als sindicats el nombre d'agents destinats a Assumptes Interns just aquell any. Fins aquell moment, eren 160 policies. Des de llavors, es desconeix la xifra.
Les dues unitats que presten agents al grup secret pertanyen a la Direcció Adjunta Operativa (DAO), al capdavant de la qual hi ha el comissari Eugenio Pino, l'home fort de la Policia amb el Partit Popular. Les fonts policials coneixedores del grup antiseparatisme atribueixen la idea i la seva direcció al comissari. De la total confiança de Fernández Díaz, en el Cos i el Ministeri de l'Interior són àmpliament conegudes dues de les fixacions de Pino: la Guàrdia Civil –amb la qual manté un enfrontament soterrat per qüestions competenciales– i la qüestió catalana. Igualment és el responsable de la “militarització” de la Policia, amb mesures com el canvi d'insignies en els uniformes, la imposició d'un càntic castrense d'homenatge als caiguts en els actes oficials o la regularització de la salutació als comandaments.
Debat a Anticorrupció
Malgrat el secretisme amb què treballa el grup 'anti-independentista', la seva tasca ha deixat rastre. Va passar amb l'informe que la Policia va lliurar el passat 22 de maig a la Fiscalia Anticorrupció sobre presumptes activitats irregulars d'Oleguer Pujol, el menor de la família. Segons ha pogut saber aquesta redacció, el fet que el document estigués signat per Afers Interns va provocar estranyesa i va forçar un debat en el si de la Fiscalia especial, que es va resoldre a favor d'utilitzar la informació, sempre després que els seus tècnics en matèria tributària consideressin que podien conduir a fets delictius. Qui signés el document, va tancar Anticorrupció, era una qüestió interna de la Policia.
La Fiscalia va obrir diligències i va posar les dades en mans dels agents de la UDEF adscrits a ella. Finalment, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va admetre a tràmit una querella de Podemos, Guanyem Barcelona i altres grups socials en la part que es referia a Oleguer Pujol. La Direcció de la Policia justifica la participació d'Afers Interns perquè aquesta Unitat hauria trobat les dades sobre Oleguer Pujol per atzar durant una altra investigació. Segons aquesta versió, se'ls van entregar a la Fiscalia i a la UDEF, sense gairebé treballar-los. No obstant això, a dia d'avui, la detallada informació subministrada per Afers Interns encara constitueix el tronc de la investigació per blanqueig de capitals i delicte fiscal contra Oleguer Pujol.
La Llei d'enjudiciament criminal posa límits a les investigacions prospectives de les Forces de Seguretat, o el que és el mateix, a que surtin “a pescar”. El seu article 284 estableix que “immediatament que els funcionaris de la policia judicial tinguin coneixement d'un delicte públic, o siguin requerits per prevenir la instrucció de diligències per raó d'algun delicte privat, el participaran a l'autoritat judicial o al representant del ministeri fiscal, si poguessin fer-ho sense parar en la pràctica de les diligències de prevenció ”.
Diversa jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 49/1999, 253/2006 i 197/2009) i del Suprem reforça aquesta limitació, prohibint que drets fonamentals “puguin ser objecte de limitació per satisfer la necessitat genèrica de prevenir o descobrir fets eventualment sancionables, o per aclarir meres sospites que poguessin albergar els responsables d'una investigació”.
El 'modus operandi' del grup secret passa per lliurar el resultat de les seves investigacions a les unitats policials que haurien d'haver-se encarregat de les mateixes i així esborrar la seva intervenció abans que les dades arribin al jutjat. En altres casos, l'ocasió política o les poques possibilitats que un jutge utilitzi aquesta informació, ha provocat que acabin en els mitjans de comunicació. L'article 5 de la Llei de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat estableix que els seus membres han de “actuar, en el compliment de les seves funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat”.
Però la notícia que ha posat el focus sobre les activitats d'Afers Interns ha estat la detenció del 'Pequeño Nicolás'. Com ell mateix ha explicat, van ser agents que es van identificar com a membres d'aquesta Unitat els que van procedir al seu arrest, sense que en els fets que se li atribueixen hi estigui barrejat cap membre del Cos Nacional de Policia. Quan es va interrogar al ministre de l'Interior per aquesta circumstància, Jorge Fernández Díaz va sortir al pas declarant que el fet que el noi fes “atribucions” sobre si mateix vinculades a les “altes institucions de l'Estat i la Seguretat de l'Estat” feien d'Afers Interns la unitat “més idònia” per al seu arrest.
