La denúncia de pressions d'Espanya a BPA pel cas Pujol obre una crisi política a Andorra
La presumpta “operació Catalunya” del Ministeri de l'Interior espanyol contra polítics independentistes continua obrint crisis polítiques dos anys després de la confessió de l'expresident Jordi Pujol d'haver mantingut diners sense declarar a l'estranger. En aquesta ocasió, la tempesta s'ha desfermat a Andorra, després que l'expresident de Banca Privada d'Andorra (BPA), Higini Cierco, denunciés la setmana passada pressions del ministeri de l'Interior, a través de la policia i l'ambaixada espanyola, perquè l'entitat revelés informació bancària sobre polítics com Artur Mas, Oriol Junqueras i el mateix Pujol.
La denúncia de Cierco, qui a més assegura que va comunicar al Govern andorrà les coaccions rebudes, va obligar a reaccionar a l'Executiu del principat pirinenc, que per boca del seu ministre d'Exteriors, Gilbert Saboya, va negar pressions d'Espanya, assegurant haver conegut aquestes acusacions “en una conversa informal” i després que el banc fos ja intervingut. Però aquestes explicacions no convencen l'oposició andorrana, que ha criticat en bloc al Govern davant el que consideren una lesió de la seva sobirania.
El partit dels Liberals, que lidera l'oposició, així com la minoria de Socialdemocràcia i Progrés, han criticat l'executiu per la gestió de l'assumpte, que qualifiquen d'“inèdita” i consideren que té “gran magnitud i gravetat”. Els grups reclamen que s'aclareixin els fets mitjançant les explicacions del Govern i avancen que demanaran dimissions si s'ha cedit a ingerències estrangeres.
El cas de les suposades coaccions espanyoles ha sortit a la llum arran del judici en el qual estan acusats els germans Cierco, màxims accionistes de BPA, a més dues dotzenes de directius, i que s'instrueix a Andorra després de la intervenció de l'entitat bancària per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. La intervenció de BPA va ocórrer al març del 2015, després que els Estats Units anunciés que estava investigant les suposades connexions entre l'entitat i el narcotràfic.
Va ser en el marc d'aquest procés quan Higini Cierco va posar en coneixement de la jutge les suposades coaccions d'estaments de l'Estat espanyol. Segons la seva declaració, quatre alts funcionaris del Ministeri de l'Interior van mantenir contactes amb ell en què, entre altres qüestions, el van amenaçar amb la intervenció del seu banc per part del FinCen, un organisme del Govern dels EUA encarregat de delictes financers relacionats amb el crim organitzat, si no cooperava amb ells.
Sempre segons Cierco, el que Interior perseguia eren informacions comprometedores sobre polítics independentistes catalans, que va acabar proporcionant. La confessió de Pujol, que s'ha produït pocs mesos després dels capítols relatats pel banquer, hauria estat fruit d'aquesta operació del Govern espanyol, tot i que la intervenció de BPA per part del FinCen va acabar tenint lloc.
El capítol relatat per l'expresident de BPA és abundant en detalls, incloent-hi les identitats dels funcionaris que l'haurien pressionat, entre ells el responsable d'Assumptes Interns de la Policia, Marcelino Martín Blas, i el comissari Eugenio Pino. Tots dos noms han estat freqüentment relacionats amb la guerra bruta de l'Estat contra els polítics independentistes, mitjançant una unitat secreta de la Policia creada amb aquest fi. Martín Blas va ser un dels homes que van tractar de convèncer els fiscals anticorrupció catalans de registrar la seu de Convergència, mentre que Pino és considerat l'home fort del ministre Fernández Díaz a la Policia i l'ideòleg de l''Operació Catalunya'.