Aquesta afirmació del ministre va causar perplexitat en la pròpia policia. Una ordre interna dictada el passat any, la 28/2013, estableix que correspon a Afers Interns “investigar i perseguir les conductes funcionarials constitutives d'infraccions penals i aquelles altres contràries a l'ètica professional dels membres del Cos Nacional de Policia [CNP] i dels funcionaris destinats al centre directiu”. El Petit Nicolás no és policia, ni funcionari adscrit al Cos. Els delictes pels quals està imputat –estafa, falsificació i usurpació de funcions públiques– haurien d'haver estat investigats per la Brigada de Policia Judicial de Madrid, segons responsables policials.
En perjudici de la UDEF
Les fonts consultades per aquesta informació vinculen la creixent activitat del grup en detriment de la UDEF als problemes d'Interior per controlar aquesta última unitat. Els agents del grup secret són tots destinats a la Direcció Adjunta Operativa, ja siguin d'Afers Interns o de la Unitat de Planificació, i per tant, només responen davant Pino. Els problemes per sotmetre a la UDEF han costat el lloc a dos comissaris generals de Policia Judicial en el que va de legislatura. Davant la polèmica política i mediàtica que van ocasionar aquests canvis, Interior va canviar d'estratègia i va passar a pressionar directament als policies encarregats dels casos Gürtel i Bárcenas. Va ser el cas dels interrogatoris als quals s'han vist sotmesos els policies que investiguen al Partit Popular en les esmentades causes.
Després es va optar per posar un comissari de la confiança de l'actual cúpula policial com a cap directe d'aquests policies, però una informació d'eldiario.es va desbaratar la maniobra. La notícia va ser publicada quan el nou cap de la Brigada Anticorrupció ja havia acudit en dues jornades diferents al seu nou lloc. Interior va aprofitar que havia deixat sense signar l'ordre perquè Fernández Díaz negués al Congrés que aquest relleu s'hagués produït.
L'acceleració que ha viscut el procés sobiranista a Catalunya durant els últims anys ha corregut paral·lela a les notícies sobre presumptes casos de corrupció vinculats a destacats polítics nacionalistes o els seus entorns. En algunes d'elles hi ha indicis sòlids que s'investiguen a l'Audiència Nacional –Jordi Pujol Ferrusola i el seu germà Oleguer– o en un jutjat de Barcelona, cas del llegat sense declarar durant tres dècades que va confessar Jordi Pujol i Soley. Altres, però, no van passar del mitjà de comunicació triat per a la filtració: és el cas de les suposades comptes a Suïssa del pare d'Artur Mas o el mateix Pujol i Soley, o més recentment, d'un altre dipòsit bancari atribuït a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Les seves publicacions coincidien amb cites electorals a Catalunya o amb moments àlgids del procés independentista.
Precisament, les primeres informacions que fonts policials vinculen al grup contra-separatista són les del suposat esborrany de la UDEF sobre els comptes de Jordi Pujol i el pare de Mas i altres referents a la corrupció en el si de Convergència Democràtica de Catalunya. La informació sobre el primer esborrany va ser publicada pel diari El Mundo el 16 de novembre de 2012, a nou dies de les eleccions autonòmiques catalanes. El Ministeri de l'Interior -com ha assegurat que fa amb la filtració sobre Trias- va obrir una investigació interna que no va arribar a cap conclusió. El comissari en cap de la UDEF, Manuel Vázquez, va declarar davant un jutge de Barcelona que aquest paper no havia sortit de la seva unitat.
El viatge a Barcelona
Dues setmanes abans, el 29 d'octubre, dos comissaris de la Policia van anar a Barcelona per intentar convèncer els fiscals Anticorrupció de Catalunya que havia de registrar el més aviat possible la seu de CDC en el marc del cas Palau. Els fiscals Fernández Bermejo i Sánchez Ulled van declinar l'oferiment perquè van considerar molt febles els suposats nous indicis que els van presentar els policies sobre el finançament irregular del partit, amb fonts d'escassa fiabilitat.
Però el que més va sorprendre als fiscals va ser quins dos policies havien intentat convèncer-los, ja que cap dels dos tenien competències amb el cas Palau. José Luis Olivera va ser cap de la UDEF des de la seva creació en temps del Govern socialista i fins a pocs mesos després que el PP arribés a la Moncloa. En el moment de la reunió, Olivera dirigia –i ho segueix fent– el Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CICO), sense atribucions operatives i, per tant, sense vinculació amb la investigació.
Olivera està considerat en l'actualitat un policia molt proper al ministre de l'Interior i al seu número dos, el secretari d'Estat de Seguretat, i és el màxim candidat a dirigir el macroorganisme que resultarà de fusionar el CICO i un altre centre similar que analitza el fenomen terrorista (CNCA).
L'altre comissari era Marcelino Martín Blas-Aranda, el “Marcelino” que va baixar a saludar el 'Pequeño Nicolás' després de la seva detenció, segons relata el noi. Martín Blas-Aranda és un policia que sonava per alts comesos en la nova policia que planejava posar en marxa el PP des de mesos abans de guanyar les eleccions. Es tracta de l'autèntica mà dreta d'Eugenio Pino. Però, què feia el cap d'Afers Interns parlant de corrupció amb els fiscals de Catalunya? Segons ha explicat Interior després de la queixa del Consell Fiscal, Olivera coneixia als fiscals del seu pas per la UDEF i va fer d'introductor de Martín Blas-Aranda. El cap d'Afers Interns volia anunciar un nou grup dins de la Unitat dedicat a recuperar casos perduts per la Policia per la deixadesa dels seus agents. Mai més hi va haver notícies d'aquest grup, ni fora, ni dins de la Policia. Olivera i Martín van ser condecorats amb la Medalla Roja al Mèrit Policial uns mesos després, un reconeixement pensionat.
Les fonts consultades per aquesta redacció atribueixen igualment al grup contra-separatista la informació d'uns esborranys sense capçalera que, poc després de l'atribuït a la UDEF, van començar a circular per diversos mitjans de comunicació. En aquests esborranys es narraven gravíssims fets vinculats a Jordi Pujol i altres polítics de CDC, com Artur Mas o Felip Puig. També apuntaven delictes econòmics dels responsables d'importants mitjans de comunicació catalans i la connivència d'empresaris amb els polítics convergents en temes de corrupció. Fins i tot es posava en boca d'un confident la suposada dependència que Jordi Pujol tenia d'una bruixa anomenada Adelina. Més d'un any i mig després, i amb l'impuls del cas Pujol Ferrusola, alguna d'aquestes informacions han estat ampliades per la UDEF i es troben a disposició de l'Audiència Nacional. Moltes altres continuen sense ser judicialitzades.
La confident que va provocar l'obertura a l'Audiència Nacional d'una investigació a Jordi Pujol Ferrusola, la seva examant Victòria Álvarez, havia rebut prèviament una visita de dos policies a Barcelona. Això va passar al desembre després que ella comentés a finals de novembre a Jorge Moragas, el cap de gabinet de Mariano Rajoy, el que sabia sobre els negocis tèrbols del fill gran de l'expresident. Els dos policies asseguren a Álvarez, segons va declarar aquesta davant el jutge Pablo Ruz, que eren policies de la UDICO, unitat diferent de la UDEF i que no investiga casos de corrupció. En un dels SMS que va publicar eldiario.es, el cap de Gabinet de Rajoy va dir a Álvarez: “Si donessis una entrevista, i ho expliquessis tot, salvaries a Espanya”.
Tres dies abans de l'última Diada, elconfidencial.com va publicar “un informe d'Intel·ligència” en el qual s'assegurava que Artur Mas supervisava personalment el cobrament de comissions a través de quatre empreses públiques. Les xifres de les mossegades oscil·laven entre el 4 i el 6% de les adjudicacions concedides, assegura l'informe, del qual es deia que estava en poder del Govern.
